Quan el ‘Cruzado Mágico’ es feia a Castellar del Vallès

Va ser tota una sensació. La poderosa multinacional nord-americana Playtex, líder mundial d’articles de cotilleria, va escollir el 1965 l’antiga fàbrica de La Seda de la carretera de Sabadell, d’una superfície de 8.000 metres quadrats en uns terrenys de 14.000 per establir-se a l’Estat. La de Castellar era una de les quatre plantes que tenia la companyia a Europa mentre que a Madrid hi havia la seu administrativa i, més tard, va tenir un magatzem a Pina de Ebro (Saragossa). 

La Cinta Calvó va formar part del primer grup de poques treballadores que va tenir l’empresa, que també va comptar amb algunes treballadores de La Seda. Una quinzena d’empleats en total, la majoria dones. Recorda molt bé que feia poc que havia deixat la seva plaça de carnissera al mercat per anar a demanar feina a la nova empresa. “Es va haver de muntar tot”, recorda Calvó, perquè només hi havia la nau buida i calia posar-hi “màquines de cosir i ensenyar-nos a cosir”. Al principi ,“s’havia de tallar a mà la roba” a l’espera de les màquines de cosir i tallar. 

La Cinta encara recorda la porto-riquenya Oliva Medina, que va enviar la companyia des d’Amèrica, que va ensenyar la plantilla a cosir, i que venia cada dia des de Barcelona, on estava allotjada en un hotel. “Ella ens ensenyava i després algunes de nosaltres ens encarregàvem d’ensenyar les dones que anaven venint”. En aquests primers moments de la fàbrica a Castellar no hi havia ni calefacció: “Només hi havia una estufa, que ens anàvem passant d’una a l’altra per passar el fred”. Va passar una mica de temps abans de tenir totalment acondicionada la nau.

^{Les empleades de Playtex amb la típica bata grana, tret de Cinta Calvó, que la duia de color blau. Segona per l’esquerra, dempeus, la porto-riquenya Oliva Medina. ||CEDIDA}

La plantilla de l’empresa es va anar engruixint, moltes vegades perquè “molta gent va deixar la Tolrà per venir a la Playtex. Cada setmana venien noves teixidores a la Playtex”, recorda Calvó, atretes, sens dubte, per la mensualitat que es cobrava a la Playtex, unes 800 pessetes d’aleshores. Cap als anys 90, ja hi havia 300 persones en plantilla, “la majoria eren de Sabadell i venien en autocars fins a Castellar”.

A la factoria castellarenca es confeccionaven sostenidors, calces, faixes i una de les peces icòniques de la cotilleria, el ‘Cruzado Mágico’, a partir de 1968, el producte estrella de la companyia per les seves característiques de subjecció, confort i disseny.  Playtex també es va associar amb la marca francesa Cacharel per crear una línia més juvenil i sofisticada, que també va tenir molt d’èxit. Més tard va venir el Wonderbra, que va enfilar les xifres de vendes de la companyia. Molts del sostenidors i calces, amb l’aparició del codi de barres, “ja sortien totalment etiquetats amb el preu cap a El Corte Inglés”, recorda Calvó. A la dècada dels 90, arribaven a sortir de la fàbrica castellarenca unes 700.000 unitats a l’any, la majoria destinada a l’exportació.

CAFETERIA, DINARS, SORTIDES I REIS 
La Playtex de Castellar era una de les poques empreses que tenia cafeteria i a més donaven dinar als empleats “perquè treballàvem tot el dia. De fet, era una mica feixuc aguantar tantes hores”, explica la Cinta, que afegeix que, en cas de no poder-se quedar a dinar, “tenies 50 minuts per anar i venir de casa”. Al llarg dels quasi 40 anys que l’empresa va estar a Castellar també hi va haver vagues, dins del conjunt general de mobilitzacions del sector del tèxtil, tot i que la Playtex estava dins de la categoria de ‘Confección, vestido y tocado’ . El fet que moltes treballadores vinguessin de Sabadell facilitava molt el contacte amb els sindicats que tenien la seva seu a la cocapital de la comarca.

Però no tot va ser conflictivitat laboral. L’empresa esmerçava els seus esforços per fomentar l’entesa entre plantilla i direcció. Anualment,  organitzava excursions d’un dia de durada amb els empleats per diferents punts de Catalunya. També repartia lots per Nadal i cada cinc anys donaven un regal al treballador o treballadora. El dia de Reis als fills i filles de les treballadores se’ls organitava un esmorzar i se’ls feia un regal.

El 16 de juny de 1992 l’empresa va anunciar a la plantilla que tancava la producció, “un dia que recordaré sempre perquè a la tarda va passar per Castellar la flama olímpica”, assegura Calvó. La Cinta va marxar de la fàbrica el  2001 però l’empresa va estar oberta fins al 2004, ja que a Castellar es rebien les peces provinents d’altres països, es repasaven i s’empaquetaven. Playtex formava part del grup Sara Lee com altres marques de roba íntima com Dim, Champion, Abanderado o Princesa, fins que al final, coincidint amb el tancament de la fàbrica de Castellar, el conglomerat empresarial va vendre la divisió europea de roba íntima.