El castellarenc José Antonio Jareño és un dels 33 veneçolans arrelats al municipi. Tècnic comercial de professió, viu a Castellar des del juliol del 2019. Jareño dona la seva visió de l’operació militar dels Estats Units per detenir Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, a Caracas
· S’esperava la detenció de Nicolás Maduro i la seva esposa?
Sí. Era un secret de domini públic, ja ho havien dit, que es faria. Obertament la idea era extreure Nicolás Maduro. Ara, quan i com es faria és el que no es podia saber. La forma amb què es fa l’extracció deixa molts dubtes de com van arribar a aquest punt. Però la realitat és que per a tots els veneçolans és una gran felicitat el fet de saber que, si més no, s’ha fet un gran pas: haver tret qui era el dictador o qui portava tot el moviment chavista actualment a Veneçuela.
· La detenció de Nicolás Maduro i la seva esposa va ser il·legal?
No, perquè es basa en unes lleis que regulen el narcoterrorisme, i no per una invasió d’un país cap a un altre.
· Ha parlat amb la família que té a Veneçuela?
Sí. L’extracció de Maduro i la seva dona es va fer a Caracas a llocs molt estratègics. De fet, els meus pares viuen a una hora de Caracas i no es van assabentar de res. Pràcticament en tot el país ningú va saber res fins al moment que persones de l’exterior van començar a avisar els seus familiars de Veneçuela. On viuen els meus pares sembla que tot està tranquil i no hi ha cap mena de problemes. La gent surt a comprar i segueix a casa seva, bàsicament. Saben els perills que hi ha respecte als grups armats que pertanyen al govern i al chavisme, que s’anomenen els col·lectius, els membres dels quals van completament encaputxats. Tot plegat, poden paralitzar una zona o un carrer, aturen tothom i t’has de quedar a casa. Estan buscant algú que potser ha delinquit o que els han dit que han de portar davant de les autoritats.
· L’oposició a Maduro va guanyar les eleccions el 2024. Tot i això, el president Trump ha confiat en la vicepresidenta Delcy Rodríguez per fer la transició...
De fet, María Corina Machado ha portat la batuta a l’oposició des que Chávez estava viu. Va ser l’única opositora que va aixecar la veu. Van fer tot el que van poder per inhabilitar-la perquè no pogués participar en el procés electoral. En paral·lel es va llançar Edmundo González com a candidat electoral a la presidència i, en veure que s’inhabilitaria Machado, va posar tots els esforços perquè la votació anés cap a González. I moltes persones que estaven treballant en tot el procés electoral donen un 70% dels vots a González, comparat amb un 30% de Maduro. No crec que a Veneçuela hi hagi més d’un 10 o 15% de votants del chavisme. El chavisme no ha perdut el poder dins de Veneçuela. Han extret Maduro, però tots els organismes de seguretat, forces armades, el parlament i tota l’estructura jurídica del país és chavista. Per a mi, hi ha hagut algun acord per treure Maduro i aconseguir calmar el país, no paralitzar-lo.
· Hi ha països com Espanya que veuen l’operació com una ingerència.
Hi ha d’haver opinions dividides, lògicament. Lamentablement hem caigut en la trampa de permetre que ens divideixin. Arribats a aquest punt de la vida i del que s’està veient al món, la gent hauria de treure’s la màscara de si és d’esquerres o de dretes i adonar-se que hi ha gent que té poder a escala mundial amb gerents a diferents àmbits per seguir disposant d’aquest poder, i d’altres que senzillament alcen la veu.
· Es veu retornant a Veneçuela en un breu període de temps?
En un termini curt no crec. Penso que a Veneçuela s’han de regularitzar moltes coses. El primer que s’ha de fer és aplacar el chavisme dur que té encara el poder amb les armes. Ara hi ha vuit milions de veneçolans donant voltes pel món. A més, hi ha una cosa que sembla que la gent no tingui en compte, que tenim una generació de 26 anys sota el chavisme.
· Hi ha il·lusió en aquesta etapa?
Sí. Molta gent havia perdut l’esperança perquè molts intents de sortir de la dictadura es bloquejaven.