Revisar l’aïllament de les finestres i les portes, o instal·lar LED, poden millorar l’eficiència energètica d’una llar
La primera factura elèctrica de l’any serà la segona més cara de la història a l’estat, tal com ha denunciat l’organització de consumidors FACUA. Com cada mes de gener, l’encariment dels subministraments essencials obre el debat sobre la gestió de l’energia, i també sobre la pobresa energètica. Gairebé un any després del tret de sortida de la crisi sanitària, la crisi econòmica que se’n deriva afecta moltes famílies que no poden assumir alguns dels rebuts de la llar.
Però de què depèn que el preu de l’electricitat s’apugi? El consultor energètic d’Ecoserveis, Adrià Serarols, detalla que el preu de l’electricitat fluctua en funció de l’oferta i la demanda. “Com a consumidors paguem un preu mitjà per tot el mes, però la tarifa va variant cada dia i cada hora. El fet que sigui més alt o més baix depèn dels recursos energètics disponibles. Si un dia fa molt de sol i vent, les energies renovables poden treballar més, i les centrals tèrmiques o nuclears, afluixen el ritme”, explica el consultor. “Aquests dies ha passat el contrari. A més del temporal i de l’onada de fred, durant l’hivern hi ha més demanda d’energia per escalfar les llars. Això ha disparat el preu moltíssim”, afegeix.
Serarols apunta que, tot i la polèmica generada al voltant de la pujada del preu de l’electricitat, a finals de mes per a una família de quatres membres que visqui en un pis, podria suposar menys de 10 euros extres. “Si el temporal s’hagués mantingut tot el mes, la factura sí que hauria pujat molt”, puntualitza. En referència a la pobresa energètica, el consultor recorda que des de l’administració pública s’ha intentat legislar per evitar els talls de subministraments essencials a les famílies vulnerables amb la llei 24/2015, o el Bo Social. Ara bé, Serarols reconeix que són mesures insuficients i que cal posar fil a l’agulla per donar suport a les famílies en risc d’exclusió social.
Tanmateix, tenint en compte el consum extraordinari d’energia tant pel fred com per les poques hores de llum de l’hivern, treballar per millorar l’eficiència energètica de la nostra llar pot suposar-nos un estalvi important a final de mes. Una de les primeres qüestions que recomana el consultor és revisar la potència contractada. “Això pot suposar un estalvi més gran que no pas canviar els nostres hàbits de consum, perquè sovint tenim contractada una potència superior a la que necessitem. La més habitual és de 3 o 4 kw”, concreta.
Concretament, des de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) remarquen que la climatització d'una llar és vital per optimitzar la gestió de l'energia. "A l'hivern, una temperatura de 19-21ºC és suficient per gaudir d'un confort adient. Reduir la temperatura un grau suposa un estalvi d'energia del 8%", detallen des de l'ICAEN. "Un aïllament tèrmic adequat de l’habitatge permetrà reduir les fuites de calor a l’hivern i la necessitat de refrigeració a l’estiu. Un habitatge amb els sostres i parets ben aïllats i amb finestres amb doble vidre que tanquin adequadament, reduirà els costos de climatització considerablement". En aquesta línia, Serarols apunta que la instal·lació de sota portes o radiadors portàtils també milloren la climatització d'un habitatge, i contribueixen a l'estalvi energètic.
Val a dir que el manteniment i les revisions de les instal·lacions també són indispensables. Així, substituir les bombetes per LEDs, revisar si la cisterna o les aixetes perden aigua, i esporgar els radiadors, també tindran un impacte positiu en el consum final. D’altra banda, instal·lar temporitzadors o apagar els electrodomèstics durant la nit, els reductors del cabal d’aigua de les aixetes, i omplir la nevera i descongelar-la periòdicament, són mesures que contribueixen a controlar la xifra final dels rebuts que ens arriben a casa. Per a Serarols, el futur passa per apostar per les energies renovables, per l’autoconsum i per les comunitats energètiques. “Repartir l’energia que es generi entre els veïns, és una manera interessant per compartir les despeses que suposa una instal·lació solar en una comunitat”, conclou.
Recupera l'entrevista del Connectats a Adrià Serarols, d'Ecoserveis.
