Veïns i veïnes de Castellar visiten una de les zones afectades per la crescuda del Ripoll
Veïns i veïnes de Castellar visiten una de les zones afectades per la crescuda del Ripoll - Jordi Garrós
26/09/2022 Actualitat
Seixanta anys dels aiguats que van sacsejar Castellar

Entre les prop de 1.000 víctimes de la riuada al Vallès, hi va haver dos morts a la vila

Redacció

Aquest diumenge es van complir 60 anys de la riuada que va marcar la història col·lectiva de molts pobles del Vallès, tant des d’un vessant humà com econòmic.Els aiguats van ser una catàstrofe rècord en víctimes: 815 persones hi van morir i 213 en van resultar ferides, i milers de persones i empreses en van quedar damnificades. A més, les pèrdues materials es van calcular en 2.650 milions de pessetes. A Sabadell, la pluja va superar els 360 litres per metre quadrat en una hora. Castellar del Vallès també va patir la força de l’aigua i els seus efectes posteriors. Dues grans empreses van rebre l’impacte de l’aiguat: les empreses Vda. J. Tolrà, més concretament, la fàbrica de Can Barba i el Molí d’en Busquets, i l’empresa de Lluís Clols i Rabassó. Malauradament, cal concretar també dues víctimes mortals, Antoni Casanovas i Garcia, que va ser arrossegat per la força de l’aigua la mateixa nit de l’aiguat, la nit del 25 de setembre i, gairebé dos mesos més tard, el 20 de novembre, va morir Antoni Sellarès i Clariana, durant unes obres de reparació a les empreses Tolrà, més concretament al Molí d’en Busquets.

 

A l’observatori de la Mola, situat a 1.100 m d’altura, s’hi va registrar també un màxim de precipitació realment important; a més a més, tota aquesta ingent quantitat d’aigua va caure en poc temps. Al cim de la Mola es van registrar 182 litres per metre quadrat amb episodis de precipitacions de 6 litres en un minut, quantitat pròpia d’un aiguat torrencial.

 

Els danys de la riuada a Castellar, segons els càlculs del Gremi de Fabricants de Sabadell, van ser de 841.000 euros (uns 140 milions de pessetes). El règim franquista va intentar impulsar una línia de crèdits per a les empreses, conscient que aquí es concentrava gran part de la indústria llanera espanyola. Molts dels crèdits es van acabar de liquidar cap al 1997 després d’un acord a tres bandes entre el Gremi de Fabricants de Sabadell, la Confederació Empresarial  Comarcal de Terrassa (CECOT) i la Diputació de Barcelona.  A més de la fàbrica de Can Barba i del Molí de Busquets de Vídua Tolrà, una altra empresa afectada va ser la indústria pelletera de Lluís Clols i Rabassó a Fonts Calents. A la fàbrica hi va haver enfonsaments quan encara hi havia treballadors a dins. La força de l’aiguat va arrossegar la caldera de vapor uns 700 metres avall fins que va quedar encallada al Gorg d’en Pèlachs.

 

04 Can Barba

Els efectes l'endemà de la riuada a la planta de Can Barba de la Vídua de Tolrà. || J. GARRÓS

 

A Sant Feliu del Racó, l’impacte de l’aigua es va endur les baranes i el terra del Pont del Pinetó i del Pont de Sant Feliu.

L’aigua va pujar per sobre del Pont Nou i el nivell de l’aigua va arribar a la Torre del Pont, on residien els encarregats de la fàbrica de Can Barba. Les branques i la brutícia que arrossegava el riu van anar taponant els arcs del Pont Vell i la riuada li va passar per sobre. Aquest pont no va ser totalment rehabilitat fins al 2002. Les comunicacions amb Sabadell estaven totalment tallades, amb el pont de Can Pagès seriosament afectat,  per la qual cosa per anar a la ciutat veïna calia passar per la carretera de Terrassa.

 

Al marge dels danys provocats a les fàbriques i de la mort d’Antoni Casanovas i Garcia, la nit dels aiguats de 1962 va deixar tot un reguitzell de desperfectes a horts, domicilis i espais públics de Castellar com a conseqüència del desbordament del riu Ripoll en diversos punts de la vila. Un primer balanç fet públic per l’Ajuntament a través de la publicació de la parròquia ‘Forja’ documenta diversos esfondraments de parets a patis i jardins a indrets com el Passeig Tolrà o el carrer Sant Llorenç. Es dóna compte de desperfectes als cementiris.

 

Les esllavissades de terres també van ser importants, fins al punt que van desaparèixer alguns trossos de carrers i de clavegueres generant grans esvorancs de més de mig metre de fondària. Els ponts engolits per l’aigua o fets malbé també formen part d’una balanç que parla d’un pont de ferro a prop de la fàbrica Piñot o del pont de la Ctra. de Terrassa o de la carretera de Sant Feliu.

Comparteix
M'agrada
Comentaris