Preocupació per l’educació a Catalunya

La publicació de l’informe PISA a finals de l’any passat va sacsejar el país per la tendència a la baixa en el nivell de l’alumnat català pel que fa a les proves de matemàtiques, ciències i comprensió lectora. 

Això ens ha fet preguntar-nos per què viu l’educació a Catalunya aquesta situació i, de retruc, si Castellar també es troba en aquesta conjuntura. Per extraure aquesta radiografia el programa El debat de Ràdio Castellar va convidar a conversar a tres experts de l’àmbit de l’educació: la regidora d’Educació de la vila, Anna Riera, -fins fa pocs mesos directora de l’escola Joan Blanquer-, Mònica Díaz, directora de l’Institut Escola Sant Esteve i Lleonard Barrios, catedràtic de Biologia Cel·lular a la UAB, ja jubilat.

L’informe PISA
Els alumnes catalans han obtingut 469 punts en Competència Matemàtica, 477 en competència Científica i 462 en Competència Lectora, quan la mitjana de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) és de 472, 485 i 476 respectivament. “Hi ha hagut una davallada a tot el món, però aquí ha estat més acusada. Es veia venir, no ens ha sorprès. No hem de buscar culpables, però sí reflexionar. A Castellar, aquestes dades les té cada centre i es traslladen a la família, són confidencials”, explica Riera. Díaz afegeix que per fer un bon ús de les dades s’ha de fer una bona interpretació d’aquestes. “Si volem millorar hem de fer cada any una anàlisi, no quedar-nos només amb quants alumnes hem tingut de nivell alt. No crec que els resultats de l’informe siguin a conseqüència de la pandèmia, s’expliquen per molts altres factors que arrosseguem des de fa anys”. 

Entre altres, aquests factors poden ser la difícil estabilització de la plantilla docent, la ràtio per classe o la inversió que Catalunya fa en l’àmbit educatiu. “La ràtio d’alumne per classe a Catalunya és de les més elevades, i això en una societat diversa, amb molta pobresa i desigualtat i tot això dificulta la tasca docent. Catalunya és la segona comunitat que inverteix menys amb relació al seu PIB, menys del 3%, i si fem això, el sistema es ressent”, opina Barrios. Per a la regidora, si una plantilla és estable hi ha uns bons fonaments: “Com més mobilitat, menys referents. Als alumnes no els afavoreix”. La directora del Sant Esteve és contundent respecte a això: “Està clar que el sistema d’oposició no funciona, penso que es pot millorar i a més, hauríem d’estar avaluats cada cert temps”. Visió que comparteix el catedràtic: “L’avaluació del professorat és essencial en un sistema que vol funcionar. Que no sigui punitiu, sinó que ajudi. Que els millors docents formin a altres docents. Una gran part del professorat està desmotivat per culpa d’un sistema d’inspectors molt dolent i molta burocràcia”. 

La xarxa educativa castellarenca
No tot són males notícies, hi ha espai per a l’esperança i sobretot, per a les millores, però es necessita temps. “S’han volgut fer molts canvis en poc temps”, comparteix Riera, i Díaz  agrega: “No poden haver-hi tants canvis de currículum. L’educació no s’ha de tocar governi que governi. El diàleg dels nostres polítics és un model per a la societat i ara estem en crisi de conviccions, de confiança... es palpa en tots els àmbits”. 

El model d’institut escola que s’ha implantat fa pocs anys al centre educatiu Sant Esteve és una gran oportunitat en l’àmbit pedagògic, segons la seva directora. “És una gran oportunitat pels docents perquè poden veure d’on venen i a on van, és una línia coherent. Els docents necessiten temps per parlar, per debatre, per crear per saber què necessitem”, manifesta Díaz. 

A Castellar, a més, s’afegeix una casuística favorable. “A Castellar tenim una xarxa educativa molt potent”, assegura la regidora. Per a la directora de l’IE Sant Esteve aquesta comunitat és una sort. “Tots els centres de Castellar tenim molt bona entesa. Sabem que podem comptar amb l’escola veïna”. Això sí, hi ha un missatge en què tots tres experts  coincideixen: “Tota la comunitat volem el millor pels alumnes. Tant els docents com les famílies”.