Malgrat que el dimarts 7 de novembre va caure en ple pont, un bon grapat de socis es van acostar a l’Auditori per sentir la conferència de Pau Fuster
El ponent, Pau Fuster i Bausili va estudiar música al Taller de Músics de Barcelona, va cursar estudis de Televisió a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), estudis de Cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), estudis de regidoria d’espectacles al Taller de Tecnologies de l’espectacle (TTE) i actualment treballa com a regidor d’òpera al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. És un gran aficionat al jazz, i ha dirigit i presentat el programa de ràdio Ganes de Jazz a l’emissora RSK de Barcelona. També fa cursos i conferències sobre diferents temàtiques del jazz a Centres Cívics, a l’Ateneu Barcelonès, al Cicle de Música Negra de Barcelona, al Sonaswing, al Miravins , al Festival de Jazz antic de Sitges i al Festival Vijazz, entre altres
A L’Aula va presentar la conferència Jazz, la música negra que va canviar el món, on va fer una explicació amena, didàctica i entenedora dels orígens i les diferents èpoques del jazz i de la importància i influència d’aquesta música al segle XX. El jazz neix al sud dels Estats Units, concretament a Nova Orleans, en una època on encara hi ha esclavisme, i les seves primeres manifestacions són les bandes de carrer i el ragtime
Al llarg de la xerrada Fuster va parlar de les grans figures del jazz, no només a Nova Orleans, sinó també a Chicago i Nova York. Va parlar de King Oliver, trompetista i mentor del gran Louis Armstrong, ambdós virtuosos de la improvisació, del pianista Jerry Roll Morton , de Duke Ellington, el compositor més important en la història del jazz, de Count Basie, de Benny Goodman, de la cantant Billie Holliday , del jazz més modern de Charlie Parker, de Miles Davis, que inventa nous estils de jazz innovador, del trompestista Chet Baker que porta un jazz més íntim i relaxat a la costa oest, de Dave Brubeck, el primer músic de jazz que surt a la revista Time, i també dels nous estils com el cool jazz, latin jazz, hard bop o soul jazz, que neixen de la fusió i crea noves estructures que beuen de les arrels del jazz, dels que en són representants noms com Clifford Brown, Max Roach o el bateria Art Blakery
Durant tota la conferència, a part de les explicacions, es van poder sentir diferents peces de les diferents èpoques del jazz per apropar aquest estil a tot tipus de públic, i aconseguir sortir d’alguns estigmes que arrosseguen aquesta música negra, ja sigui per ser una música culta i/o pretensiosa, o per contra que és una música que només sonava a locals de “mala vida”. Segons Fuster, aquestes i altres creences han fet molt mal en la difusió i comprensió del moviment cultural que ha marcat la música dels dos darrers segles, fins el punt que es pot afirmar que sense el jazz, cap música occidental de l’últim segle sonaria com ho fa