Diumenge tindrà lloc l’acte del centenari de l’inici de la restauració i els 10 anys del retorn de la campana
El Puig de la Creu és una de les principals referències de la vida castellarenca. Vist des de molts punts del Vallès Occidental i alguns de l’Oriental, és la marca orogràfica que indica que, a sota, hi trobem Castellar. Una influència que l’ha convertit en un espai d’orgull per a milers de castellarencs que des de fa dècades pugen regularment per passejar, fer esport o assistir a les litúrgies que s’hi celebren.
Però el camí per recuperar-lo i poder-ho gaudir en el seu estat actual no ha estat fàcil. Han estat necessaris cent anys per aconseguir donar-li l’esplendor d’avui dia, i deu des de la recuperació de l’actual campana. És per aquest motiu que diumenge 30 se celebrarà un acte de commemoració d’aquestes dues dates.
El Puig va ser sacralitzat l’any 1193, segons el text original de llibre Speculum Officialatus, per la qual cosa es creu que la seva construcció va ser durant els 25 anys anteriors, a tocar de l’antiga pedrera del Sot d’en Goleres, on segons explica la llegenda, va venir a morir el drac de Sant Llorenç del Munt després de topar amb Guifré el Pilós. Del segle XII i fins al XVI, es creu que va tenir diversos usos, com un monestir de monges, casa de religioses, una casa de recés per a dones i un alberg. Amb els anys, la pèrdua d’importància d’aquestes construccions i la desamortització de Mendizábal del 1835 el van deixar en estat d’abandó, fins a l’arribada del segle XX.
La reconstrucció es va iniciar el 1925, quan Josep Perich i Fruitós va adquirir la propietat, buida i saquejada després de les contínues desamortitzacions del govern espanyol. Perich va restaurar la part baixa i va donar-li l’aspecte de castell actual, seguint els corrents de l’època. Anys després va quedar novament abandonada a causa de la Guerra Civil i la postguerra.
No va ser fins al 1951 que els nous propietaris, els germans Josep i Pere Borrell i Fumador, van iniciar la segona gran reforma, que va durar fins al 1957, en què van reconstruir tot el conjunt i edificar el nou campanar, cosa que va millorar la fisonomia de l’edificació.
La tardor del 1976, el va adquirir el matrimoni Joan Martí Pujadas i Mercè Monllor Ibáñez, pares de l’actual propietari, Gener Martí i Monllor. “Durant el període posterior als Borrell, es va patir una època dura per a l’edificació, que va patir molt vandalisme”, explica Martí. “A principis de segle en van quedar les pedres, però es va optar per la reconstrucció. Tots els propietaris durant aquest temps van ser uns romàntics. Els primers beneficiaris no són els propietaris, sinó la gent que pot gaudir d’aquest espai anant-hi, estant-hi i trobant-s’hi”.
De la campana sempre s’ha dit que se la van endur els veïns de Sentmenat durant el període de la desamortització, però Martí remarca que “els de Castellar tampoc van fer curt, se’n van emportar les imatges, que no entrarem en detalls d’on són”. La campana va ser de diversos models, fins que el 2015 va tornar l’original “gràcies a la col·laboració de la propietat, els ajuntaments de Castellar i Sentmenat, i una quarantena de famílies de Castellar”, i que actualment toca de manera automatitzada.
Aquest diumenge a partir de les 10 h i fins a les 13 h, se celebrarà la benedicció d’acció de gràcies, la repicada de la campana Santa Pau, una presentació visual dels cent anys, així com la descoberta de plaques commemoratives, un concert i ballada de sardanes i un brindis com a final de festa.
El Puig de la Creu en una imatge actual d'aquest 2025. || CEDIDA
