Judit_1440x961
Judit Sández, infermera a la Vall d'Hebron
30/07/2021 Actualitat
Judit Sández: "Ho continuem donant tot, però estem molt esgotats"

És infermera de cures intensives a l’hospital de la Vall d’Hebron. La castellarenca, de 24 anys, alerta de la càrrega mental, emocional i física que pateixen els sanitaris

· Mesos després de graduar-te, esclata la Covid. T’enganxa acabada de sortir de la facultat.
La gent que feia anys que treballava tampoc estava preparada, va ser molt fort. Pacients molt complicats, una càrrega de treball immensa, havies d’ensenyar i havies d’aprendre. Recordo que la meva primera impressió quan vaig entrar en una habitació aïllada va ser: “Déu meu, estic sola...”. La gent es moria, tothom estava tancat a casa... Una experiència complicada.

 

· Què ha suposat per a tu l’experiència, a nivell professional?
He aprés moltíssim, avui treballo a l’UCI de l’edifici Garbí, en un hospital nou, només de Covid. Vam obrir-lo al febrer per poder continuar fent operacions i transplantaments a la Vall d’Hebron, es va tancar al juny i ara s’ha hagut de tornar a obrir. Soc la més veterana d’allà, i només fa dos anys que treballo a l’hospital. I sí, he après molt, i m’agrada treballar, però estem molt esgotats. Potser necessito parar. 

 

· Ha trontollat la vocació en algun moment?
Tinc la sensació que m’estic cremant en la que se suposa que és la feina de la meva vida. Sembla que la situació no s’acabi mai, que no hi hagi fi, la gent fa el que vol al carrer. Es van apagant les ganes, tinc ganes d’agafar-me un any sabàtic.

 

· I a nivell personal, t’ha canviat?
Em noto cansada. Tant jo com la meva parella, que també és infermer. Em noto desanimada, no tinc energia per sortir ni per fer res més que treballar. Per sort, el meu entorn ho fa més digerible, perquè ens donem suport, en pots parlar i seran allà.

 

· És una sensació generalitzada entre els sanitaris del teu voltant?
Ens han tret les festes per necessitat de servei, perquè no hi ha suficient personal. Sí, tothom està esgotat i necessitem fer un descans, perquè la situació no va a millor i ens passa factura, ens fa estar més crispats.

 

· Es fa pinya entre l’equip?
A l’edifici on soc, som tots joves. Hem fet pinya i ens hem ajudat, ens estimem i treballem en equip. El supervisor és company de l’UCI i ens cuida i ens ajuda amb tot el que pot. L’ambient entre l’equip, això sí, és magnífic.

 

· Ets optimista, en el sentit de creure que hem après alguna cosa com a societat?
Sí que hi ha gent que ajuda i hem après alguna cosa els uns dels altres. Però s’està veient que no aprenem com a conjunt. Continuem igual. En qualsevol cas, hem de poder gaudir tots de les vacances, que són molt merescudes per tothom, però sempre amb consciència i responsabilitat social.

 

· El pitjor ja ha passat?
No ho tinc gaire clar, la veritat. No crec que torni a ser com al principi, perquè les vacunes han ajudat. Però s’està allargant molt. El virus continuarà mutant, com hem vist en l’última onada, que ha vingut per una nova variant. Abans ingressaven gent amb patologies prèvies, però ara hi ha gent molt jove, de 16, 20, 25 o 30 anys. Hi ha molta incertesa.

 

· Un cop han passat els aplaudiments, les infermeres us sentiu valorades?
Al final, sempre ha sigut una professió que no ha estat gens valorada. I això no ha canviat, tot i els aplaudiments. Al principi érem herois, però avui no sentim que hi hagi preocupació per les infermeres, els auxiliars, els metges, els zeladors ni per tot el personal sanitari en general. S’ha oblidat. Hi havia molta hipocresia perquè la gent tenia por. Però no se’ns valora. Qui ens cuida a nosaltres? 

 

· El suport ha d’arribar des de les instàncies superiors?

Hi ha d’haver més inversió i més coneixement de la nostra situació. Recorren molt a nosaltres i continuem donant-ho tot. Es necessita més personal i que se’ns valori, que no se’ns tracti malament, perquè acabarem explotant. Hi ha contractacions amb condicions horribles, sense vacances ni festes. Hi ha professionals que han optat per acabar marxant. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empàtica


Un defecte que no pots dominar?
Soc massa perfeccionista


Una persona que admires?
El meu germà


Quin plat t’agrada més?
Croquetes


Una pel·lícula
‘American history X’ 


Un llibre
‘Marina’, de Carlos Ruiz Zafón


Una cançó?
‘La puerta violeta’, de Rozalén


Un racó de Castellar?
El jardí de casa dels meus pares


Un viatge pendent?
Filipines


Una cosa per fer aquestes vacances?
Descansar a prop del mar


Un somni
Viure en un altre continent una temporada 

Comparteix
M'agrada
Comentaris