B7R09893 3_1440x961
Josep Ubàguls, pintor Quim Pascual
05/09/2025 Actualitat
Josep Ubàguls: "Soc feliç pintant i anant en bicicleta, em passen tots els maldecaps"

Aquest divendres inaugura a El Celleret de Castellar (avinguda de Sant Esteve, 49) una exposició retrospectiva que recull la seva trajectòria pictòrica, sobretot basada en paisatges i marines. La mostra es podrà veure fins al dia 30

Jordi Rius

· Com és que exposes en un celler? 
Primer vaig intentar exposar al carrer Hospital, però em demanaven molts diners per penjar quatre quadres. Com que anava pintant i pintant, la meva filla em va dir que havia de fer una exposició. Li vaig dir que no em digués animalades, que jo pintava per passar l’estona i perquè m’agrada. Al Celleret, després de comentar que tenia molts quadres i no sabia què fer-ne, em van proposar de fer una exposició en el seu local. Me n’hi caben uns 27 o 28.

 

· Déu n’hi do!
Francament, no m’he de guanyar la vida amb els quadres. Jo ja em dono per satisfet que la gent vingui al Celleret. A una exposició que vaig fer el 1995 a l’Ateneu, els vaig vendre quasi tots.

 

· Entre aquesta exposició de l’Ateneu i la que inaugures avui, no n’havies fer cap més ?
No i tampoc havia pintat. Vaig deixar de pintar el 2012, amb la mort del meu germà Joan. Estava molt unit amb el meu germà.

 

· Què va passar?
Vaig entrar en una depressió i vaig decidir que pintar s’havia acabat. Tant se me’n donava tot. Vaig estar amb un psiquiatre tres o quatre anys i vaig arraconar la família.

 

· Per què has tornar a agafar els pinzells? Per la insistència del teu entorn?
Pel meu company de bicicleta, que va insistir que li fes un quadre del santuari de Montgarri de la Vall d’Aran, al qual havíem anat en bicicleta. I la meva filla Raquel i la meva dona, que em deien que hauria de tornar a pintar. I jo els deia que no, perquè pintar és una cosa que t’ha de venir de gust. És com si empaites un nen perquè faci els deures. Quan tinc ganes de pintar, arribo a casa, me’n vaig dalt de l’estudi i m’han de cridar tres vegades perquè baixi a dinar. Quan començo una peça, a tot estirar l’endemà l’haig d’acabar. Soc feliç pintant i anant en bicicleta, em passen tots els maldecaps.

 

· Has estudiat dibuix?
Un amic de l’Ajuntament, sense dir-me res va anar a veure un amic seu, Albert Sitjes, que era pintor, a Sabadell. Li va parlar de mi i aquest li va dir que em volia veure. Li vaig portar un bloc on dibuixava amb llapis. Sitjes em va ensenyar la perspectiva, la teoria del color i em va fer fer un bodegó. Vaig fer-lo a la meva manera, però ho vaig passar molt malament. Les natures mortes i les coses tristes no m’agraden. Li vaig dir que si havia de tornar a pintar un bodegó, no tornaria més. Llavors vaig fer paisatges. Em va dir que havia de començar a tacar la tela. Jo vaig dir que començava pel cel, l’acabava i anava baixant. Em va contestar que era massa ordenat i que això no anava així. Jo li vaig respondre que jo era així. Com va veure que me’n sortia bastant bé, em va dir que fes el que volgués. 

 

· I continues fent-ho així?
És que no ho sé fer d’una altra manera. Estic acostumat a fer-ho així.

 

· Bàsicament fas paisatges? 
Jo sortia i ho retratava tot. Agafo un retrat, l’amplio una mica per veure’n tots els detalls i d’allà faig un quadre de diferents mides.

 

· No pintes mai en el lloc en concret?
Ho vaig fer dues vegades. Però com que soc molt detallista, quan començava el quadre el sol el tenia en una banda i al cap d’una estona, el tenia en una altra banda i les ombres havien canviat.

 

· Quins paisatges pintes?
El que m’agrada a mi és una muntanya, un riu, quatre pollancres i temes de tardor, reflexos a l’aigua. També faig platges amb barques. Tinc pintures de Montserrat, la Torre de l’Aigua de Sabadell, el Pedraforca,
Cadaqués, el llac de Banyoles, l’església de Castellar, Castellar Vell, els Alps Suïssos o Venècia.

 

· Parlem ara de la teva afició al ciclisme. Quan surts, el cap de setmana?
Sí, bàsicament, però també alguna vegada entre setmana. He fet rutes molt llargues. Per exemple, la Quebrantahuesos que són 200 quilòmetres i escaig a Sabiñanigo, o a Santa Fe del Montseny des de Collformic. Com més hi vas, més vols anar en bicicleta. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter? 
Molt ordenat
Un defecte que no puguis dominar? 
Sempre tinc presses per tot
Una ciutat?
Lleó
La teva paraula preferida? 
Cari
Quin plat t’agrada més?
L’arròs
Un animal? 
Els ocells, la cadernera concretament
Un músic? 
Freddie Mercury
Una pel·lícula? 
‘Hatari’
Un llibre?

‘La història del Tour de França’
Un indret de Castellar? 
El centre del poble
Un desig? 
Tenir salut per poder pintar

Comparteix
M'agrada
Comentaris