Premi a un estudi sobre sistemes electorals

Demostrar tots els mètodes de repartició de vots que s'apliquen al món, veure com influeixen a cada país i en funció del mètode que s'escull com poden variar els resultats. Aquest és l'objectiu del treball de recerca Votacions i eleccions. Una assignatura pendent que han realitzat els alumnes de 2n de batxillerat de l'Institut Castellar i que ha guanyat el tercer premi en la convocatòria del programa Argó de treballs de recerca que organitza la UAB.

"Vam mirar els mètodes que s'utilitzen a Espanya, Austràlia, Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Canadà, Alemanya, França i Turquia per poder analitzar en global els sistemes electorals, veure si realment és tan dolent el que tenim aquí i com variaven els resultats", explica Oriol Urrutia, coautor del treball juntament amb Pol Jiménez, Arnau Cadafalch i Joan Subires. Després de diferents discussions, la conclusió dels quatre estudiants "és que cap dels sistemes electorals és millor, tot i que hi ha alguns marcadament creen més diferències o són menys representatius" . Als Estats Units es premia la governabilitat "per això hi ha el bipartidisme aquell que guanya un o altre o a Espanya on es premia el primer partit amb més escons només per guanyar", constata Urrutia. Pot passar com a Holanda o Bèlgic amb un sistema molt representatiu "però on costa molt formar govern".

Una de les singularitats que s'han trobat els alumnes és el cas de Turquia on, a l'igual que a l'estat espanyol. apliquen el sistema d'Hont "però posen el llistó més alt i cal obtenir un 15% dels vots per obtenir representació" explica Subires. "Això ho fa el persident turc, Recep Tayyip Erdogan , per evitar que els kurds tinguin representació", afegeix Urrutia. Al final, els alumnes han observat que el sistema electoral espanyol "es critica molt però no és tan dolent vistos altres casos".

Si s'optés pel sistema de circumscripció única -una persona, un vot- "molts territoris com ara Lleida quedarien infrarepresentants, no tindrien ni veu ni vot". Tot i això, partits com Ciutadans, Podemos o Izquierda Unida haguessin obtingut amb aquest sistema de circumscripció unica a les eleccions de 2015 "entre 10 i 12 diputats més, el PP baixaria dels 123 al 102 diputats fins i tot entraria al congrés el PACMA amb 3 o 4 diputats". Per fer el treball, els alumnes han entrevistat el politòleg Jordi Mas, el portaveu del grup municipal d'ERC, Rafa Homet, i la regidora de Decidim, Elisenda Alamany.