Ignasi Catalan: "L'anhel de llibertat d'aquest poble no ve de fa 300 anys"

Convidat per l’associació Castellar per les Llibertats, l’historiador Ignasi Catalan i Llopart va oferir dimarts passat la conferència Els ibers: Origen de la identitat Catalana, a la Sala d’Actes d’El Mirador. L’historiador va explicar que a Castellar tot i que no s’ha pogut confirmar un assentament iber, “s’han trobat restes de ceràmica ibèrica i fragments d’un molí a una vintena de llocs” com Sant Pere Ullastre, Castellar Vell o Can Barba, entre altres localitzacions. Segons el ponent, el més probable és que Castellar també fos un poblat iber. “Els ibers són un poble desconegut però són els nostres avantpassats directes. El nom ‘ibers’ el van posar els grecs, però no sabem com es referien ells,  a ells mateixos”, reconeix.

Durant la conferència, l’investigador va assenyalar les semblances i coincidències, que segons el seu parer, comparteixen diversos episodis històrics.  “El poble iber vivia als actuals països catalans des de la primera edat del ferro. Quan arriben els romans el 218  aC al port d’Empúries comencen els problemes amb la gent autòctona. Desembarquen 20.000 soldats a Empúries. Els ibers havien conviscut amb els grecs sense problemes. Els romans venen amb l’excusa de la segona Guerra Púnica amb els cartaginesos”, explica. 

En paraules de Catalan: “És la primera vegada que el poble establert al que avui dia és Catalunya i el País Valencià comença a rebre repressió i mort per part dels cartaginesos i els romans. Quan arriben els visigots canvien les circumstàncies polítiques, però continua l’anhel de llibertat”. “El 672 Paulus declara la independència de Catalunya. És un primer referent de la primera revolta de la gent catalana contra el poder central dels visigots establerts a Toledo. L’anhel de llibertat d’aquest poble no ve de fa 300 anys, quan va caure Barcelona”, afegeix.

D’altra banda, l’historiador va posar damunt  la taula la hipòtesi que l’origen de la Senyera podria trobar-se en l’època dels ibers. “El nom de catalans o Catalunya no el coneixem fins al segle S.XII, però les quatre barres de la bandera podrien provenir de l’estil pictogràfic que tenien fa més de dos mil anys. La pictografia de barres simètriques ja les pintaven els ibers a les seves ceràmiques”, va aventurar. “S’ha fet veure  que la història comença amb els romans i no és veritat”, va concloure.