Mireia Homet, mestra, castellera dels Capgirats i cantaire del Kor Ítsia
Mireia Homet, mestra, castellera dels Capgirats i cantaire del Kor Ítsia Quim Pascual
11/01/2019 Actualitat
Mireia Homet: "La música t'acompanya durant tot el dia. Si hi entres, et transporta"

Té el cor dividit entre la colla castellera dels Capgirats i el Kor Ítsia de la coral Sant Esteve. Però Mireia Homet (25 anys) sempre va tenir clara la seva vocació: ser mestra. Des del febrer passat és professora de música de primària.

R.Gómez

· Sempre havies volgut dedicar-te al món de l’ensenyament?
Sí, des de petita m’agradava, jugava a fer de mestra. Quan vaig anar creixent, vaig participar a l’esplai Sargantana i vaig tenir clar que m’agradava tot aquest món. Va anar tot molt rodat. Des de febrer de l’any passat soc mestra de música de primària, de 1r a 6è.  La meva mare també és professora a l’escola Emili Carles-Tolrà. 

 

· I la passió per la música, quan va començar?
Des dels cinc anys soc a la coral Sant Esteve. De fet, al concert de Nadal que vam fer fa uns dies em vaig adonar que fa vint anys consecutius que faig aquest concert! Actualment formo part del Kor Ítsia de la coral Sant Esteve. Hi formo part des de la seva fundació, fa cinc anys. Quan era petita també estudiava a l’EMM Torre Balada solfeig i piano. Ho vaig deixar i sempre me n’he penedit. L’any passat, però, vaig reprendre els estudis musicals a l’escola de música. 

 

· Què és per a tu la música?
Una manera d’expressar-te diferent. La música t’acompanya durant tot el dia. Si hi entres, et transporta.

 

· No has tingut mai la temptació de dedicar-t’hi  professionalment?  
Quan tenia 17 o 18 anys i la gent et comença a sentir cantar en solitari. A la meva família hi ha força músics, i el meu cosí em va proposar de crear un grup. Però finalment es va quedar en l’oblit. Em frenava l’exposició al públic, la impressió de pujar a l’escenari. També em faltava entrar una mica més en l’àmbit teòric de la música. Abans tenia aquesta espina clavada, ara ja no. Quan cantes a la coral i puges dalt de l’escenari et sents acompanyat. 


· Què t’ha atrapat de la coral Sant Esteve durant tants anys?
No ho he deixat mai perquè em faltaria alguna cosa. Pots tenir un mal dia, entres a l’assaig i penses... Ara he de cantar? Però després, fer música amb altra gent t’ajuda. Quan surts de l’assaig has canviat el xip. És una manera d’alliberar-te. Quan cantes penses només en la música. És com qui va al gimnàs. 

 

· Quan vas pujar al tren de la colla dels Capgirats?
M’hi vaig enfilar de ple! Hi dedico moltes hores! Vaig entrar als Capgirats per coneguts que hi havia a la colla, quan feia tot just mig any que s’havia creat. Formo part del grup que s’encarrega de la tècnica. En el meu cas, m’ocupo de la canalla. La tècnica és l’equip que pensa com s’han de fer els castells, com s’han de fer els assaigs i les actuacions. A més faig de terça, de quarta i la pinya. Per portar un castell a plaça hi ha molta feina al darrere que no es veu. Fins que no ho vius com a castellera, no n’ets conscient. 

 

· Quin és el moment que més t’ha marcat com a castellera?
A banda de carregar i descarregar el 3 de 7 i el 4 de 7, com a fita assolida, un dels moments que més m’ha marcat emocionalment és l’actuació en què vam carregar el 3 de 7  però vam tenir dues caigudes. Va ser el novembre del 2017.  És complicat saber que el pots fer però no poder-lo portar a plaça. El que més m’agrada dels castells és la passió compartida que s’hi respira. 

 

· Has passat mai por?
Sí, per les caigudes, sobretot dels infants. Però la veritat és que quan caus tu, també pateixes per si fas mal a algú quan li caus a sobre. Fa un parell d’anys vaig tenir una lesió arran d’una caiguda. Em vaig dislocar l’espatlla. Després, per tornar a fer castells  vaig haver de fer molt de treball mental. Crec que, als castells, és més important la força mental que la física.

 

· Com a bona tastaolletes, participes d’altres entitats?
A més de la coral Sant Esteve i dels Capgirats, també he estat vinculada a l’esplai Sargantana com a monitora, el Grup Pessebrista de Castellar i al Club d’Atletisme de Castellar. Més que competir, m’agradava entrenar. Feia perxa i amb la resta de l’equip vam crear un bon grup. 

 

· Per què són importants les entitats per a un municipi?
Les entitats et fan sentir que ets més del poble. En el meu cas, em sento molt més arrelada a Castellar gràcies a participar en totes aquestes activitats. Habitualment, la gent que participa en una entitat també s’implica en una altra. És una manera de fer cohesió social, de participar en el poble. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Compromesa amb el que m’apassiona


Un defecte que no pots dominar?
Soc  tossuda


Una persona que admires?
Els mestres que deixen petja


Un color?
El bordeus


Un animal?
El gat


Un llibre?
‘L’ombra del vent’, de Carlos Ruiz Zafón


Un grup de música
Txarango


Un castell?
El 3 de 7


Un record de l’escola?
El comiat de 6è de primària


Una ciutat?
Roma


Un viatge pendent?
Àfrica

Comparteix
M'agrada
Comentaris