IMG 3461 ok_1440x961
Lluís M. Corominas, dimarts passat, a la conferència de L'Aula - R.G.
12/01/2022 Actualitat
Lluís Corominas: “Els partits han d’interactuar més amb la societat”

L’exvicepresident del Parlament i exalcalde de Castellar va inaugurar el segon trimestre de L’Aula

Rocío Gómez

El tret de sortida del segon trimestre del curs de L’Aula el va protagoniztar l’exalcalde de Castellar, Lluís M. Corominas.  El castellarenc va fer parada a l’Auditori d’El Mirador, dimarts passat, amb una ponència en què va repassar la seva trajectòria política de gairebé tres dècades i el seu pas per l’Ajuntament de la vila, i també per l’executiva de Convergència Democràtica, i el Parlament, com a diputat i com a vicepresident de la cambra. Corominas va reconèixer que  els últims quatre anys ha estat “allunyat de la vida pública, de la política i dels mitjans, volgudament”.  


Tot plegat, després del desgast del judici al Tribunal Constitucional pel referèndum independentista de l’1-O - que va acabar amb molts líders polítics a la presó-, i a l’espera del recurs al Tribunal Suprem per la condemna a 20 mesos d’inhabilitació per desobediència i una multa de 30.000 euros. L’expolític va reconèixer que tot i que l’han pressionat perquè torni al món de la política, després de 27 anys, era el moment de tancar aquesta etapa sobretot per evitar més “patiment” a la seva família. Actualment, dirigeix la Fundació Transparència i Bon Govern Local, vinculada a l’ACM.


Corominas, advocat de professió, va recordar que va decidir capbussar-se en la política local després d’un partit de bàsquet, i com  va prendre el relleu del fins aleshores alcalde, Albert Antonell, amb només 28 anys. “La primera setmana com a alcalde vaig inaugurar la Sony i l’Institut Castellar, però vaig anunciar que tancaven La Tolrà. Vam arribar fins a un 30% d’atur. Va ser complicat, però l’etapa de l’Ajuntament i els últims 12 mesos al Parlament, vaig ser molt feliç”.


Del 1991 al 2004 va formar part de l’Ajuntament, i el 2000 va arribar a l’executiva de Convergència, primer com a secretari d’organització i després com a responsable territorial i municipal, un càrrec que va gaudir més “perquè em va tocar fer una renovació del partit a tot el territori, teníem alcaldes molt envellits”. En aquella època va compartir taula i reunions amb primeres espases de l’esfera convergent com Jordi Pujol i Artur Mas. De fet, quant a la corrupció del partit, Corominas va asseverar la necessitat de “fer crítica de tot allò que no s’ha fet bé”, i va lamentar el lobbisme de molts partits, perquè va assegurar que cal construir les bases de la política en la transparència. “Les institucions s’han d’acostar a la ciutadania, i els partits han d’interactuar més amb la societat”, va afegir.  En aquesta línia, Corominas va reivindicar la política municipal perquè permet conèixer de primera mà les necessitats de la ciutadania, i “liderar els canvis, i aquesta és una satisfacció que no tens en altres àmbits de la política”.


Al Parlament, entre 2003 i 2018, va ser diputat i posteriorment vicepresident del Parlament, i relator d’algunes de lleis tan importants com la Llei de Transparència o de Transitorietat. Corominas va recordar els últims dies a la mesa, en la recta final cap al referèndum. “Ens llevàvem cada dia amb la sensació que tot s’acabaria”.Vigilància policial, l’ordinador personal hackejat, punxades telefòniques, reunions de matinada, i decisions a contracor que van fer seure a la banqueta els principals líders polítics independentistes de la cambra catalana. La judicialització del referèndum “no era una situació prevista, ni com a partit ni en l’àmbit familiar”. En referència al futur, Corominas va apel·lar a la importància de tornar a aconseguir que la ciutadania s’uneixi no en l’independentisme sinó en la necessitat d’arribar a una solució mitjançant les urnes. 

 

Àudio
Comparteix
M'agrada
Comentaris