Ansietat, sensació d'esgotament, desmotivació o irritabilitat, són alguns dels símptomes d'aquesta nova patologia que ha identificat l'OMS
Fa tot just un any, començaven a sentir a parlar de la Covid-19. El 2020 ha estat molt dur en molts àmbits, per exemple, en l'emocional. De fet, alguns experts asseguren que la quarta onada de la pandèmia serà la de la salut mental. Justament, l'OMS ha identificat una nova patologia sorgida arran de la crisi comunitària del coronavirus. Es tracta de la fatiga pandèmica, i alguns dels símptomes que la caracteritzen són l'ansietat, sensació d'esgotament permanent, desmotivació, estat d'alerta o d'estrès sostingut, l'insomni o la pèrdua de la gana. "El desgast acumulat pel fet que una situació extraordinària s'estigui fent ordinària ens ha acabat passant factura", assegura Jordi Muñoz, coach i fundador de la consultoria El Despertador. "Conviure de prop amb l'amenaça a nivell sanitari, els confinaments, el distanciament social o la precarietat laboral, havia de ser transitori i cada vegada ho és menys", constata.
En aquesta línia, la irrupció del teletreball, tot i tenir molts avantatges quant a conciliació familiar, i evitar el risc de contagi, també té un impacte en la nostra salut mental per la manca d'horaris i la hiperconnexió. "Hem d'aprendre a posar límits i trobar fórmules per no perdre la connexió amb nosaltres mateixos, amb la nostra essència i el nostre entorn. És una necessitat innegociable per seguir dempeus. Hem de deixar de viure tan disponibles per a l'exterior i estar més disponibles cap a endins. Això no passarà pas mitjançant les aplicacions o els 'smartphones' ", reconeix.
A partir d'una experiència en primera persona, Muñoz, que després de l'estiu va prendre consciència que vivia un episodi de burnout i de fatiga pandèmica, va reflexionar a través d'aquest fenomen en l'article Aprenent a viure fora de joc, en què exposa com ha après a gestionar emocionalment tot aquest reguitzell d'emocions. "El 'burnout' acostuma a presentar-se en feines vocacionals, de caràcter social, sanitari, terapèutic, o educatiu, que impliquen el treball amb persones, amb una important exigència emocional. Quan estàs burnout, és a dir, fos, cremat i esgotat, sobrecarregat i exhaust, perds la motivació. És un procés progressiu que pot abocar-te a una depressió", explica Muñoz.
Precisament, les primeres conclusions de l'estudi Mindcovid de l'Hospital del Mar, després de recollir dades anònimes de més de 9.000 sanitaris espanyols, revelen que la meitat dels professionals de la sanitat està en risc de patir un trastorn mental a causa del coronavirus. Concretament, a hores d'ara, un 14,5% pateix depressió, ansietat, atacs de pànic o estrès posttraumàtic de forma discapacitant.
Tanmateix, el context actual ens aboca a una cursa – sense línia d'arribada – en què ens concentrem en la productivitat, en l'esforç, en la creativitat, i en les expectatives de futur, que ens omplen la motxilla de pedres que fan que cada vegada sigui més difícil resistir l'estrebada. "Hem de trencar amb els mites de la productivitat i el progrés. Ens passem la vida corrent per arribar... però, a on? Hem d'abraçar qui som i preguntar-nos què ens ve de gust, cap a on volem caminar i a quina velocitat".
Entre els signes d'alarma que ens poden ajudar a identificar tant la fatiga pandèmica com el burnout, trobem l'ansietat, sensació d'ofec, rigidesa muscular, insomni, problemes de concentració, irritabilitat, o la pèrdua de capacitat per socialitzar. "Algunes situacions que poden desencadenar aquests episodis són situacions en què hem de processar informació molt ràpidament, la percepció d'una amenaça, la pressió grupal i la frustració, o l'aïllament i el confinament, entre d'altres", detalla Muñoz.
Ara bé, per desfer el nus i tornar, no només a sobreviure, sinó a gaudir de la vida, el coach assegura que cal prendre les regnes i apoderar-se. "Podem viure-ho tot plegat com a víctimes o com a protagonistes. És quan ens permetem acollir-nos i abraçar-nos, acceptar que no estem bé i respirar. Demanar ajuda, compartir, aturar-nos, i acceptar que si no sabem com arreglar-ho o què hem de fer, no passa res", assevera.
Per tant, el full de ruta per trencar amb aquest malestar, passa per "escoltar-nos, perquè el cos també ens parla" i reconnectar amb "fonts de vitalitat, que per a mi són caminar, la música, el sol, llegir o escriure", i demanar acompanyament professional en el procés en cas que sigui necesari. "Ens hem de permetre estar out per a la llarga estar més in. Un parèntesi és necessari per tornar amb noves energies, perspectives i recursos", conclou.
Recupera la conversa amb el coach Jordi Muñoz al magazín Connectats de La Xarxa
