La secció gastronòmica de l'Actual parla de noves pizzeries a la vila
Fa dos anys parlava del costum de menjar pizza els divendres o dissabtes per sopar, un costum que es deu haver escampat, perquè si fins ara teníem els veterans Cal Camilo, Nyam nyam o La Volta, un parell de kebabs que també en fan i un restaurant imprescindible per menjar bones pizzes italianes, el Passaparola, en pocs mesos han aparegut tres locals nous que et porten el sopar a casa (i en un d’ells t’hi pots entaular). No són pizzeries autòctones, sinó que pertanyen a cadenes, alguna d’arrel vallesana, però cadenes al cap i a la fi.
Un cop les hem tastat totes, podem dir que el nivell de l’oferta ha pujat en qualitat i en varietat, perquè els tres locals nous tenen una carta prou diferenciada per complaure gairebé tothom... encara que no li agradin les pizzes. Us ho explico:
Roman Pizza es presenta com una cadena diferent, dirigida a un públic de foodies i gurmets: massa mare, ingredients 100% premium (així els presenten), tots amb cognom, formatges també amb DO i cerveses exclusives per maridar.
El resultat és una carta de 16 pizzes amb títols com l’“Eusko odolki”, que expliquen així: “Odolki (botifarra negra de Getaria), botifarra d’ou, formatge Raclette suís, mascarpone, ‘coulis’ de poma golden i romaní, balsàmic al Pedro Ximénez i ciboulette”. Enteneu què volia dir que és una oferta per a foodies? Una altra: “Paleta gallega fumada de primeríssima qualitat, cansalada ibèrica i provolone italià amb Pimentón de la Vera DO”.
L’única moda que no segueixen és la de la proximitat, ja que, com heu vist, hi ha pocs ingredients amb cognom català.
A banda d’això, el resultat és bo; les tres pizzes que vam tastar tenien un nivell alt, però de seguida us haureu adonat d’una cosa que es repeteix: no porten cap dels ingredients d’una pizza tradicional. Ni tomàquet, ni mozzarella, ni orenga. I la base tampoc s’ajusta als cànons, perquè la farina (d’altíssima qualitat, diu el web) l’amassen dues vegades, amb massa mare com a llevat, però el resultat és una massa ultrafina que li dóna un bon cruixent, tot i que no tens la sensació de menjar una massa de pizza.
És una oferta original que val la pena tastar, i el preu tampoc és gaire més alt que el dels seus competidors, ja que la pizza mitjana, de 32 centímetres (només fan aquesta i la petita), surt entre 11,80 i 13,50 €, però te la porten a casa sense recàrrec. No ofereixen altres plats però sí quatre cerveses (que poden ser de tres quarts de litre) que mariden amb les diferents pizzes.
Pizzes d’Herber també és una cadena, amb uns vint locals, i s’ha instal·lat al carrer Suïssa on ja hi havia hagut una altra pizzeria, Di Giorgio, de la qual han aprofitat el forn però han canviat la decoració, senzilla però agradable per la oferta que fan: pizzes a metres. Bé, a metres, a mig metre o a un quart de metre. Les pizzes, doncs, no són rodones, sinó rectangulars. Si és per un en demanes una de quart de metre amb els ingredients que triïs entre una oferta de 27 varietats; si sou dos o tres, de mig metre, amb dos sabors (meitat i meitat) i si sou més, doncs un metre, o dos, o els que calgui. Les porten a la taula sobre fustes allargades de la mida de la pizza, i es mengen amb les mans, perquè ja venen porcionades i no posen plats ni coberts.
La massa, com les salses, les preparen a la central per a totes les franquícies, on acaben el procés i couen les pizzes. És una massa agradable de menjar, entre fina i gruixuda, i l’ingredient és abundant i de qualitat. Tenen gràcia els noms de les diferents varietats (picantona, atrevida, tendra, innocent...) però no s’allunyen dels ingredients clàssics (tomàquet, mozzarella, pollastre, peperoni, tonyina...). També ofereixen tres amanides i tres postres, però és clar que s’hi va a menjar pizza.
Els preus són assequibles: 9 € el quart, 16 el mig metre i 28 el metre, més 2,5 € si te la porten a casa.
Pizza a Punt és la que té l’oferta més àmplia, però potser la menys original, la més de cadena, per dir-ho d’alguna manera. A l’àmplia oferta de pizzes (41) hi afegeixen, a més de les begudes, 8 hamburgueses, 8 entrepans, 4 amanides, 15 complements (patates, aletes, croquetes, nachos...) i 8 postres.
Preparen 21 de les pizzes més clàssiques (margarita, 4 estacions, calzone...) i n’hi afegeixen 21 d’especials, la majoria amb el nom d’un dels pobles on tenen botiga.
Vam tastar les pizzes mitjanes, que costen 10,90 € i tenen una molt bona mida i quantitat d’ingredient. La massa, primeta, és bona, tot i que potser li falta un punt cruixent, i el nivell de les pizzes que vam tastar és molt correcte.
La pizza Castellar del Vallès no porta formatge, sinó carbonara, pollastre, botifarra, ceba i oli de tòfona, i no és la que em va agradar més.
Roman pizza
Aneu-hi: foodies, gurmets i curiosos en general
Fugiu-ne: si us agraden amb tomàquet i orenga
Prat de la Riba, 42
Pizzas d’Herber
Aneu-hi: amb grup per demanar... 1 metre de pizza!
Fugiu-ne: si voleu menjar amb plat i coberts
Suïssa, 30
Pizza a punt
Aneu-hi: si busqueu pizzes i mooooltes coses més
Fugiu-ne: si us maregen les cartes extenses
Sant Pere d’Ullastre, 2
**L’Actual visita els establiments sense avisar, de forma anònima, i paga totes les consumicions.
