Quan l’escenari és a vida o mort

Qui dia passa, any empeny. I ell empeny la cadira, acaronat pels aplaudiments dels seus companys. Uns aplaudiments compartits, però que són per a ella, filla d’una generació que va néixer amb pocs luxes i moltes obligacions. Per a tots dos, fa una llarga cua de dies que només veuen la família a través de la pantalla, que estan aïllats però connectats com mai, que celebren aniversaris a través de l’escletxa digital. Esgotats però esperançats enfilen el camí cap a l’exterior de la zona d’UCI del Taulí. La porta s’obre. Ella passarà a planta per seguir amb la rehabilitació, i ell reprèn la feina sabent que, gràcies a l’equip sanitari que fa jornades maratonianes a l’hospital, una persona més planta cara a la malaltia, i guanya. 

Després de sis setmanes de confinament i de lluita aferrissada contra la Covid-19, l’Hospital Taulí acaba d’assolir el miler d’altes, 1.050 pacients han superat la malaltia. A l’altra cara de la moneda hi ha el nombre de defuncions, que s’enfila fins a les 280. A hores d’ara, les autoritats sanitàries consideren que hem travessat la frontera del temut pic del coronavirus. Al Taulí, l’hospital de referència per als castellarencs, les xifres són incontestables. Fa només tres setmanes estava vorejant el col·lapse, al límit de la seva capacitat. Gairebé tots els pacients ingressats a l’hospital eren positius de coronavirus. Concretament, segons fonts oficials del Parc Taulí, el dia que es van registrar més pacients amb Covid-19, tant a planta com a l’UCI i al reconvertit Hotel Verdi, va ser el 3 d’abril, amb 631 persones contagiades. Actualment, en són 250. “En aquests moments tenim ingressats els mateixos pacients amb Covid-19 que sense aquesta malaltia. A l’hospital s’han alliberat tres plantes per a pacients d’altres patologies, i també una de pal·liació. Durant dos o tres dies a urgències es va viure una situació molt feixuga, però de seguida es van prendre mesures correctores”, detalla el castellarenc Joan Martí, director general de l’Hospital Taulí. En un temps rècord, l’equipament es va readaptar per ampliar serveis tan essencials com l’UCI, que va passar de tenir una capacitat de 30 pacients a poder atendre 86 persones. Quant a l’hospital de campanya, instal·lat a les pistes d’atletisme i rebatejat com l’Hospital Temporal del Vallès, tot i que no ha entrat en funcionament, Martí apunta que podria fer-se servir en un futur en cas d’un repunt de la malaltia o en un altre context d’emergència sanitària.

Continua el degoteig de contagiats
Ara bé, tot i el descens evident d’ingressos i de nous contagis, és important no abaixar la guàrdia per estabilitzar la situació. El degoteig de persones que contrauen la malaltia encara és constant. “Hem fet més de 8.000 tests PCR, i encara fem 400 tests de coronavirus al dia”, concreta Martí. “Sembla que hem superat el pic de la malaltia, i que anem de baixada d’aquest brot, però es podrien produir petits rebrots de Covid-19 en uns mesos. És una situació que ara mateix no podem definir”, alerta el director de l’hospital. 

Tanmateix, l’objectiu de la direcció del Taulí és reprendre, tan aviat com sigui possible, l’activitat habitual de l’equipament. Tot plegat, condicionat a l’evolució de la pandèmia. Aquesta crisi sanitària ha modificat de cap a peus el funcionament de l’hospital. “És evident que s’han posposat operacions i alguns tractaments perquè fer-los era un risc excessiu per al pacient de contagiar-se de coronavirus. Amb tot, els tractaments i operacions que s’han considerat imprescindibles, s’han fet. Per exemple, els quiròfans i els serveis de diàlisi o d’oncologia han continuat funcionant. La Covid-19 ho ha capgirat tot, i tornarem a una normalitat diferent”, puntualitza. En aquest sentit, la direcció explica que s’elaboraran nous protocols a l’equipament per evitar les aglomeracions en espais com ara les sales d’espera, i també en altres punts de trobada i confluència de pacients. “Haurem de treballar per recuperar aquelles activitats prioritàries que hem deixat de fer arran de la crisi, i per resoldre les activitats ordinàries. A més, ho haurem de fer convivint amb un nombre indeterminat de pacients que estaran ingressats a l’hospital per coronavirus”, constata. 

_{En la imatge, un home s’acomiada de la seva dona a la UCI habilitada al Taulí. L’Hospital de Sabadell està facilitant les visites dels familiars en els darrers moments de vida dels pacients.  || Q. Pascual}

Problemes amb l’autoprotecció
D’altra banda, una de les principals reivindicacions del col·lectiu de professionals sanitaris ha estat la manca de material d’autoprotecció, i en alguns casos, d’assistència als pacients. De fet, gairebé 7.500 persones, és a dir, un 16,3% dels infectats per Covid-19 a Catalunya, treballen en l’àmbit de la salut, segons ha fet públic la Generalitat. Com bona part dels hospitals, el Taulí també ha patit problemes de subministrament de material. “És un problema que no està resolt del tot, encara ens manquen alguns articles. De mascaretes, que són els més rellevants, en tenim, però per exemple ens fan falta bates d’un sol ús, que encara no se subministren. La situació ha millorat sensiblement, i en línies generals, els nivells de protecció són els adequats per als professionals”, apunta Martí. 

Si bé protegir els professionals amb material de qualitat és important, també ho és acompanyar-los en la gestió emocional d’una situació de gran duresa per a la qual ningú no estava preparat. Els moments de tensió i d’estrès són constants durant els torns inacabables, aïllats dels seus familiars per força, conscients del risc de transformar-se en pacients, i amb la responsabilitat de ser massa vegades l’últim somriure i companyia per a les persones que malauradament no superen la malaltia. És per això que, des de l’hospital de Sabadell, han activat un servei de suport emocional per als professionals del centre. “S’ha posat en marxa a través de diversos canals com ara entrevistes personals, via telemàtica o una aplicació. És cert que potser no hem sabut comunicar-ho bé, perquè fins ara, ha tingut un nivell de participació relativament escàs. Tot i això, insistirem perquè creiem que és molt important vetllar per la salut emocional dels nostres professionals tenint en compte que són unes circumstàncies molt dures”, reconeix el director.

Conviure amb el coronavirus
Finalment, la crisi comunitària de la Covid-19 comença a esbossar un nou escenari econòmic, sanitari i social en què la ciutadania haurà de preparar-se per conviure amb la malaltia i els seus efectes col·laterals, com ara un distanciament social que es perllongui després del confinament. “Som d’estar-nos al carrer, de confraternitzar amb altres persones, però haurem d’aprendre noves normes de distanciament social. Hem d’intentar frenar la pandèmia a costa de no promoure el contagi entre nosaltres”, conclou Martí.

La vida és un sospir, i potser aquesta és una de les lliçons més importants que haurem après. Protegim-la, protegim-nos, per no haver d’acomiadar-nos mai més a tants quilòmetres de distància, o a través d’una fina capa de paper.  

^{Una persona en procés de recuperació de Covid-19 mira per la finestra des d’una habitació de l’Hotel Verdi de Sabadell. La pandèmia ha posat a prova la capacitat  d’absorció de tot el sistema sanitari. || Q. Pascual}