Gemma Ubasart: “Al Parlament s'ha produït un desplaçament a l'esquerra"

· Com valores els resultats de les eleccions del 14F?
D’una banda, l’independentisme manté el seu suport. Des de 2012, ininterrompudament, els partits independentistes obtenen un suport electoral rellevant. Això és una mostra que la crisi territorial és profunda i requereix solucions estructurals. De l’altra, s’ha produït un desplaçament a l’esquerra: és el Parlament més a l’esquerra des de la recuperació democràtica. 83 dels 135 escons són de partits d’esquerres. Finalment, aquells partits que han gestionat la crisi del coronavirus no han estat castigats. El PSC, amb el ministre de Sanitat com a cap de llista, ha duplicat els vots respecte a les darreres eleccions. En el cas d’ERC, que ha pilotat les conselleries més relacionades amb la crisi, també ha obtingut bons resultats, i ha quedat com el primer partit independentista. Els dos partits que han sortit guanyadors dels dos blocs que s’han anat construint en el procés, el bloc independentista i no independentista, són aquells partits més dialogants i amb més voluntat de transversalitat, de distensió del contenciós, és a dir ERC i PSC.

· Quina dinàmica de pactes s’establiran per governar?
Hi ha tres escenaris de pacte sobre la taula. El primer seria un pacte entre partits independentistes, com en la darrera legislatura, amb JuntsxCat i ERC al govern, i amb una participació més o menys directa de la CUP, que podria acabar entrant a l’executiu. Un segon escenari passaria per un acord d’esquerres, una reedició del tripartit, amb ERC, comuns i el PSC. Un tercer escenari que s’està posant sobre la taula darrerament és un govern de les esquerres sobiranistes, és a dir, d’ERC, En Comú Podem i la CUP, que podria aconseguir el sí o l’abstenció de PSC i Junts.

· Quin paper jugarà el PSC d’Illa?
Salvador Illa i el PSC, són els que han obtingut més vots encara que tenen el mateix nombre d’escons que ERC. Han obtingut 50.000 vots més que el segon partit. Els resultats són bons, però a causa de les dinàmiques que encara s’arrosseguen del procés ,difícilment el PSC podrà aconseguir les aliances necessàries perquè Illa sigui president. Si es vol trencar una política de blocs en aquesta legislatura, el PSC podria tenir un paper actiu, fent possible la investidura de Pere Aragonès, de la mateixa manera que ERC va facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Això permetria obrir una nova etapa a Catalunya, on es tornés a posar al centre el debat sobre les polítiques públiques, fer front a la recuperació econòmica, i una protecció social i una cohesió social que necessitem després de la crisi del coronavirus. També permetria consolidar la correlació de forces que sustenta el govern de Madrid. Per tant, Salvador  Illa si bé no serà president, pot tenir un paper important en la governabilitat d’aquesta legislatura.

· Com s’interpreta la irrupció de VOX al Parlament?
S’explica en el marc d’unes dinàmiques generals de la irrupció l’extrema dreta en democràcies occidentals. De fet, Catalunya i Espanya, conjuntament amb Portugal, eren l’excepció, països on l’extrema dreta no havia arribat a les institucions. A mesura que passa el temps VOX intenta assemblar-se a les dretes radicals europees, amb un discurs que connecta amb els sectors més vulnerables. El vot a VOX es concentra en barris populars però també en els barris amb més recursos.

· Descartes la repetició de les eleccions?
Alguns partits que no han obtingut la representació que esperaven podrien estar temptats a aquesta repetició. Ara bé, es fa complicat pensar que en aquesta situació de desànim i desafecció, de manca de perspectiva de futur, amb la necessitat de gestionar la crisi sanitària, econòmica i social que tenim a sobre, els polítics no es posin d’acord i ens facin anar a votar, i tenir un govern provisional més temps.

· Com afectaran les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél  a la constitució de govern?
Els aldarulls són fruit d’una resposta davant de l’empresonament de Hasél i de la defensa de la llibertat d’expressió. També són el reflex del  malestar creixent d’una part de la ciutadania, sobretot la més jove, per la manca de perspectives de futur. Aquests aldarulls no haurien d’influir en la constitució del govern, ni en les negociacions per arribar a un acord d’investidura.