“L’oficialitat del català al Congrés normalitzarà el seu ús al territori”

El català, així com el gallec, l’aranès i l’euskera ja es pot fer servir sense limitacions al Congrés dels Diputats, tant a les intervencions parlamentàries com a les tramitacions. La reforma del reglament que ho permet es va aprovar dijous de la setmana passada amb els vots de la majoria progressista i l’oposició del PP, Vox i UPN. Tot i això, els diputats i diputades ja van poder utilitzar el català així com la resta de llengües cooficials a la sessió de dimarts perquè, encara que el nou reglament encara no s’havia aprovat, la mesa va decidir que ja començaria a aplicar el sistema que el PSOE va pactar amb els partits independentistes per garantir la presidència de Francina Armengol a la cambra.

La castellarenca Marta Arumí, catedràtica del Departament de Traducció i Interpretació de la UAB, col·labora  com a intèrpret amb el Senat des de la incorporació de llengües cooficials l'any 2005. “Al Senat l’ús de la llengua cooficial està restringit als plens, i només a la part que es presenten mocions i mocions conseqüència d’interpel·lació i, en canvi, al Congrés, es fa extensiu a tot el funcionament de la Cambra baixa”. Per tant, està garantida la presència de les llengües cooficials en més esdeveniments. La interpretació es fa en un sentit, des de les llengües cooficials cap al castellà. El servei també l’utilitzen la premsa acreditada al Congrés de Diputats així com els lletrats, taquígrafs i públic present comptaran també amb els seus auriculars si això ho requereixen.

Segons dades del Congrés, està prevista una despesa de més de 53.000 euros en l’adquisició dels dispositius de traducció (que els diputats de Vox van deixar a l’escó de Pedro Sánchez abans d’abandonar l’hemicicle dimarts passat).El Congrés ha comprat 450 auriculars que se sumen als 200 que tenia, amb un pressupost total de 7.600 euros.

^{Els seients del Congrés amb els dispositius per poder seguir la interpretació simultània}

A més, s’han instal·lat dues pantalles gegants als costats de l’hemicicle, des d’on els diputats podran anar llegint les subtitulacions si els resulta més còmode o si volen complementar la interpretació oral. Així, es podrà assegurar la comprensió correcta dels discursos, es cobreix una possible fallada dels dispositius d’àudio i es garanteix l’accessibilitat per a persones sense audició. A més, per als que vulguin seguir les sessions de forma telemàtica, també es podran seguir subtitulades a través d’internet.

L’oficialitat del català, aranès, gallec i euskera al Congrés “ajuda no només a que sigui un signe de la diversitat que hi ha a tot l’Estat, sinó també a normalitzar que es faci ús d’aquestes llengües en el territori” i a utilitzar-les “fora del seu context geogràfic”.

Pel que fa a l’oficialitat d’aquests llengües a Europa, Arumí considera que “serà un procés més llarg”.

TECNOLOGIA
La interpretació simultània es fa des d’unes cabines insonoritzades. A cada cabina, hi ha una consola amb un seguit de dispositius com un micròfon , un regulador de volum perquè l’intèrpret “pugui regular la veu que li entra de l’orador”, explica la intèrpret castellarenca.  A més, els intèrprets han de tenir una visibilitat de la persona que està parlant “necessitem veure l’expressió de la cara, ja que el llenguatge no verbal forma part tabé del missatge que es transmet”, apunta Arumí. Si no és possible tenir una visibilitat clara de l’orador perquè l’intèrpret està molt lluny “podem tenir una pantalla”. Cada intèrpret utilitza uns auriculars, on arriba el missatge en una llengua, “i a través del micròfon emetem el missatge en una altra llengua que és el que arriba als diputats i senadors que al seu torn porten auriculars”.