Marina Schkot: "En l’àmbit de la Sida, l’estigma és real i literalment mata"

· En quin projecte treballes a l’ONG Frontline AIDS?
Soc assessora de gestió del coneixement. Ens dediquem a intentar acabar amb la Sida, i ens focalitzem en les poblacions més marginades. Depèn de la zona del món són unes o unes altres. Per exemple, a Europa de l’Est treballem amb persones amb drogodependència, a l’Àfrica subsahariana dones i adolescents,  a Amèrica Llatina la comunitat transgènere o treballadores sexuals. Fa 25 anys que existeix l’ONG, la seu està a Anglaterra, però som presents a una seixantena de països. Som una xarxa d’entitats independents i ens dediquem a coordinar la feina en els països, i donar-los suport. Rebem fons de governs o de fundacions, i els dirigim a aquestes organitzacions més petites que treballen directament amb les comunitats. Fem de canal entre governs i organitzacions. En el meu cas, durant molt de temps he treballat a l’equip de gènere.

· Quan vas decidir que et dedicaries a la cooperació internacional?
Jo volia ser pintora! Vaig fer batxillerat artístic i vaig entrar a fer Belles Arts, però em vaig adonar que el que realment volia fer era lluitar pels drets de les dones. Em vaig canviar a Polítiques però amb l’objectiu de fer desenvolupament internacional i qüestions de gènere. Vaig estudiar la carrera a la UAB, vaig fer un intercanvi a Corea i l’Erasmus a Suècia, on vaig començar a fer assignatures de gènere i política internacional. Després, em van donar un beca per estudiar a Anglaterra, a Sussex, i vaig fer un Màster de Gènere i Desenvolupament. Fa més de deu anys que visc fora de Castellar.

· Quantes mudances has fet?
Una pila. No et sabria dir! Quan les fas te n’adones que acumulem moltes coses. A l’agost vaig tornat a Castellar uns mesos i torno a Anglaterra després de Nadal, i tinc totes les coses en un magatzem. En cada mudança, t’emportes el més bàsic. Tot el que t’hi cap en una maleta.

· Què fa d’una casa una llar?
En el meu cas, sempre m’acompanyen els meus diaris, que els escric des que tenia vuit anys. Aquí estan tots els meus records.

· Ara treballes des de Brighton, però has estat sobre el terreny a Uganda i Papua. Què hi feies?
Vaig estar dos anys a Papua (Nova Guinea) quan vaig acabar el màster. Treballava per una ONG que es dedicava a qüestions com el sanejament de l’aigua, energies renovables i salut reproductiva. La idea era crear tecnologies que s’adaptessin a les característiques a l’entorn de l’illa, que és molt rural. En el meu màster em vaig especialitzar en educació sexual i menstrual, i és la feina que vaig fer a Papua. A Uganda vaig fer les pràctiques del màster. Durant dos mesos vaig treballar en una recerca que estudiava com impactava la menstruació en l’educació de les nenes.

· Ara treballes amb col·lectius vulnerables per la Sida. Encara hi ha molt de desconeixement?
Sí. L’estigma és real i l’estigma literalment mata. És una malaltia per a la qual tenim medicaments tot i que encara no tenim vacuna. Els medicaments que tenim fan que, si es prenen regularment, el virus del VIH se suprimeixi tant a la sang que encara que tinguis relacions sexuals sense protecció no el pots transmetre. És un descobriment que és relativament recent.  Abans no hi havia raó per estigmatitzar la gent que tenia el VIH, però ara encara menys. Pots viure una vida perfectament normal, però ens hem quedat ancorats en els estereotips de fa algunes dècades. Una de les preguntes que fem servir per mesurar l’índex d’estigma és: Compraries verdures d’una persona amb Sida?  Hi ha gent que encara diu que no. 

· Acabes de publicar un article per Oxfam sobre la Covid i la Sida?
Sí, per explicar com tot i la pandèmia, les organitzacions que treballem en aquest àmbit hem aconseguit fer xarxa i col·laborar per no desantendre els col·lectius vulnerables. Tenim experiència des de fa dècades en abordar una altra pandèmia, la de la Sida, i per tant, podem aportar la nostra visió. No ens volíem quedar fora del debat.

· El teu cognom, Schkot. Quin és l’origen?
El meu besavi era rus, i va viure la primera i la segona Guerra Mundial, la Guerra Civil, el van empresonar... És una llarga història!  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La curiositat

Un defecte que no pots dominar?
Soc perfeccionista

Una persona que admires?
Jane Goodall

Un plat?
Ànec amb peres 

Un llibre?
‘Long walk to freedom’ , Nelson Mandela

Una pel·lícula?
‘Hairspray’

Un músic?
El cantautor Vicente García

Una ciutat?
Seül

Un viatge per fer?
Costa Rica

Un racó de Castellar?
L’era d’en Petasques

Un desig?
Viatjar