Montse Llort: "La infermeria és una feina molt vocacional. He estat molt feliç"

· Per què decideixes sumar-te a l’equip de voluntaris de la campanya de vacunació del Taulí?
La causa s’ho mereixia. De seguida que es va posar en marxa la campanya de vacunació, vaig contactar amb qui s’encarregava d’organitzar el dispositiu, i em vaig oferir voluntària per posar vacunes allà on em necessitessin. Cada dia l’equip posa prop de 350 vacunes al Taulí i al CAP de Can Rull.

· Entens la gent que té por de vacunar-se després de la polèmica d’AstraZeneca? 
Sí, és normal. Ens donen tanta informació, sabem tant, que això ens crea dubtes, incerteses. La solució és vacunar-se. Ho vaig tenir claríssim des del primer moment. I és el que intento transmetre a la meva família, els amics, i la resta del meu entorn.  

· Vas viure la primera onada en actiu. On estaves treballant?
En una consulta externa d’otorrinolaringologia. Vam ser a primera línia amb els malalts que s’havien d’intubar, perquè es tracta de la via aèria. Va ser molt dur, i vam passar por, pànic. Però allà estàvem, amb coratge i valentia, tirant endavant com podíem.

· Un any després, has pogut pair tot el que vas viure durant l’esclat de la pandèmia?
Les aigües s’han anat posant al seu lloc, i ara es veu tot amb un altre color. Em costarà, però a poc a poc ho aniré paint. La il·lusió que ja no hauré de tornar a treballar m’ha animat.

· Sí, però t’ha animat a tornar a l’hospital de forma voluntària!
Sí, però és diferent. Ara és per ajudar els meus companys i la societat. 

· Recordes la teva primera experiència com a infermera?
I tant! Doncs fa 43 anys, quan en tenia vint, i estava fent les pràctiques d’estudiant a Santa Fe, abans que es constituís la corporació sanitària del Parc Taulí. Mentre feia una pràctica de quiròfan, la directora d’infermeria d’aleshores, em va preguntar si volia treballar a l’estiu. Quan vaig acabar els estudis em van fer fixa. He passat per diverses plantes i especialitats, però des del punt de vista professional, els millors anys de la meva vida els vaig passar a la planta i l’hospital de dia d’oncologia. Era una planta pilot, innovadora i pionera. Això va ser el 88, i m’hi vaig passar uns 15 anys.

· Per què ha estat tan especial?   
El rol de la infermera amb el malalt oncològic és molt important, ampli i fonamental, amb una part emocional amb molt de pes. És dur, però alhora és preciós. És un pacient molt agraït. Ets molt important en l’equip. Estic molt orgullosa d’haver treballat tants anys en aquest àmbit. La infermeria és una feina molt vocacional. He estat molt feliç amb la meva professió.

 · La teva vocació ha passat de mare a filla. Et va fer il·lusió que la teva filla també s’hi dediqui?
I tant! La meva filla Ester és infermera i llevadora a Londres. Era molt jove i amb molta empenta, i va decidir marxar a Anglaterra ara fa nou anys. Allà ha fet vida i família. Ara bé, sempre li vaig remarcar que ser infermera no era una feina fàcil, has de tenir esperit de sacrifici. Has d’estar a totes, amb bon caràcter, donar molt. Però a ella li agrada molt la feina que fa.

· L’Ester no és l’única filla que viu fora. Com ho vas portar durant el confinament?
Tinc un fill a Berlín i una altra ha estat molt de temps a Viena, i el meu primer net va néixer allà. Durant la pandèmia hem fet moltes videotrucades, i molts missatges. Al principi em costava, però ja m’hi he acostumat, i de vegades penso que fins i tot parlem més que no pas si els tingués aquí. Els meus fills han estat molt valents i els admiro. El primer viatge que faré serà a Berlín, per retrobar-me amb el meu fill i la seva família, que fa un any i mig que no ens veiem. Pensava que podria fer-lo aquesta primavera, en cotxe, però la situació ha empitjorat. 

· Què penses quan veus persones que no respecten les mesures de prevenció?
No entenc aquesta irresponsabilitat, ni la inconsciència. No accepto aquestes aglomeracions de gent o les festes. Entenc que la gent vol sortir, sobretot si ens deixen, però la gran majoria s’ha passat de la ratlla, i ho pagarem. No em sorprèn perquè era previsible. La Setmana Santa la pagarem cara. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Organitzada

Un defecte que no pots dominar?
Timidesa 

Un descobriment científic?
El PET-TAC en 3D

Quin plat t’agrada més?
La fideuà

Una pel·lícula?
‘La vida és bella’

Un llibre?
‘El pintor d’ànimes’, d’Ildefonso Falcones

Una cançó?
‘Let it be’, dels Beatles 

Una afició?
Passejar, llegir i el patchwork

Un viatge per fer?
El Japó

Una ciutat?
Berlín

Un racó de Castellar?
El puig de la Creu

Recupera l'entrevista de Montse Llort al Connectats