WhatsApp Image 2020 10 15 at 15.44.44_1440x961
Jaume Avellaneda, veterinari i genet. || GREG NIRO
16/10/2020 Actualitat
Jaume Avellaneda: "Molts aficionats a la doma portem un vaquer a dins"

És veterinari de professió i la seva passió també està relacionada amb els animals. En un terreny compartit amb el viver Tres Turons entrena la Munta Western, una disciplina d’equitació que va canviar-li la vida 

Guillem Plans

· Et passes el dia entre animals.
Estic rodejat d’animals a la feina perquè soc veterinari de petits animals i tinc una clínica a Sentmenat. A més a més, soc aficionat als cavalls. I a casa en tinc, a banda de gossos, gats, vaques, gallines...

 

· Un viatge als Estats Units et va fer descobrir la Munta Western.
Quan vaig acabar la carrera em vaig especialitzar en cavalls, sempre m’han encantat. El fet d’anar als estats Units per fer cursos d’especialització em va fer descobrir un món allà. Els cavalls els tracten d’una altra manera, amb una altra mentalitat, en grans extensions. S’hi fa una altra mena de disciplines d’equitació, aquí tenim cavalls més recollits, en quadres. Per això em va cridar l’atenció la Munta Western.


· Quan comences a practicar-la?
Quan tenia poc més de trenta anys una clienta em va regalar un poltre. A partir d’aquí, vaig començar a pensar com domar-lo, tot el que havia de fer fins que tingués dos anys i hi pogués pujar. Això em va suposar haver d’aprendre, un repte que em va fer pensar en la Munta Western que havia vist als viatges als Estats Units. Va ser complicat perquè no hi havia entrenadors i vaig haver de comprar molts vídeos, que aleshores t’enviaven per correu postal. Va ser una feina bastant titànica.

 

· I comences a competir.
Al nostre país era una disciplina poc desenvolupada. Però amb uns companys aficionats que també havien viatjat als Estats Units i per Europa vam començar a organitzar campionats aquí, a casa nostra, i això va fer que l’afició creixés. Però si t’haig de dir un esdeveniment, va ser el 2007, quan ens vam apuntar en una competició a França de Team Peaning, que és una disciplina per equips que consisteix a portar vaques i tancar-les en un corral, com el que fan els gossos d’atura amb les ovelles. Vam ser el primer equip espanyol que competia en aquesta disciplina. Aquest moment, per a mi, va ser crucial i força màgic.

 

· Durant aquestes competicions es premia el respecte al bestiar...
Això és bàsic i tothom ho té claríssim. Si agafes el reglament, el primer que diu és que el cavall ha de ser guiat amb suavitat. I és el que es premia. Les regnes han d’anar soltes, qualsevol maltractament o brusquedat es penalitza amb punts negatius o amb la desqualificació. Amb el bestiar que es guia és el mateix, qualsevol contacte físic del cavall amb el bestiar està penalitzat.


· Què t’ha aportat aquest esport de la Munta Western?
Bàsicament mantenir-me en forma als meus 55 anys, això és molt important. Però molta satisfacció, perquè és una cosa que enganxa molt, perquè requereix moltes hores. Per domar un cavall has de ser constant i va molt bé, perquè et manté despert i requereix un esforç continu. Això és molt útil per a la gent jove, ja que mentalment els manté molt actius.

 

· Hi ha connexió amb el cavall?
Al 100%. El cavall és un animal molt sensible, molt. I has d’estar-hi connectat, has de ser un. Sobretot quan estàs competint, t’hi has d’unir en un sol cor. La sensibilitat és tal que si tu t’alteres a nivell emocional, ho nota automàticament. És increïble. Quan galopes, si tu penses a parar, el cavall és tan sensible que actives algun múscul, ho nota i s’atura.


· Quines qualitats s’ha de tenir? 
El genet ha de tenir serenor, sang freda i no ser gens emocional, que això és el que costa més. Els cavalls passen de 0 a 100 en un moment, però alhora ha d’estar tranquil, no pot estar revolucionat. Això és la qualitat que més s’admira d’aquests tipus de cavalls.

 

· És un imaginari molt cinematogràfic. Alguna pel·lícula t’havia despertat l’instint per la munta?
Recordo una sèrie que es deia Fúria, que anava de cavalls salvatges. Jo era molt petit i me’n recordo vagament, però ho tinc gravat al meu ADN des d’aleshores. I m’han agradat sempre les pel·lícules western. De fet, jo crec que molts aficionats a la doma portem un cowboy a dins, un vaquer. De pel·lícules, et puc dir en concret Muerde la bala, que va d’una carrera de cavalls que travessa l’oest americà.  

 

9 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Tossut o persistent


Un defecte que no pots dominar?
Despistat


Una persona que admires?
Doug Williamson, un dels grans del ‘cow horse’, que a l’edat de 78 anys encara competeix


Quin plat t’agrada més?
Macarrons al forn fets per la meva mare


Un indret?
Els camps de Mas Olivet, aquí a Sant Feliu del Racó


Un animal?
El gos


Una cançó?
‘Country roads’  de John Denver


Una pel·lícula?
‘Muerde la Bala’ o qualsevol altre bon ‘western’


Un somni?
Tenir una pista coberta per poder entrenar

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris