Mercè Font: "M’agradava pentinar els cabells de l’àvia davant de la llar de foc"

· Per què has decidit que és el moment de jubilar-te?
Primer, perquè ja tinc 67 anys, i ja tinc l’edat. I després, perquè no vull jubilar-me quan no tingui salut. Fa des dels 8 anys que soc entre cabells. Després de gairebé 60 anys a la perruqueria, és el moment. Hi haurà moviment per festes, ens retrobarem amb les clientes. El 31 de desembre, a més, és dissabte. Tancaré i... any nou i vida nova!

· Com serà aquest últim dia, apagar els llums i tancar la porta? 
És un dia que s’ha de celebrar. Posarem alguna cosa per picar, potser una mica de cava per brindar. Ara per ara, no crec que em faci pena, perquè estic convençuda de la decisió. Potser més endavant ho trobaré a faltar. Començo una nova etapa per gaudir dels nets, però també de tenir temps per a altres coses, com passejar per la natura i del meu hort, que n’estic molt contenta. M’he passat tota la vida treballant al poble, amb clientes de fa molts anys. Ara vull descansar, ser a casa, i més endavant fer viatges. M’agradaria anar cap al nord, voltar per països amb molta natura com Suïssa, Suècia o Noruega. 

· És veritat que a les perruqueries s’expliquen moltes xafarderies?
Al llarg de tants anys... alguna cosa. Però la veritat és que les clientes t’expliquen vivències i coses maques que t’omplen molt. A mi m’agrada molt el contacte amb la gent, sobretot escoltar, però no soc d’explicar les meves coses. Quan tens una clienta has d’estar per ella però també per la resta, per veure si tot funciona i va bé. A més, hi ha molt de soroll quan s’encenen els assecadors i... música! Sense música no podríem treballar. 

· Com recordes els teus inicis a la perruqueria?
Era ben petita i vaig començar com a aprenenta. Recordo que m’agradava pentinar els cabells de l’àvia que s’estava a casa davant de la llar de foc, posant al seu lloc les seves ondes i la trena enroscada. La meva mare, que m’observava, va ser la primera que es va adonar que seria perruquera. Vam venir amb els meus pares des de Gallifa, on vaig néixer, a viure aquí. A la primera perruqueria que vam anar li van dir a la meva mare que necessitaven una aprenenta. Era la perruqueria de la Maria Teresa Casajuana, al carrer Major, 56. Hi anava cada dia quan sortia de l’escola, fins a quarts de nou del vespre. 

· Era la teva vocació?
No ho sé. Era molt petita i ningú no em va preguntar si volia ser perruquera. Però a mi m’encantava anar-hi i m’ho passava molt bé.  Com sempre he fet el mateix, no sé si m’agradaria haver fet una altra cosa.

· Quantes perruqueries has tingut a Castellar?
Tres. La primera era al pis on vivia, a la carretera de Sentmenat, 46. Després al carrer Montcada, 5, que es deia Merce’s, i ara al Passeig, 3, amb el nom de Mercè Font, com la primera perruqueria. Vaig gaudir molt de l’etapa al carrer Montcada. Teníem molta feina, però era molt més jove i no em cansava mai. Per a mi és una alegria molt gran anar a treballar cada dia. Quan entro a la perruqueria desconnecto de les cabòries. He fet molt poques vacances en la meva vida, però m’ho he passat molt bé. 

· T’han demanat algun pentinat estrafolari?
Una noia em va demanar que li tenyís les celles de color lila. I d’això fa vint anys, que no era tan habitual. Ella va sortir ben contenta però a mi no em va agradar gens. Si em demanen un pentinat que sé que no quedarà bé, intento reconduir-ho i adaptar-lo perquè quedi bé a la cara. Procuro no dir mai que no, perquè això és molt dur.

· Un dels moments més complicats va ser la pandèmia, oi?
Sí. Vam tancar un mes i mig, com totes les perruqueries, però després a poc a poc les clientes van tornar a venir. No vaig tenir por perquè sabia que ens tornarien a fer costat.

· Al bell mig de la natura et sents com a casa. Per què?
Potser és perquè he nascut a pagès. Quan era petita m’enfilava als arbres, i anava per la muntanya i saltava pel camp. Quan vaig amb el cotxe, si no condueixo, em quedo embadalida mirant per la finestra els arbres, els colors de la tardor. M’agrada molt més que no pas passejar per Barcelona.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La timidesa 
Un defecte que no pots dominar?
No soc constant
Una persona que admires?
La meva família 
Quin plat t’agrada més?
El bacallà
Un animal?
Els cavalls
Un músic?
Joaquín Sabina
Una pel·lícula?
‘Ghost’, de Jerry Zucker
Un llibre?
‘El noi del pijama de ratlles’, de John Boyne
Una ciutat?
París
Un viatge per fer?
Suïssa
Un racó de Castellar?
El gorg d’en Fitó