La visita al Saló Internacional de l'Automòbil és un moment màgic per a qualsevol aficionat al món del motor. Aquells cotxes que et criden, que et demanen que t'escapis amb ells per carreteres desconegudes mentre passes d'un estand a un altre, enlluernat, literalment pels focus que il·luminen les carrosseries i metafòricament pels somnis de llibertat i autonomia que l'automobilisme indueix.
Aquest 2015 ha estat un any de confirmació per a la cita barcelonina. Després d'un 2013 molt fluix, en aquesta edició hem gaudit de 17 marques més que en l'edició anterior. Els espais destinats a la connectivitat telemàtica dels vehicles així com les alternatives elèctriques de mobilitat, et transporten cap al futur del transport autònom. Els vehicles en general han fet la nostra societat tal com és, però caminant pels passadissos dedicats als vehicles elèctrics del Saló de l'Automòbil, si tanques els ulls pots sentir com sonarà una part important del futur.
I després de mesclar els volts amb benzina, que encara queda una mica, el visitant pot observar la interacció que tenim les persones amb els vehicles. Aquella parella amb dos fills que miren un monovolum on desplaçar-se tots junts, a veure la iaia el diumenge i al poble de vacances a l'agost. Ell discuteix el consum amb el venedor mentre ella, embarassada, obre el maleter acaronant-se la panxa i ubica mentalment el cotxet dels petits. Després dels automòbils més familiars apareixen altres més esportius i un grup de joves rodeja un de groc. Les pinces de fre van pintades amb vermell i cada segon li disparen cinc fotos amb els seus telèfons. Tots els detalls s'analitzen en funció del seu rendiment al circuit i a ningú l'importa la grandària del maleter.
En mirar cap al Museu Nacional d'Art de Catalunya un Seat León derrapa entre cons. El monitor explica els secrets de l'asfalt, mentre que els cotxes de proves pugen i baixen per l'avinguda Reina Maria Cristina. Milers de persones amb somnis de viatges que neixen al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
La Ciutat Comtal ha sabut adonar-se del que tenia i ha recuperat una cita que naufragava. Perquè els cotxes són molt més que rodes i ferro. Són les càpsules que ens transporten amb aquells que estimem, allà on volem anar. La nostra llar mòbil. Aquella que només nosaltres decidim cap a on avança.
*Membre del programa Peu al Ferro de Ràdio Castellar