El 27 de gener se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
Recordar i no oblidar per no tornar a repetir la història: una de les afirmacions que més d’un s’hauria de gravar a foc, en un temps on les actuacions autoritàries de líders com Donald Trump, Vladimir Putin o Benjamín Netanyahu ens podrien recordar el que va viure la humanitat, fa poc més de 80 anys, amb l’auge de la ultradreta a Europa, que va deixar un continent completament arrasat, amb xifres que ronden entre els 55 i els més de 60 milions de morts de guerres i genocidis. Unes xifres esfereïdores i que formen part de l’extermini que els nazis es van proposar amb la seva ‘higiene racial’. Cada 27 de gener se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Una jornada instaurada per la UNESCO el novembre del 2005 per homenatjar i recordar les víctimes del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
El 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau. En aquest camp de concentració van ser assassinades una xifra aproximada d’1.100.000 persones, majoritàriament jueves, homosexuals, gitanos, polonesos i presos criminals. “A partir d’aquest alliberament es va saber del cert el que passava en els camps de concentració. Se sospitava, però no se sabia del tot”, explica l’arxivera municipal Sílvia Saiz. “Es compta que morien 5.000 persones diàries en un camp totalment dedicat a l’extermini i on no hi havia una altra possibilitat, davant de l’absència de fàbriques o llocs on treballar”, remarca.
“Aquest dia es recorda el que era un camp i tot el que no es pot repetir en una guerra: la mort sistemàtica dels homes i que no es va respectar cap convenció internacional, tractant a la gent pitjor que els animals”, confirma l’arxivera, que aclareix que “quan parlem d’Holocaust, només es compten les víctimes jueves. Van morir al voltant de 12 milions de jueus, a banda de la resta com a italians, espanyols, soviètics, alemanys o polonesos, entre d’altres”.
Les stopelsteiner dels cinc castellarencs internats en camps d’extermini nazi. || Q. Pascual
Encara que pugui semblar inversemblant, el revisionisme negacionista és un corrent que encara existeix, tot i que la documentació, espais físics i milers de testimonis han deixat àmpliament documentat el que va passar, com en el cas dels cinc castellarencs que van passar per camps de concentració com Josep Rovira i Ramon Puigdelloses a Gusen, Francesc Comellas i Francesc Valls a Mauthausen o Enric Comellas a Buchenwald.
Un dia abans d’aquesta celebració, el 25 de gener de 1939, també es compleixen anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona i al poble de Castellar, un altre episodi del qual fa 87 anys i que també va tenir conseqüències funestes per a una gran part de la població. Dues dates per recordar i no tornar a repetir.
