L'investigador castellarenc David Bartrés lidera una recerca sobre estimulació cerebral no invasiva per a pacients resistents als fàrmacs
Una de cada cinc dones i un de cada deu homes patirà depressió durant la seva vida. Són algunes de les dades que ha publicat el Departament de Salut aquest divendres, Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió. Els desencadenants d'aquesta patologia que afecta el 5% de la població mundial són diversos: factors socials, psicològics i biològics, tot i que, de vegades, pot aparèixer sense cap causa aparent. Salut ha constatat que l'any passat es van tractar un 3,5% més de casos de depressió respecte al 2021 a la sanitat pública catalana. Aquest és un dels efectes col·laterals de la pandèmia, l'impacte en la salut mental. El trastorn de depressió és la primera causa d'incapacitat al món.
Quant als tractaments per abordar aquesta malaltia, són diversos i van des de la psicoteràpia fins als fàrmacs. Ara bé, en alguns casos, hi ha pacients que després de diversos cicles de medicació i seguiment psicoterapèutic, no aconsegueixen millorar ni revertir una situació que a poc a poc s'agreuja.
És per això que iniciatives com la que lidera l'investigador castellarenc David Bartrés són tan importants. El seu projecte Estimulació cerebral no invasiva a domicili per tractar la depressió resistent al tractament: viabilitat, eficàcia i biomarcadors de la resposta al tractament ha estat seleccionat com un dels projectes que es finançarà per La Fundació de La Marató de TV3, que el 2021 es va dedicar justament a recaptar fons per a la Salut Mental. És una recerca que comptarà amb una subvenció de 298.850 euros i que es farà de bracet amb l'Institut Guttmann i el Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. De fet, Bartrés és l'investigador principal del Barcelona Brain Health Initiative i catedràtic de Psicologia Mèdica a la UB. "És una malaltia que pot arribar a ser molt greu i que es caracteritza per alteracions de l'humor, apatia, o de vegades no tenir ganes de viure. Hi ha més de dos milions de casos només a Espanya", explica el catedràtic. "Del 5% global de pacients amb depressió, un 30% dels casos no responen als tractaments farmacològics que existeixen actualment. Són casos que continuen tenint el diagnòstic malgrat els intents de tractament", detalla.
Per buscar una alternativa i millorar la simptomatologia, la qualitat de vida d'aquestes persones, fa dues dècades que als EUA es van posar en marxa proves per saber si es podia aconseguir "estimulant directament el cervell de les persones amb depressió, intentant canviar l'activitat del cervell amb estimulació magnètica". Consistia a identificar les àrees afectades per la depressió, estimular-les amb polsos magnètics i canviar la seva activitat. "És una estimulació no invasiva i, per tant, no és dolorosa. No requereix cap intervenció, ni obrir el cap o implantar un elèctrodes, ni afaitar el cabell", puntualitza. Després de diversos estudis i assajos clínics, Bartrés explica que l'evidència de millora en els pacients va ser prou bona i la FDA va aprovar el tractament d'estimulació magnètica transcranial per a la depressió. "No són tractament infal·libles. Hi ha pacients que responen i d'altres que no. Més d'un 40% dels pacients que han estat resistents al tractament farmacològic, sí que acaben responent a aquesta estimulació. És un grup de pacients molt difícil de tractar", remarca.
Ara bé, el científic castellarenc proposa anar més enllà i aconseguir que aquesta teràpia es pugui fer al domicili del pacient, fora de l'entorn sanitari. "Actualment, es poden fabricar sistemes d'estimulació que es poden fer servir a casa. L'estudi el fem amb la col·laboració d'un grup d'investigació de la Universitat de Havard", apunta. Concretament, el protocol consistirà que els subjectes que participin en l'estudi hauran d'aplicar-se diàriament durant tres setmanes sessions d'uns trenta minuts d'estimulació elèctrica no invasiva. Es formarà una persona de l'entorn del pacient per aplicar, sota supervisió mèdica, la teràpia mitjançant un casc pel qual es transmetran aquests impulsos elèctrics. "Volem veure si és factible. L'impacte social seria molt gran si aconseguim fer tractaments domiciliaris en una patologia que afecta tanta gent. El sistema sanitari està col·lapsat", assevera.
De moment hi participen unes quaranta persones, però estan oberts a acceptar més pacients que s'hi vulguin sumar, sempre sota la prescripció d'un psiquiatre, que pot contactar directament amb l'Institut Guttmann de Barcelona. Als pacients se'ls farà un estudi previ a l'Hospital Clínic per saber l'estat de les xarxes cerebrals i valorar l'impacte i evolució del tractament, i acotar els perfils amb més probabilitat de resposta favorable a la teràpia.
