Els nous membres de la família

Tot i que moltes famílies ja ho consideraven així, a efectes legals, des del 5 de gener, els animals amb qui es conviu a la llar passen a ser considerats membres de la família. Fins ara tenien un estatus de “coses”, però la llei 17/2021 que representa la triple reforma del Codi Penal i les lleis hipotecària i d’enjudiciament civil, que va entrar en vigor a principis d’any, estableix que els animals de companyia gaudiran d’un estatus d’“éssers vius dotats de sensibilitat”. En el preàmbul de la llei es detalla que un dels objectius de la reforma és evitar “el maltractament, l’abandonament i una mort cruel o innecessària”. Aquests canvis a la llei tindran un impacte directe en casos de separacions, divorcis i herències, en què es vetllarà per garantir els drets dels animals i se’n prioritzarà el benestar, i els vincles amb els membres de la família, que prevaldran per sobre de la titularitat de la mascota.

Així, a partir d’ara els jutges seran els encarregats de dirimir, en cas de separació o de divorci, si hi ha custòdia compartida o quin membre de la parella se’n farà càrrec, i com es pagaran les despeses del seu manteniment. A més, entre els canvis que s’han introduït a la llei, destaca que l’amenaça o el maltractament a un animal domèstic es podrà considerar violència vicària, i serà determinant a l’hora de decidir-ne la custòdia. És un nou supòsit que també es tindrà en compte en processos de violència masclista. D’altra banda, en cas de defunció del tutor de l’animal, es tindrà en compte el benestar animal per decidir qui vetllarà per ell, independentment de què s’ha disposat en un testament.

En aquesta línia, el nou estatus dels animals de companyia fa que quedin exclosos de les hipoteques. Els canvis a la llei hipotecària es tradueixen en què els animals de granges, instal·lacions lúdiques o industrials no es consideraran part de les hipoteques vinculades a les instal·lacions. De la mateixa manera, la llei d’enjudiciament civil recull que els animals es declaren no embargables.

Aquesta descosificació dels animals també es farà palesa en situacions d’emergència. Fins ara, en cas d’un accident de cotxe, els animals es tractaven com un objecte: no existia cap obligació d’atendre’ls, de protegir-los i evitar que es perdessin. Ara, però, també s’haurà de tenir-ne cura per part dels cossos de seguretat i d’emergències.

Si bé al Codi Penal es feia menció als danys als animals, amb sancions per als casos de maltractament, aquesta modificació suposa l’adequació a la legislació de la UE, i s’acosta a la de països com Alemanya, França, Portugal o Suïssa, on els animals no es consideren coses jurídicament.

Ara bé, aquesta triple reforma només és la punta de l’iceberg d’un projecte molt més ambiciós. A hores d’ara, s’està preparant la futura llei de protecció i drets dels animals amb el guiatge del Ministeri d’Afers Socials i Agenda 2030, que va presentar fa uns mesos l’avantprojecte. Entre les novetats que es van presentar destaca la creació d’un DNI per als animals amb qui es conviu a la llar, per tal de lluitar contra l’abandonament i poder fer un seguiment del seu l’estat de salut i benestar. Es preveu que sigui una mesura que si finalment s’aprova podria entrar en vigor el 2023, i que permetria unificar els registres dels animals.

Actualment, existeix el  cens municipal i l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia de Catalunya, que es gestiona per part del Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya, i l’Arxiu d’Identificació d’àmbit estatal. El document d’identitat, associat al Registre Nacional d’Animals de Companyia, permetria unificar tots els registres i establir una traçabilitat de les vacunes, revisions i esterilització dels animals. En l’esborrany de la llei també figura l’obligatorietat dels propietaris de fer un curs de formació abans d’adoptar un animal. La llei es debatrà al Congrés i al Senat durant el 2022 per recollir les esmenes dels grups parlamentaris, que hauran de decidir si donen suport a la proposta. Val a dir que de moment, la nova llei exclou la regulació del sector dels braus, i la situació dels animals de ramaderia i de laboratori.

Catalunya disposa de la seva pròpia legislació des del 1988, que després de diverses modificacions i ampliacions, va fer possible que el 2011 es deixessin de fer curses de toros amb l’excepció polèmica dels correbous de les festes majors. La legislació autonòmica també prohibeix que els animals de les protectores se sacrifiquin si no són adoptats en 21 dies.  

View this post on Instagram

A post shared by L'Actual de Castellar (@lactual)