Ramon Boncompte Escamilla: "Els estomatòlegs érem una mica com homes orquestra"

· Com va esdevenir estomatòleg?
Vaig fer la carrera de medicina durant sis anys i després vaig entrar a l’escola professional, que eren dos anys més. Érem 1.300 aspirants per a 90 places, I només hi havia dues escoles, la de Barcelona i la de Madrid. Tenies bastant clar que si eres dentista tindries feina. Era una aventura, però si acabaves fent el que havies de fer el futur estava assegurat.

· Per què va triar Castellar?
D’entrada tots volíem consulta pròpia. I aleshores volies anar sobre segur. Soc de Terrassa, miraves localitats properes, la seva població i els professionals que hi treballen. A Castellar, hi havia 11.000 habitants i una única clínica. I vaig pensar que aquí tindria feina. La idea és que quan ja tenies taules tornaves a la teva població i entraves per la porta gran. Vaja, o tenies un pare dentista o feies això altre.

· Ser dentista era com una mena de MIR amb els metges?
Amb el MIR et formaves treballant en un hospital. A l’hora de ser dentista, et formaves en una escola que et donava uns coneixements i feies unes pràctiques, però no sabies tractar la gent ni sabies gestionar una empresa. És una cosa que no te l’esperes i de cop i volta et trobes amb qüestions de personal, de productes, de relació amb l’Administració, de fiscalitat...

· El tracte amb la gent és una qüestió que s’havia de conrear des del primer moment?
Sí. La gent que va al dentista fa cara d’espantat. I perquè no dir-ho? Jo feia una cara de criatura impressionant. A més, això era un plus de confiança que agraia molt la gent. Sé que algun cop algú va demanar hora demanant pel doctor niño. Devien pensar que semblava un nen, devien sentir la paraula niño i va quedar com el doctor niño. 

· A la consulta del carrer Major que tenia, hi havia més dentistes?
Érem dos socis. La idea era començar i bifurcar els nostres futurs: ell a la seva ciutat, Sabadell, i jo, a Terrassa. Ell va marxar abans i jo estava tan ofegat de feina que ja no vaig fer el salt a Terrassa.

· Quina diferència hi ha entre un estomatòleg i un dentista?
L’estomatologia aborda les malalties de la boca, i en aquell moment això significava ser dentista.  Després va venir l’odontologia i es va reduir força la durada dels estudis. Ara ja no hi ha escola d’estomatologia. Quedem els estomatòlegs que quedem i ens estem jubilant. Començaves la professió amb uns coneixements mèdics generals que, en cas d’una emergència com que el pacient perdés el coneixement o li baixés la tensió no t’espantava. Érem una mica com homes orquestra, perquè per a nosaltres l’estomatologia era una especialitat per se. Ara, l’odontologia s’ha especialitzat molt.

· Quins primers tractaments va començar a fer?
En aquell moment imperava molt una actuació agressiva: extracció i pròtesi. Nosaltres vam venir amb els nous coneixements que era salvar dents amb ortodòncies i reconstrucció. Això va ser una mica com un xoc per a la població.

· La consulta es va quedar petita?
Sí. Quan em vaig quedar sol, vaig arribar a tenir una llista d’espera de sis mesos i 60 persones esperant alguna anul·lació per poder-los agafar. Vaig intentar tenir col·laboradors, però patia molt. Si no veia el que es feia, no en quedava satisfet. I no pots estar per tothom i respondre per tothom. Al final, vaig fer com una frase que vaig aprendre a Castellar: menjar poc i pair bé. És a dir, vaig pensar que arribaria fins allà on pogués.

· Continua exercint a Sabadell?
Com que els meus fills no han volgut seguir la professió, amb la meva dona, amb la qual formo part d’un tàndem laboral, vam optar per traspassar les consultes de Castellar i Sabadell i oferir els nostres serveis. Es va acceptar als dos consultoris. Però al setembre de l’any passat, l’empresa que porta el consultori de Castellar va optar per prescindir dels serveis de la meva dona. I aquí es va acabar la meva activitat laboral a Castellar. I em va saber molt de greu perquè va ser molt sobtat. No em vaig poder acomiadar de ningú i això ho porto clavat al cor. A Sabadell continuo fins al març.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Estabilitat
Un defecte que no pots dominar?
Conviccions massa arrelades
La teva paraula preferida?
Calma
Quin plat t’agrada més?
El fricandó de la meva dona
Un color
Blau marí
Un llibre?
‘Retorn a Brisdeshead’ d’Evelyn Waugh
Una pel·lícula?
‘Local hero’   (‘Un personatge genial’)
Un músic?
Mozart
Un lloc per viatjar?
Mont-Saint-Michel
Un racó de Castellar?
L’ermita de Sant Pere Ullastre
Un desig?
Respecte a tothom