Magda Cañameras Viñas: "Portem un ritme molt alt, em falten hores per a la família "

· Quines sensacions vau començar a sentir ara fa dos mesos darrere del taulell?
Ens hem sentit confuses. Ens vam trobar amb un boom de vendes molt exagerat. De cop i volta, s’acabava tot i no donava temps ni a reposar-ho. Venies tot el que hi havia, fins i tot el que abans costava més vendre. Anàvem de bòlit, el supermercat estava al límit. En tots aquests anys no ens havíem trobat amb gent esperant a fora, al carrer, per entrar-hi. 

· Va ser d’un dia per l’altre, que us vau trobar amb tanta gent?
Abans que es parlés del coronavirus a Itàlia, ja es començava a comprar més del que és normal. Ja vam començar a augmentar les vendes com a les setmanes bones, de Nadal o Festa Major. Ens vam trobar que la gent ja va ser previsora. Però va ser en el moment en què el coronavirus es va escampar per Itàlia, i al cap de res ja va venir aquí, que les vendes ja van disparar-se.

· Us vau col·lapsar?
Sempre hem fet el servei a domicili. Però des que l’Ajuntament va penjar el nostre telèfon i el número de WhatsApp a la llista de comerços que reparteixen a domicili, va ser un no parar: comandes, comandes i comandes. Va haver-hi un moment que ens vam col·lapsar, teníem cinquanta comandes per contestar. Va ser una cosa impressionant. Ens van trucar de Sentmenat, de Can Font i fins i tot de Badalona. Vam haver de dir que no arribàvem a tant, que només podíem abastir el poble; i l’Airesol i Sant Feliu, perquè ja teníem clientela a qui servíem. Vam haver de demanar ajuda a la família i des que tot això ha començat que fem el doble d’hores.

· A això, se li suma l’angoixa per no encomanar-vos?
Treballem amb mascaretes, vam ser dels primers que vam dir a la gent que es posi guants per entrar i vam posar la mampara a la caixa. Però hem tingut por que algú ens passés el virus, perquè hem tingut clients que han vingut a comprar i després hem sabut que l’han agafat. Per sort estem tots bé, i esperem que continuï així. 

· T’endús la por a casa?
En el meu cas, visc amb els meus pares i tenia por a transmetre’ls alguna cosa, a ells o als meus fills. Jo intentava no fer-los petons, però vivint a la mateixa casa és difícil mantenir distàncies. En qualsevol cas, de moment ha anat tot bé i tots estem tirant endavant.

· Com ha canviat la logística amb els proveïdors?
Som una franquícia de Condis, i ens van marcar unes normes de funcionament des del principi molt exigents, perquè ells també es van sentir desbordats a les seves botigues. Ens programaven les comandes en unes hores en concret, i quan vas tan de bòlit costa enviar-les d’acord amb l’horari. En canvi, amb la resta de proveïdors ha estat diferent. El carnisser o el que ens porta els pollastres s’han trobat amb molts restaurants tancats, i s’han sentit una mica salvats amb nosaltres, perquè les vendes ens han augmentat. Per exemple, tenim proveïdors de Castellar, de Sentmenat i de Santa Perpètua de Mogoda a qui els ha anat bé. 

· Com ha estat la relació amb els clients?
Al principi hi havia molta tensió i desconeixença, es notaven els nervis. Ara veig la gent més tranquil·la. Han assimilat bé la mascareta, l’ús de guants i fer servir desinfectant.

· Tothom es comporta civilitzadament? 
Tothom s’ha comportat molt bé, els clients han estat molt macos. Veig que estan molt agraïts perquè no ens hem aturat i crec que els hem facilitat les coses. Si algú n’ha acabat descontent és perquè no hem arribat a més...

· Els clients han canviat la manera de consumir? 
Sí! Ara molta gent es fa el pa a casa, per això es ven molt més el llevat. I pasta de full o massa per a pizza. Es cuina més i es nota perquè no es compra tant menjar ràpid com abans. Els plats preparats que veníem han quedat més apartats i es venen més altres coses per fer a casa. També han canviat les quantitats de cada compra, ara són més grans.

· Heu viscut la neurosi col·lectiva per alguns productes en concret? 
Primer va ser el paper higiènic i de cuina, després van venir els tovallons. Va començar a córrer que a la Xina va ser el primer a desaparèixer i en alguns moments ens vam quedar sense res d’això. Després va venir Setmana Santa, en què tothom es feia pastissos i mones a casa, i es va acabar la farina i va costar molt tornar-ne a tenir. I ara els productes que a vegades falten o que no ens arriben tant com nosaltres voldríem són el lleixiu i el salfumant, que tothom utilitza per desinfectar. Sí que en el nostre supermercat hem tingut la sort de tenir llevat i guants de protecció, que també busca molta gent.

· Què és el que més enyores d’abans que passés tot això?
Les condicions. No és fàcil treballar amb guants i mascareta. I, d’altra banda, portem un ritme molt alt, tinc família i m’han faltat hores per estar amb ells. Això és el que més enyoro.