Pedro Olalla: ‘L’humanisme és l’única sortida’

Un passeig d’hora i mitja des de la Grècia clàssica fins a l’Europa moderna, passant de la democràcia d’Aristòtil a la demagògia del neoliberalisme actual. L’autor del recentment publicat Palabras del Egeo va fer una anàlisi del moment històric actual des d’un vessant humanístic i hel·lenístic. Pedro Olalla, escriptor, professor, traductor, hel·lenista i cineasta, va ser rebut per una Sala d’Actes plena i d’allò més expectant. Les paraules del conductor de l’entrevista, Josep Asensio, filòleg i professor de secundària durant molts anys a l’Institut Castellar, va contribuir a generar aquest interès: “És un gran honor per a Castellar comptar amb la presència d’Olalla, quedareu captivats per la seva eloqüència”, avançava Asensio abans de formular la primera pregunta: “Què queda de la crisi grega del 2010?”.

Dotze anys i 450 recomanacions després es pot fer un balanç, post factum i amb dades concretes. “El deute públic de Grècia era al 129% del PIB d’aleshores, ara, és al 230% del PIB, que, a més, ha disminuït en un 25%, fet que només passa en moments de guerra. Un quart de la població viu sota el llindar de la pobresa. Ningú pot avalar aquesta gestió, però com que és el resultat del full de ruta de la Unió Europea, és inqüestionable. Podem afirmar que ara estem pitjor”, va assegurar Olalla.

Democràcia i demagògia
A l’hora de definir els conceptes de democràcia i demagògia, l’expert va destacar que els conceptes sotmesos al pas de la història no poden tenir un significat stricto senso. “Dit això, el que hauria de ser la democràcia és el govern del ‘demos’, entès com el conjunt de ciutadans amb drets polítics actius. Aquells que tenen la potestat de jutjar i governar”. Agafant aquesta definició com a referent, Asensio va repreguntar si es podia considerar, doncs, que avui dia hi ha democràcia a Europa. “En aquest moment cap democràcia s’atreviria a definir el ciutadà com ho va fer Aristòtil, ningú de nosaltres es pot sentir ciutadà en la seva definició atenenca. De fet, estem més davant d’una demagògia que davant una democràcia”. Tot i que primigèniament la paraula demagog no tenia un sentit pejoratiu, de fet el seu significat etimològic es tradueix com ‘aquell que és capaç de conduir el poble’, avui dia es pot qualificar d’actitud demagoga o populista “proposar i promoure polítiques deshonestes, irrealitzables, en les quals no es creu, per obtenir rèdits en benefici propi per part de persones que sí que et creuen”, va matisar l’hel·lenista. Asensio i Olalla van coincidir en afirmar que ens governen a través de la por i que no hem après res de la pandèmia: “Només que la salut no era el més important per als governs i que ho estem fent pitjor”. A més, va afegir Olalla, els interessos de les grans multinacionals “són diametralment oposats als interessos dels ciutadans”.

Tot i “el pessimisme generalitzat durant els temes tractats a la xerrada”, segons les paraules de l’entrevistador, “ens queda l’esperança de l’humanisme”, deia Asensio. “L’humanisme és l’única sortida”, va coronar Olalla, “entès com una actitud de cultiu de les nostres qualitats, com una actitud de resistència a favor de l’ésser humà de manera conscient”. 

Xerrada completa de “Democràcia i demagògia, un dilema antic i actual”, de Pedro Olalla Castellar del Vallès: