La historiadora Ariadna Baulenas va passar pel cicle de xerrades de L’Aula
El Machu Picchu, una de les set meravelles del món modern i patrimoni de la humanitat, va protagonitzar l’última xerrada de L’Aula. Per parlar-ne, l’entitat va convidar la historiadora Ariadna Baulenas, directora de l’Institut de Cultures Americanes Antigues. Dimarts passat l’experta va oferir a l’Auditori una visita virtual tant per l’arquitectura com per la història del jaciment arqueològic, ubicat a la muntanya selvàtica propera a la vall de Cusco i un dels emblemes més coneguts de l’imperi inca.
El 1911 el professor de la Universitat de Yale Hiram Bingham va excavar-lo per primera vegada, i va formular les primeres hipòtesis sobre la naturalesa d’aquest assentament del Perú. “Tenia un sector residencial i un espai religiós. Es calcula que a la part urbana hi vivien 500 persones, i que es van necessitar 2.500 persones per construir-lo”, va detallar la convidada. La historiadora va apuntar que, actualment, fer el Machu Picchu tindria un cost de 1.100 milions de dòlars, “sobretot per pagar la mà d’obra, cosa que els inques no van fer”.
Quant a la gran pregunta de què era el Machu Picchu, algunes de les teories apuntaven que podia ser la ciutat perduda de Vilcabamba o un monestir de religioses d’Acllahuasi, l’equivalent a les vestals gregues. D’altres, que era el gran mausoleu de Pachacuti, l’artífex de l’imperi inca, o la casa d’estiueig de Pachacuti, i fins i tot, una ciutadella de defensa. Però Baulenas va explicar que diverses investigacions van descartar totes aquestes teories per constatar que el Machu Picchu es va construir “per ampliar la frontera agrícola, com un espai per poder cultivar”. I va afegir que “era la capital de la província, un centre administratiu i religiós, que donava ordres a tota la vall”. Malauradament, els inques van abandonar la construcció per marxar a Cusco. “S’ho van emportar tot, i tenim més preguntes que respostes”, va concloure.
