Quan les llavors són castellarenques

Per conèixer com és la realitat d’un territori, no hi ha res millor que fer una prospecció de com és en realitat. En aquest sentit, la Memòria agrícola i prospecció de varietats locals que ha editat el Consell Comarcal vol ser un primer pas en la tasca de recuperació de la memòria i del patrimoni agrícola de la comarca. L’exprofessional de l’agricultura ecològica i estudiós del passat agrícola vallesà Gerard Piñero ha estat qui ha fet les prospeccions arreu de la comarca i les entrevistes a persones coneixedores d’aquest llegat. Pel que fa a Castellar del Vallès, Piñero es va entrevistar amb els pagesos i particulars Fidel Guasch; Jaume Marsol, de Can Mariner; Pep Lleuger, de Can Bogunyà; Ramon Casamada, de Can Casamada, i  Antònia Ferrer, resident a l’Obra Social Benèfica, que tenia gran quantitat de llavors i que va col·laborar a la memòria a través de la treballadora social Montse Casas.

“A part de reivindicar els productes de la comarca, volíem posar en valor tot allò que vam tenir al Vallès i que ha quedat enrere, algunes coses han desaparegut, però amb aquest treball es demostra que, fent un esforç, es poden recuperar productes de molta qualitat i propis de la comarca”, assegura Piñero.  Afegeix que, fent una mica d’inversió, “és important destacar els productes diferencials que podríem trobar al Vallès Occidental, que és el que necessita el territori, fer coses diferents”. Piñero subratlla que comarques properes com el Maresme o el Baix Llobregat “es pot dir que ja ens fan la feina des del punt de vista agrícola i necessitem diferenciar-nos-en”. Quant a capital humà, “la xifra de pagesos és molt minvant”, reitera l’autor. La pressió urbanística de grans ciutats com Terrassa, Sabadell, Sant Cugat o Rubí fa que “el treball agrícola tingui poc valor”. A això s’hi ha d’afegir els preus agraris, “que són el que són, i potser et surt més a compte dedicar-te a una altra cosa abans que vendre tomàquets”.

 19 VARIETATS LOCALS DE VINYES, UNA A CASTELLAR
Un dels conreus molt importants a la comarca va ser el de la vinya entre els segles XVIII i XIX. No en va, les xifres de producció de vi a la comarca cap al 1890 arribaven a 384.00 hectolitres i més del 60 % del territori vallesà estava replet de vinyes. Fins i tot, alguns cellers de la comarca rebien distincions internacionals pels seus vins. La industrialització i l’urbanisme de la dècada dels 60 del segle XX va fer que la vinya perdés el seu predomini. A hores d’ara, Piñero ha pogut identificar fins a 19 varietats locals de vinya a tota la comarca. En el cas de Castellar, Can Bogunyà encara conserva la varietat del cep francès, un cep de raïms grossos no gaire apinyats amb grans grossos, allargats, de pell dura i no gaire gustosos. El cep francès era conegut al Vallès per la seva resistència a les malures. “La sort d’aquesta comarca és que hi ha persones que, a títol individual, mantenen alguna vinya i moltes són velles”, assegura Piñero.

La memòria recull algunes receptes tradicionals de vinificació com les proporcionades per Antònia Ferrer: el vi bullit  i el vi blanc de brisa. Respecte al vi bullit, el seu nom ve del fet que el seu mètode d’elaboració consistia a afegir most bullit al most que ja estava en transformació en vi. Era un vi fosc i sec, pensat per conservar més temps i pujar el grau del vi gràcies al most concentrat amb l’ebullició. Quant al vi blanc de brisa, era un vi clar, que es consumia quan la brisa ja havia fermentat.

05- Pera Castells;  06- Pera d'hivern; 07-Pera Moscatella; 08- Oliva de la Vera

TOMÀQUETS, MONGETES I PERES DE CASTELLAR

Tenint en compte el cep francès, Castellar conserva fins a 12 varietats locals d’hortalisses i fruites.

Per exemple, una varietat que es conserva a Castellar és el tomàquet de penjar del ramellet (01) que fa uns grans ramells de fruits. Té forma allargada i acabada en punxa, i es caracteritza per la seva alta productivitat, la seva llarga conservació i el seu bon gust sucat al pa. Una altra varietat de tomàquet que es conserva a Castellar és el tomàquet de penjar gros de Castellar, una varietat conservada pel castellarenc Fidel Guasch.

Respecte a més productes d’horta, es conserva a Castellar la mongeta de genoll de Crist, una varietat de mongeta que encara cultiven alguns pagesos del Vallès. Antigament era molt preuada. Es pot menjar tant seca com tendra. Es caracteritza pel seu fruit arrodonit i bigarrat. Jaume Marsol conserva a Can Mariner la mongeta llaminera o ramellet (02), que es coneix històricament pel seu cultiu tendre encara que es pot menjar seca. És una varietat molt productiva, de volum no gaire allargat ni ample. No fa fil i és molt dolça. És clar, la mongeta per excel·lència que es conrea a Castellar és la mongeta del ganxet DOP (03), que es cultivada a Can Casamada des de l’any 1988. Es tracta d’una mongeta molt apreciada pel seu gust suau, per ser molt cremosa i perquè la pell es percep molt poc. Antònia Ferrer encara conserva la varietat de pèsol de Castellar.

Quant a la fruita, Can Bogunyà encara conserva la cirera cor de colom (04), una varietat tardana, amb forma de cor i de carn dura, groga i vermellosa de pell.  Pel que fa a les peres, a Castellar es poden trobar la pera Castells (05), de la família de les peres de Sant Joan, la pera d’hivern (06)  i la pera Moscatella de Castellbisbal (07), un fruit dolç i aromàtic, amb gust de moscatell, que es cull a l’agost. 

La memòria també recull les diferents varietats d’olivera. A Castellar es poden trobar  aquestes varietats: Vera (08), una varietat que uneix les dues comarques del Vallès, Occidental i Oriental, molt localitzada als voltants de les poblacions properes al Vallès Oriental (Castellar, Sentmenat, Gallifa, Matadepera); blanc-roig o blanqueta, una varietat de fruit allargat de color verdós clar amb una galta vermellosa i, finalment, la tinenta.