Raül Calàbria: "El programa ‘Salvados’ és capaç de canviar l’opinió pública"

· Vas començar jugant a casa, oi?
Sí, els meus primers passos van ser al setmanari L’Esportiu de Castellar. En aquella època, jugava a bàsquet i escrivia sobre bàsquet. Com que també feia les cròniques dels partits en què jo jugava, signava amb un pseudònim perquè, al meu cap, era la forma que no semblés tan cutre [riu]. A la redacció de la revista hi havia el Joan Vall i el Jordi Mas, i amb ells vaig començar a col·laborar a Ràdio Castellar, en un programa esportiu que es deia El Marcador. Ens ho passàvem molt bé! Després, el director Eduard Garcia ja em va oferir la possibilitat d’editar els informatius. Això del periodisme ja era una cosa vocacional. Quan vaig haver de triar carrera, no vaig entrar a Periodisme i ho vaig fer a Filologia Catalana. Però vaig plegar als sis mesos, i l’any següent vaig iniciar Filologia Italiana, que em va agradar molt, i vaig acabar. Després, ja amb 27 anys, vaig fer el segon cicle de Periodisme a la Pompeu. 

· Quins van ser els teus següents passos en comunicació?
Després de Ràdio Castellar, vaig entrar a treballar a Ràdio Sabadell i al diari El 9 Punt els caps de setmana. I vaig fer les pràctiques de la carrera de periodisme al 3/24, on ja se’m van quedar. Hi vaig ser quatre anys, tot i que no fix. Ho combinava amb feines com a freelance a productores de televisió, o campanyes de comunicació per a marques. També vaig estar fent una cosa més friqui, i és que era el càmera del president de la Generalitat José Montilla. Ell anava a un acte, jo ho gravava, i el vídeo es penjava al web de presidència. També feia guions per a documentals o vídeos corporatius. Ho feia a través de productores.

 
· Havies fet el salt de la ràdio a la l’audiovisual, doncs?
Doncs sí! I mira que jo tenia clar que el meu món era la ràdio. I quan vaig triar les pràctiques vaig triar tele perquè precisament pensava que, a la ràdio, ja hi seria molt temps. Però la tele em va flipar, ho té tot! La part escrita, la part d’àudio, la part d’imatge... És impressionant l’impacte que té, és molt poderosa. 

· Del 3/24 vas passar a TV3?
Sí, però externament. Fent un programa que es deia Generació Digital, per al 33. Feia de guionista i coordinador de la redacció. Em dedicava a mirar les xarxes socials, és curiós, una cosa que la gent fa per oci! Després vaig marxar a Madrid, i em vaig fer un currículum que es va fer viral, amb una història del tetrabric. La gent em va felicitar però no em va funcionar... i vaig tornar al Generació.

 · I et va trucar Movistar+... 
Sí, Movistar+ engegava un canal que diu #0 amb un programa de reportatges que es diu Diario vice. Em volien de reporter. Hi vaig ser dos anys i va ser la meva gran escola de televisió, on vaig aprendre de veritat el que després m’ha permès arribar a Salvados. Ha estat una escola increïble, fent vídeos documentals, entrevistes... i posant-me gairebé per primer cop davant de les càmeres. La productora, que és Goroka, és molt bona. Vaig estar fent el cabra amb reportatges d’estil mil·lennista, parlant sobre sexe, drogues... Abans d’acabar els dos anys, vaig passar les proves per entrar a Salvados. I fins ara. Hi he encaixat molt, a mi m’agrada i jo els agrado. El programa és el Barça de la tele, és el millor programa amb diferència que es fa a la tele. No és casualitat que faci deu anys i que ara li hagin donat tres Ondas. Salvados és capaç de canviar l’opinió pública.

· I ara t’endinses en la nova sèrie del Barça, ‘Matchday’?
Doncs sí, hem acabat la primera temporada, de 8 capítols, i estem preparant la segona. Ho fa la mateixa productora que Salvados, conjuntament amb la productora de Gerard Piqué. En aquesta sèrie soc el subdirector, per a mi és un salt endavant perquè a Salvados soc guionista, és un producte molt gran. A la segona temporada ja no ho puc combinar tot. El projecte Matchday és impressionant perquè és internacional, és un producte sense precedents. Mai ningú havia entrat amb una càmera al vestidor del Barça. Cada capítol tracta d’un partit clau de la temporada. Emetem tota la prèvia, fins i tot les vides privades dels jugadors: Piqué menjant-se uns macarrons amb els pares, Messi i Suárez fent un asado... Veiem el vestidor abans, durant i després. És una sèrie de no-ficció, èpica, que busca emocionar,  no informar. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Cagadubtes

Un defecte que no pots dominar?
Cagadubtes

Una persona que admires?
La meva mare

Un presentador de televisió?
Samanta Villar

Quin plat t’agrada més?
L’arròs a la cubana

Un programa de televisió?
‘Salvados’

Una pel·lícula?
‘Joker’

Un llibre?
‘Il fu Mattia Pascal’, de Luigi Pirandello

Un músic?
Pau Vallvé

Un viatge pendent?
Nàpols

Un desig per complir?
Patinar