Gemma Modinos: "La ment humana i el trastorn mental sempre m’han fascinat"

- Des de sempre havies tingut clar que volies ser científica?

No va ser fins cap a finals de la carrera de Psicologia que vaig apassionar-me per la ciència. Sempre havia sigut de lletres i vaig fer el batxillerat d’humanitats pures. Vaig decidir fer psicologia perquè la ment humana i el trastorn mental sempre m’havien fascinat, però a l’estudiar assignatures com neurofisiologia i neurobiologia vaig sentir com una “crida” en aquella direcció. O sigui que m’he complicat bastant la vida al no tenir una base científica des de l’institut! Però que se’m donin bé les lletres també em porta altres avantatges, per exemple a l’hora d’escriure publicacions i en quant a pensament abstracte.

- Per què vas triar ser neurocientífica?

La meva besàvia Maria (“la iaia dels boixets”) va tenir una demència al final de la seva vida que va fer que li canviés una mica la personalitat. Jo passava la major part del dia a casa dels avis de petita, on ella també vivia. Tot i que només tenia 7 o 8 anys, el seu canvi de personalitat em va impactar. Com pot ser que el nostre mateix cervell canviï, i produeixi pensaments i conviccions que no s’avenen amb la realitat? Durant la carrera de psicologia, com he explicat abans, em vaig adonar que la neurociència m’ofereix les millors eines per poder contestar les preguntes que m’apassionen – quines són les bases cerebrals de la malaltia mental, i en particular de la psicosis? La neurociència combina coneixements de psicologia, biologia, i incorpora tècniques com la neuroimatge per intentar entendre el funcionament del cervell i les seves possibles disfuncions. És una disciplina preciosa.

- Quan vas tenir la necessitat de desenvolupar la teva feina a l’estranger?

Jo sempre havia volgut estudiar a l’estranger d’alguna forma. A l’acabar Psicologia a l’UAB, em van contractar com a neuropsicòloga a la Fundació ACE a Barcelona. Combinava la feina amb un Màster de Neurociències Aplicades els caps de setmana a la UB. La Fundació ACE em va enviar a una conferència a Itàlia a presentar un estudi que acabàvem de publicar, i allà un professor holandès després de veure’m parlar em va demanar el currículum. Al cap de dues setmanes vaig rebre una oferta per fer un doctorat completament finançat a Groningen, al nord d’Holanda, utilitzant neuroimatge per estudiar processos cerebrals en persones amb vulnerabilitat a la psicosis. Vaig marxar al 2007. Com a part del doctorat vaig anar a Londres a aprendre una tècnica nova d’anàlisis de dates, i em va agradar tant treballar i viure a Londres que vaig acabar el doctorat 2 anys abans del previst i amb la distinció més alta a Holanda per poder tornar-hi. Treballo en un dels millors centres del món en recerca psiquiàtrica, i a l’estranger ser científic està professionalitzat. Hi ha més inversió en ciència i investigació.

- Des de fa 10 anys que vius a Londres. Tens el teu propi equip d'investigació a l'Institute of Psychiatry, Psychology & Neuroscience de King's College London. Quina feina feu?

Al meu laboratori utilitzem tècniques de neuroimatge avançades, tant en humans com en models animals, per investigar els mecanismes cerebrals de les emocions, i el rol que aquest mecanismes juguen en el desenvolupament de trastorns psicòtics com l’esquizofrènia. També fem estudis psicofarmacològics per descobrir com es podria intervenir de forma precoç en aquests mecanismes cerebrals per prevenir o retardar l’aparició del primer brot psicòtic.

Ara mateix som 10 persones al meu grup, entre post-docs, estudiants de doctorat, estudiants de màster, ajudants d’investigació, i psiquiatres col.laboradors. Em sento afortunada amb la gent que tinc al grup, tinc la sort de tenir bons mentors, i l’any passat vaig rebre el premi “Rising Star” de la Societat Internacional de Recerca en Esquizofrènia. És el premi més presitigiós en el meu camp per a investigadors joves (<40 anys), i va ser el primer cop que el van donar a una dona.

- Heu pogut determinar quines són les bases cerebrals de l’esquizofrènia?

L’esquizofrènia és un fenomen complexe, sovint amb símptomes com escoltar veus que no hi són, o estar convençut que algú et persegueix (com ara l’FBI) i et vol fer mal. També implica símptomes que anomenem “negatius”, i fan que no es tingui motivació, que no es pugui planificar bé, i això pot tenir repercussions negatives en el funcionament global de la persona. S’ha descobert per part de diferent grups que l’esquizofrènia té bases cerebrals a varis nivells com ara d’estructura i funcionament. Però no és com una anormalitat obvia com per exemple un tumor cerebral. Encara tenim molta feina per fer! Al meu laboratori hem demostrat que hi ha alteracions en els sistemes cerebrals de les emocions en persones amb risc elevat de patir una esquizofrènia, i que aquestes alteracions estan associades amb el desenvolupament d’un funcionament global empobrit. Ara estem estudiant les bases químiques d’aquestes anormalitats per poder descobrir noves avingudes terapèutiques.

-  En el teu treball, quina repercussió pot tenir el BREXIT?

​El Brexit ja està tenint repercussions molt negatives en el meu treball. Després del període de transició al Desembre d’aquest any, les universitats d'aquí ja no podran participar en programes Erasmus. Els nacionals europeus hauran de pagar les mateixes quotes d'estudi que els estudiants internacionals, que són més del doble de les dels britànics. Ja s'ha notat que menys estudiants Europeus s'inscriuen als nostres programes de màster i de doctorat. Després del període de transició, és molt probable que els investigadors britànics ja no podrem participar com a investigadors principals en beques de recerca finançades per l'European Research Council. Tot això representa un tràgic pas enrere per aquest país, que fins ara ha estat líder mundial en investigació i desenvolupament precisament perquè la millor gent podia venir sense problemes. També evidentment representa que els investigadors britànics no podran desplaçar-se a altres països europeus amb facilitat, però per l'avanç de la ciència poder moure's, visitar altres laboratoris, i establir col·laboracions externes és imprescindible.

- La teva feina depèn molt de la col·laboració amb altres universitats?

Sí, la col.laboració és fonamental per la ciència. En el meu cas, els primers estudis amb animals que hem fet al meu laboratori han sigut amb el Prof. Tony Grace de la Universitat de Pittsburgh, on també tinc un contracte com a professor visitant. Tinc col.laboradors a Suïssa, a diferents universitats americanes, a Holanda... I també sóc president d’un consorci internacional anomenat ENIGMA Schizotypy, format per 25 grups a diferents part del món que utilitzen neuroimatge en gent amb risk per la psicosi. Això ens permet fer ajuntar esforços i dades, i ara tenim scans cerebrals de més de 3.000 persones en total.

- Ets vicepresidenta de la Young Academy of Europe, la YAE. Quina feina fa aquest organisme?

L’Acadèmia Jove Europea (YAE) és una iniciativa paneuropea de joves científics que han demostrat excel.lència en el seu camp (per exemple, lideren el seu propi grup d’investigació). Una de les nostres principals funcions és participar en mecanismes de consell científic de la Comunitat Europea (EC). Per exemple, si l’EC necessita consell sobre microplàstics a l’oceà, es fa una crida d’experts, i nosaltres proporcionem investigadors per aconsellar sobre el que l’evidència científica indica. Fins no fa gaire aquests comitès eren únicament formats per homes blancs i bastant sèniors. La diversitat és molt important i s’ha de garantir que la veu dels investigadors joves és incorporada en els mecanismes de decisió en política científica, per assegurar la prosperitat de la ciència a Europa per les properes generacions.

- Des del 2018 tens la doble nacionalitat . Això vol dir que vols arrelar-te al Regne Unit?

La doble nacionalitat va ser tant per poder contribuir a la societat en la que visc, per exemple podent votar, com per protegir-me davant tot el malson del Brèxit. A Londres sempre m’hi he sentit a casa. És una ciutat oberta, tolerant, honesta, plena de possibilitats, en canvi constant, i hi tinc la vida personal arrelada. M’hi sento molt a gust amb la cultura i la gent, tot i que la meteorologia deixa que desitjar... M’agrada moltíssim i m’enriqueix viure en un entorn en el que la gent que m’envolta és de tants orígens diferents i hi ha tanta diversitat, i no importa d’on som, sinó qui som. Tampoc puc descartar que la ciència em porti altre cop a canviar de país, i d’aquí uns quants anys m’agradaria tornar a Catalunya.

- Trepitges molt sovint Castellar?

Vinc uns 3 o 4 cops a l’any. Els meus meravellosos pares, el Josep i la Montse, viuen a Castellar, i el meu fantàstic germà Carles fins fa poc també. Me’ls estimo moltíssim i els trobo a faltar, som una família molt unida i sempre ens ho passem molt bé junts. Sóc molt afortunada de com sempre m’han recolzat, i també en la decisió de marxar a l’estranger i fer una vida fora.

^{Gemma Modinos en un acte de la Young Academy of Europe,YAE, fet a Barcelona. || R. DURO}

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?

Integritat

Un defecte que no pots dominar?

Impaciència

Un personatge que admiris?

Kim Gordon

Un científic que segueixis?

Frans de Waal

Un color?

Vermell

Un llibre?

Ara mateix estic llegint “Sex Power Money” i està molt bé

Una pel·lícula?

L’última que he vist i he gaudit molt és “Joker”

Un cantant o grup?

Motörhead

Un descobriment científic que t’agradaria que passés

La teletransportació (respectuosa amb el medi ambient clar!)

Un lloc del Regne Unit?

Les Highlands d’Escòcia

Un lloc de Castellar?

El que era casa els meus avis (Passeig 68)