Recautxutats socials

L'estiu encara ens queda una mica lluny, però tots sabem que aquest tornarà ben decidit a escalfar-nos el cap... i els peus.
Quan sortim al carrer en plena calor, i tot just a les primeres passes aixafem innocentment el xiclet que algú s'ha descuidat a terra, i que no l'haurà trobat a faltar —cosa deduïble pel fet que no ha tornat al lloc per recuperar-lo—, tenim la sensació que ningú dels que perden o abandonen alguna d'aquestes boletes mastegades no se'n preocupa de les peripècies que provocarà al desafortunat que les trepitgi.

Com si d'un camp minat es tractés, les restes d'aquest "divertit" invent americà de colors i sabors diversos, amb l'escalfor es converteixen en una trampa adhesiva sovint difícil d'esquivar. Amb l'objectiu clar d'assolir la superfície de les soles dels calçats, t'acompanyarà allà on vagis tot incrementant l'esforç d'aixecar el peu a cada passa. La temptativa d'alliberar-te d'aquesta mena de tel de maduixa, menta, o vés a saber què, encara pot ser pitjor que haver-lo d'arrossegar arreu on vagis. Qualsevol objecte emprat en l'operació de deslliurament quedarà tan deshonrat com la mateixa sola i no hi haurà manera de fer-ne net al moment. Cal tenir especial cura pel voltant d'escoles, parades del bus, sortides de cinemes, etc. per la seva progressiva mutació cap a terrenys pantanosos.

Mentre que anem desitjant que el civisme dels grans i petits mastegadors vagi progressant, i que els serveis municipals de neteja viària puguin donar més l'abast a la tasca desenganxant, podríem enginyar alguns senyals d'alerta d'aquests repel·lents "perills" que, col·locats en punts estratègics, permetessin a cadascú de nosaltres poder decidir si en un punt donat de la nostra trajectòria canviàvem de rumb, o bé optàvem decididament per una multicolor recautxutada gratuïta del nostre calçat.