L'actor va interpretar el monòleg humorístic 'Spasticity' en què explica el seu dia a dia com a jove amb paràlisi cerebral
La programació d'actes de la 4a Marató de Suma+ va començar dijous passat amb l'actuació del jove actor Marc Buxaderas a la Sala de Petit Format de l'Ateneu amb el monòleg, Spasticity. Abans que Buxaderas trepitgés l'escenari, Rat Basterretxea, presidenta de Suma+ va adreçar al públic unes paraules en memòria de Mercè Esteban, una de les fundadores i dels pilars del projecte, que justament va morir aquesta setmana. Com a homenatge, es va projectar un vídeo amb fotografies d'alguns dels moments compartits per l'equip de l'entitat i la Mercè, i es va instal·lar a un costat de l'escenari un cartell de Suma+ custodiat per un reguitzell de petites espelmes. Amb el cor encongit per l'emotivitat de la situació, Buxaderas va començar amb empenta el seu monòleg per trencar els esquemes i els prejudicis dels espectadors a cop de riures (i somriures).
El jove actor va explicar fil per randa com és el seu dia com a persona amb paràlisi cerebral, per exemple, quan va al metge, quan es lleva cada matí, quan es banya al mar amb una cadira amfíbia, quan es troba els aparcaments reservats, ocupats, i els WC adaptats que es fan servir com a magatzem dels locals. De fet, Buxaderas va preguntar al públic si alguna vegada havien aparcat en una zona reservada per a persones amb mobilitat reduïda o els WC reservats. Tímidament, algunes persones van reconèixer haver-ho fet, i amb la complicitat de l'actor - i els riures nerviosos per la malifeta- Buxaderas va convidar l'audiència a reflexionar. A més, va dir amb honestedat, a cor obert: "Vull ser un pringat com vosaltres. Pagar autònoms, treballar vuit hores. Només miren el meu carnet de discapacitat i no tenen en compte les meves capacitats". El monologuista va posar damunt la taula el paternalisme absurd i la infantilització amb què es tracta les persones amb diversitat funcional, sense tenir en compte que tothom té les seves capacitats i pot necessitar suport en algun àmbit de la seva vida. Tot plegat, sempre, des de l'humor i la ironia de qui parla en primera persona i pot deixar de banda la jaqueta de què és políticament correcte.
Finalment, i ja des de la tribuna de la sinceritat, va encoratjar els membres de Suma+ a continuar treballant per millorar l'atenció de la diversitat a les aules, perquè el canvi és possible si es persevera, i com va dir Buxaderas, s'aconsegueix "fer caure la primera peça" per construir un nou tauler de joc.
