La nova llei del català a les escoles a debat

La CUP Castellar, amb la col·laboració de la CAL i de l'Assemblea, va organitzar divendres passat a la Sala d'Actes d'El Mirador un debat obert per posar sobre la taula el nou escenari que s'obre als centres educatius arran de la sentència del TSJC que obligarà les escoles a impartir un mínim del 25% de les classes en castellà, però també el Decret llei sobre l'ús de les llengües oficials als centres que va aprovar fa unes setmanes la Generalitat.

Per parlar-ne des de diversos vessants, la CUP va convidar la professora de secundària i diputada de la CUP Nogay Ndiaye, Jaume Marfany, president de la CAL Nacional, Anton Carbonell, professor jubilat de llengua i literatura catalana, president de l'Aula d'Extensió Universitària i del col·lectiu Pere Quart, i Núria Cid i Juan Ramon Pla, mestres i pares d'adolescents. Toni Tintó, de l'ANC de Castellar va moderar el debat. "Hem detectat que hi ha una inquietud real sobre què està passant amb el català a les aules i quina és la situació a les escoles", explica Marga Oncins, regidora de la CUP. "El català a les escoles està en risc", assegura. "A qui digui que no els convido que vinguin a qualsevol institut de l'àrea metropolitana i veuran en quina llengua parlen els alumnes al pati i a les classes", diu. "S'ha agafat el català com una eina política i se l'ha buidat del seu vessant pedagògic. Ara és una arma llancívola contra els independentistes. La immersió és un tema pedagògic i no polític. La immersió lingüística ha funcionat molt bé i ha ajudat a la cohesió de la societat catalana, i no ens ho podem carregar per motius polítics", remarca. "Protegir la llengua és protegir la nostra identitat".

En aquesta línia, Jaume Marfany, president de la CAL, assegura que el debat sobre la llengua "arriba tard". "Ens hem autoenganyat pensant que tot anava bé i que la immersió lingüística era un èxit. En molts llocs com el cinturó de Barcelona, les zones industrials com el Vallès o el Tarragonès, la immersió gairebé no s'ha aplicat. El retrocés del català va més enllà de les escoles i afecta molts àmbits", assegura. Per a Marfany, revertir la situació sense la independència "és complicat perquè l'estat va a la contra". "Un estat propi no és una garantia, però sí una oportunitat", afegeix. Marfany sosté que el català no para de perdre parlants i apunta que entre les causes es troben el model econòmic "basat en el sector serveis i en el turisme", però també el model de creixement demogràfic, la manca de referents catalans als mitjans i a les xarxes socials per als joves, i la poca presència del català en plataformes de contingut en streaming en l'àmbit de la cultura, i també als cinemes. Marfany subratlla que cal pressionar les administracions, des de l'esfera local fins a la Generalitat, perquè compleixin les lleis que existeixen per exemple en l'àmbit del cinema i del comerç. "Cal protegir i potenciar el català. No podem estar només a la defensiva, sinó que cal passar a l'ofensiva i plantar cara perquè el català vagi avançant".

Com Marfany, Anton Carbonell, que ha estat durant 37 anys professor de català i literatura catalana, i ara lidera L'Aula i el col·lectiu Pere Quart, constata la mancança de creadors de contingut en català a les xarxes socials, una porta d'entrada a la llengua per a les noves generacions. És per això que Carbonell aposta per un model més pràctic a l'escola, més centrat en la conversa que no pas en la gramàtica, per impulsar el seu ús social entre els estudiants. "Vivim una situació de decadència, de pèrdua de presència del català a les aules, tant del professorat com de l'alumnat. El castellà és gairebé la llengua vehicular", critica. "La presència del castellà és abassegadora, intensa. No és un problema de l'escola. És un problema de l'entorn que es reflecteix a l'escola. Si quan surts de l'escola tot el que t'envolta té la presència del castellà, això es trasllada a les aules", subratlla. Carbonell també es mostra molt crític amb el paper que han jugat les administracions i el decret aprovat per la Generalitat, d'una gran "ambigüitat". "L'administració té l'obligació de vetllar per la llengua", assevera, i recorda que tot i que durant els últims trenta anys s'han aprovat diverses lleis com la de política lingüística o la de normalització lingüística "que no es compleixen" proposa "aprovar i fer complir una llei de drets lingüístics" per blindar el català.

La diputada de la CUP, Nogay Ndiaye, explica que el decret de la Generalitat no serveix per frenar la sentència del TSJC sinó que "estableix les pautes de com s'ha d'aplicar". "S'obre la porta que altres assignatures s'imparteixin en castellà. S'ha aplanat el camí i s'ha garantit l'aplicació de la llei, amb el decret que es va aprovar", diu. La diputada lamenta que la informació sobre aquest nou escenari arribi amb comptagotes als centres educatius catalans, que estan "desprotegits i sense cobertura" per part del Departament d'Educació, tot i que des de l'administració s'assegura que la responsabilitat en aquest cas recaurà en el departament. "Molts centres educatius acabaran als tribunals", assegura.

A banda de la perspectiva social i econòmica, educativa i legislativa, aportada per Marfany, Carbonell i Ndiaye, el debat també va comptar amb la visió de les famílies amb Núria Cid i Juan Ramon Pla, mestres i pares d'adolescents, i una fila zero amb activistes i altres membres de les seccions locals de partits polítics com Junts per Castellar i ERC Castellar.