Sketchers: dibuixar moments de la vida

Pot ser al tren. Esperant a la sala del metge. O prenent un cafè. Els urban sketchers (dibuixants urbans) tenen poques limitacions per poder fer allò que els hi agrada en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Només necessiten un paper en blanc, un llapis o bolígraf i la seva mirada. L’urban sketching (dibuix urbà) és un moviment que neix cap al 2007 impulsat per un periodista català que actualment viu a Seattle, Gabi Campanario, que feia servir els seus dibuixos per acompanyar les notícies que escrivia. Va decidir crear una xarxa, un blog col·lectiu, i allà gent d’arreu del món va començar a compartir imatges dels seus quaderns fets in situ a la seva ciutat.  Amb el lema “Veure el món, dibuix a dibuix”, aquests dibuixants urbans comparteixen els seus treballs fets per observació i registre directe.

Arran d’aquest moviment, s’han anat creant grups de dibuix arreu. Molt a prop de Castellar tenim Dibuixant Sabadell, que aquest mes d’agost ha visitat la vila per esbossar-la. El grup fa trobades durant tot l’any per dibuixar plegats. Un dels membres del grup i organitzador del calendari d’estiu, Toni Barreda, explica que van pensar a voltar per la comarca durant l’agost. A Castellar es van desplegar nou dibuixants. Amb els seus quaderns, bolígrafs i colors, els podíem trobar, drets o asseguts a diferents espais. Al Palau Tolrà, a la plaça Major o al final del carrer Bassetes, on hi ha una molt bona perspectiva de l’església de Sant Esteve. Allà concretament es van ubicar el Toni i el Joan.  “L’urban sketching consisteix a sortir al carrer a dibuixar, en grup, la ciutat, i tothom hi té cabuda. Hi ha gent que ve de les arts gràfiques, de la pintura, de l’arquitectura, però també gent que no té res a veure amb aquestes disciplines. Es tracta de retratar fidelment, allò que estem veient en aquell moment”, detalla Barreda, que fa 30 anys que dibuixa, 2 anys amb el grup d’sketchers. 

Al seu costat, aprofitant el banc, es troba el Joan Medel. Tots dos xerren, mentre dibuixen, amb dos veïns del carrer, que observen com aquests dos artistes mouen la mà ràpidament, gairebé sense fixar-hi la mirada en el quadern. “Estic dibuixant l’església. Vaig decidir començar a dibuixar perquè m’agradava i per xarxes veia la marxeta aquesta dels sketchers i era el que jo volia fer. Vaig fer el curs a l’escola Illa, ara fa dos anys, i després em vaig enganxar a les trobades. L’any passat vaig anar a la reunió anual a Terrassa i m’ho vaig passar súper bé, i aquest any ja estava desitjant anar a la de Lleida”.   

^{A baix, el Joan i el Toni, al carrer de les Bassetes dibuixant l’església} 

En aquest grup trobem la castellarenca Montse Sala que fa un mes i mig que hi participa. Està molt emocionada perquè el grup hagi visitat Castellar. “El poble té coses precioses. Jo penso que hauríem de tornar a venir un altre dia. He dibuixat la glorieta de l’Ajuntament. Un altre dia faré l’església, però la vull fer sense límit de temps”. Una de les característiques d’aquestes quedades és el temps limitat, entre una hora i mitja i dues hores. Una altra característica és que al final, es fan una foto de família de tots els dibuixants amb els seus quaderns i es publica a les xarxes. Per a la Montse, és una finestra oberta al món: “És un dibuix molt informal, ràpid, que no ha de ser perfecte, sinó expressar en el paper el que tu veus i el que tu sents en aquell moment”. Per al Toni és com a una teràpia. “Sobretot per a la gent més tímida o introvertida, els obre un món nou. Tothom aprèn de tothom. Cadascú capta la seva essència. Dues persones podem estar mirant l’església i una captarà el campanar, l’altra el detall de la porta i una altra l’ocell que passa”. Al Joan li aporta molta tranquil·litat i una mirada assossegada de la vida. “Surts, et relaxes, dibuixes, t’impliques en l’entorn perquè fer una foto és més ràpid i en canvi, d’aquesta manera, t’hi fixes en detalls, pares molta atenció. I coneixes persones. Avui hem conegut a dos veïns del carrer de les Bassetes... És tot el contrari al món actual, que tot és ràpid i immediat”.  

Els 8 punts dels urban sketchers

Els dibuixants urbans segueixen vuit punts que fan que aquesta manera de dibuixar sigui tan característica: 
1. Dibuixen “in situ”, a cobert o a l’aire lliure, capturant directament el que observen.  
2. Els dibuixos expliquen la història de l’entorn, dels llocs on viuen i on viatgen. 
3. En dibuixar documenten un lloc i un moment determinat 
4. Són fidels a les escenes que presencien. 
5. Celebren la diversitat d’estils de dibuix i utilitzen qualsevol mena d’eines i suport. 
6. S’ajuden mútuament  i dibuixen en grup. 
7. Comparteixen els dibuixos a internet. 
8. Mostren el món, dibuix a dibuix.
Els artistes poden utilitzar els materials que prefereixen: llapis, tinta negra, aquarel·la... Alguns grups, com el de Sabadell, tenen un segell representatiu el qual estampen a l’esbós una vegada han finalitzat el dibuix. També hi ha qui deixa un espai per poder escriure un petit relat, explicant on s’ha fet el dibuix i què estava passant en aquell moment. 
Les trobades poden ser locals, nacionals o internacionals. N’hi ha una anual a Catalunya i una altra internacional. Aquest ha estat el quart any que s’ha programat a Catalunya i s’ha fet a la Seu de Lleida. La internacional, que ha arribat aquest 2019 a la desena edició, s’ha celebrat a Amsterdam al juliol. 

^{Detall de l’esbós del campanar de l’església del Toni Barreda / C. Domene}