Magda Daví: "El que més m’agrada de ser infermera és el contacte amb la gent"

· Com sorgeix el projecte de l’associació d’infermeres jubilades?
Fa un any que hi donàvem voltes. Una companya ens ho va proposar, a Mercè Ruiz, que és la vicepresidenta, i a mi. Entre totes, vam contactar companyes jubilades i ens vam posar en marxa. Vam parlar amb l’associació de metges jubilats del Taulí, i l’associació d’infermeres jubilades Can Ruti, perquè ens expliquessin la seva experiència. Som la segona associació d’infermeres jubilades de Catalunya. També vam contactar amb el Col·legi d’Infermeres i la direcció de l’Hospital Taulí. De moment, hem contactat amb 127 infermeres jubilades, i el dia de la presentació de l’hospital, molta gent ens va donar suport. Va ser molt emocionant! Vaig veure cares conegudes que feia molt de temps que no veia. Estem il·lusionades i contentes!

· Sereu un nou punt de trobada?
Sí, però també participarem en accions de salut comunitària. Ja ho vam demostrar en la campanya de vacunació de la Covid-19, en què les infermeres van ser una peça clau. Un altre dels projectes més importants de l’associació és el programa Cap infermera sola, per ajudar o acompanyar companyes que puguin tenir algun problema o estiguin en una situació de vulnerabilitat. Ser infermera vol dir cuidar. També han sorgit propostes per fer un club de lectura, caminades i dinars, visites culturals, un grup de fotografia...

· T’has dedicat sempre a l’àmbit de pediatria, a nounats. Sempre ho vas tenir clar?
Sí, és una feina molt vocacional. Des de ben petita vaig saber que volia ser infermera. Es va morir una germana quan tenia cinc anys, i quan m’ho van explicar vaig dir al meu pare que seria infermera de nens. I gràcies a Déu ho vaig aconseguir. És una feina que m’agrada molt. Estableixes molta relació amb els pares i els pots donar un cop de mà cada dia, animar-los. Pensa que si un infant arriba a nounats, és perquè hi ha un problema. És una feina en què convius amb la vida i la mort. 

· Viure aquestes situacions tan difícils fa que gestionis el dol d’una altra manera? Es relativitza?
Sí, és un procés de la vida. Sigui un infant acabat de néixer o una persona gran, has d’acompanyar-lo. La primera vegada que marxa un nen, és un xoc, però saps que estàs amb infants que pot ser que no tirin endavant. És part de la nostra feina.

· El somriure i la vitalitat no es poden perdre, per fer costat al pacient i les famílies.
Els has d’ajudar. Justament, el que més m’agrada de ser infermera és el contacte amb la gent. Quan vaig deixar de ser infermera assistencial i vaig passar a ser gestora de l’UCI de nounats i la unitat pediàtrica, vaig poder interactuar més amb els infants. Sempre intentàvem fer-los l’estada més amable, per exemple, celebrant els Reis. El Centre Sant Vicenç o La Faràndula ens deixaven els vestits per fer-ho, i vaig prometre que una de les coses que faria en jubilar-me, seria cosir uns vestits pels Reis d’Orient per a l’hospital. I així ho vaig fer, i n’estic molt satisfeta! M’agrada molt la gresca!

· De fet, cosir és una de les teves noves passions.
Em vaig jubilar un divendres 27 d’abril, el dia de la verge de Montserrat, i dilluns al matí vaig veure que feien classes de costura a l’avinguda Sant Esteve. La mateixa tarda les vaig començar i encara hi vaig. Soc un cul inquiet.  

· I això t’ha portat a viure moltes aventures viatjant, oi? 
Sí, una vegada a Londres vaig veure que actuava Frank Sinatra, i vaig decidir regirar la ciutat fins que gràcies a uns contactes vaig poder trobar entrades. Per veure’l vaig ajornar la tornada a casa. També soc una apassionada de l’Àfrica, hi he anat moltes vegades. Amb Nova York també he repetit. Des que vaig començar a treballar, no he parat de viatjar. Xile, l’Argentina, el Brasil, les cascades de l’Iguaçú... També he estat una gran esquiadora i he voltat per esquiar, per exemple, al Canadà o als Alps. 

· Però sempre hi ha un viatge que et canvia la vida i et remou. 
En el meu cas va ser l’Índia: hi he anat tres vegades. Si puc i la salut m’ho permet, m’agradaria tornar-hi per passar uns mesos amb les calcutes. Allà també podem donar un cop de mà amb els nostres coneixements i experiència com a infermeres. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt enraonadora 
Un defecte que no pots dominar?
La impaciència
Una persona que admires?
La Mare Teresa de Calcuta 
Quin plat t’agrada més?
Les cloïses a la marinera 
Un músic?
Frank Sinatra 
Una pel·lícula?
‘Memòries  d’Àfrica’, de Sydney Pollack
Un llibre?
‘Papillon’ de Henri Charrière
Una ciutat?
Viena 
Un viatge que vulguis fer?
Austràlia
Un racó de Castellar?
El parc de Canyelles
Un desig?
Que tots estiguem bé