A la xerrada, que va arrencar quan faltaven pocs minuts per les 19:30h, Violeta Palazón va explicar la seva experiència a Grècia i la situació que va poder viure de primera mà a punts calents com l'assentament espontani d'Idomeni. La castellarenca va passar 13 dies al país durant el mes de maig, on va visitar assentaments i camps militars com és el cas d'Eko. Palazón va reconèixer que la situació d'Idomeni des de la seva tornada a Castellar ha canviat força perquè després de les noves polítiques aprovades al Parlament Europeu, i del tractat bilateral entre Grècia i Turquia, el campament s'està desmantellant de manera polèmica i progressiva, potenciant els campaments militars i els primers trasllats de refugiats a Turquia. "Els refugiats saben que les fronteres no s'obriran. Molts et demanen que els facis fotografies per explicar i ensenyar què passa a Europa, perquè quedi constància", va explicar la fotoperiodista.
Palazón va dibuixar un paisatge ple de fang, de precarietat, uns camps presidits per l'olor a foguera, però també plens d'històries de solidaritat. La castellarenca va destacar la força del voluntariat que molt sovint no pot accedir als camps militars perquè no tenen permís de les autoritats, però que desenvolupa una tasca "que haurien de fer les institucions". La fotoperiodista va contactar amb diverses entitats sense afany de lucre que s'encarreguen de coordinar als voluntaris que viatgen a les costes gregues per donar un cop de mà als nouvinguts. Aquest és el cas de Stop Mare Mortum, una plataforma que va néixer fa tot just un any i que treballa des de Catalunya amb accions de sensibilització i assessorament i suport als refugiats, però que també ha fet diverses accions sobre el terreny. La plataforma també va participar a la xerrada inaugural de l'exposició de Palazón. L'activista i periodista de la plataforma, Anna Palou, va criticar amb duresa les polítiques migratòries que ha posat en marxa la Unió Europea "amb el suport d'Espanya, que podia haver-se negat".
Palou va recordar que "de les 50.000 persones estancades a Grècia el 40% són infants". La xifra de persones arribades per la ruta del Mediterrani s'enfila ja a més de 187.631, prop 35.000 han mort al mar abans de trepitjar terra des de l'any 2.000 segons dades d'Stop Mare Mortum. "En els darrers mesos Europa ha construït 200 quilòmetres de tanques, i no ha complert amb la llei de garanties de dignitat i legalitat que els tractats internacionals estableixen. El dret a l'asil és un dret humà i s'està vulnerant no només a Grècia sinó també a Itàlia, França o Espanya", va dir l'activista. Justament Palou va posar de manifest que a França, Calais és la porta d'entrada a Anglaterra, i com en el cas de la frontera de Ceuta i Melilla amb Marroc, Calais és també és un punt de conflicte que no cal menystenir.
A més va recordar que tot i que el focus mediàtic està a Síria, a hores d'ara hi ha molts conflictes bèl·lics oberts com a Paquistan, Afganistan o Eritrea, que forcen als seus habitants a deixar enrere el seu país per sobreviure i esdevenir persones migrades. "Les expulsions en calent són una realitat. L'acord bilateral entre Grècia i Turquia ho ha accelerat tot. És el tractat de la vergonya. Donen diners a tercers per fer la feina bruta. Milions de recursos es destinaran a processos d'expulsió. Els traslladaran a Turquia què es considera un país segur i no ho és. S'ha militaritzat el Mediterrani enlloc de posar en marxa missions humanitàries", va concloure l'activista d'Stop Mare Mortum.
