La necessitat d’una atenció primària potent

Una seixantena de persones es van aplegar la tarda de dimarts a la sala d’actes d’El Mirador per escoltar les reflexions que el metge de família Antonio Rodríguez i director de l’EAP Ca n’Oriac de Sabadell durant 18 anys va compartir sobre la sanitat pública i, concretament, sobre l’atenció primària. L’acte estava organitzat per la Plataforma Lluita per una Sanitat Digna, la iniciativa ciutadana que defensa una sanitat universal de qualitat i que està lluitant a la vila per revertir les retallades que va patir el CAP de Castellar l’any 2011, en el període de la gran crisi econòmica.

Després de la presentació del metge castellarenc a càrrec de la presidenta de la Plataforma, Mari González, Rodríguez va fer un repàs històric del sistema sanitari a Catalunya per entendre d’on venim i cap a on anem. “La revolució industrial que va tenir lloc a Catalunya abans que a la resta d’Espanya i això va propiciar un teixit sanitari important”. També va parlar del concepte d’atomització de l’Atenció Primària. “Un dels valors de l’atenció primària a Catalunya era que un ciutadà dels Pirineus tenia el mateix servei que un de Barcelona. Amb les retallades això s’ha anat perdent i ara és més difícil que sigui equitatiu”.

Amb l’arribada de la crisi el 2008 –va prosseguir el professional- van arribar les retallades, les llistes d’esperes i la fuga de metges i infermeres cap a la sanitat privada o cap a altres països. “Tenim un dèficit rellevant d’infermeria. Cada any emigren 2.000 metges. Els nostres professionals estan molt bé qualificats, però volen estar on els valoren”. Catalunya va ser la comunitat que més va retallar entre l’any 2008-2011 i el govern optava per contractar serveis a entitats privades, en detriment de la sanitat pública: “No s’ha demostrat mai una millor eficiència de les entitats privades”.

Per a Rodríguez és crucial tenir una atenció primària potent perquè s’ha demostrat que la continuïtat assistencial funciona: “Quan una persona té la mateixa infermera i metge durant molts anys la seva mortalitat baixa, perquè està més controlada. Ara els professionals fan una feina reactiva i no preventiva, que és el que s’ha anat perdent i el que hem de reclamar”.

Respecte al futur no és gens optimista i qualifica el moment com l’enfonsament del Titanic si les coses no canvien: “Estan sorgint molts moviments ciutadans per revertir les retallades. S’ha de donar més potència al sistema sanitari, sobretot a la primària. I s’ha d’exigir als partits polítics per reformar la LOSC”, va concloure Rodríguez.