La família del veler Ferm, confinada a Panamà pel coronavirus

L'Oriol Lázaro i els seus dos fills, l'Uma i en Jan, i també la mare de l'Oriol, la Glòria Camañes, són a 8.500 km de Castellar del Vallès, a la costa atlàntica de Panamà, a una zona coneguda com a Guna Yala, una autonomia dels indis guna situada a l'arxipèlag format per 365 illes de la província de Panamà, batejada des del colonialisme com San Blas. Ja fa tres anys, l'any 2017, van marxar a fer la volta al món en veler, amb la mare dels petits, la castellarenca Núria Ardèvol,  Podeu recuperar la notícia de l'Actual clicant aquí.

Des d'aleshores, han treballat oferint xàrters amb el seu vaixell, el Ferm, és a dir, llogant-lo per a un determinat nombre de persones per a una activitat turística per aquesta zona del Carib. Segons l'Oriol, "aquesta és una manera alternativa de viure fora del sistema, tot i que depenem del sistema". L'estil de vida que porten des d'aleshores la fa més interessant, segons diu Lázaro. En aquest sentit, durant aquests anys, la família ha pujat a bord més de 70 famílies diferents, "i això és una font de creixement bestial, són 70 visions del món diferents a la meva". Pels seus fills, afirma, l'experiència vital és molt gran. "Castellar també està molt bé, i ara ho tindran tot, una temporada aquí i una allà, és de les millors coses que els deixare en vida".

L'Uma i en Jan són alumnes de l'Institut - Escola Sant Esteve. Des de l'octubre de 2019 passen una temporada a Castellar amb la seva mare i un altra a Panamà, amb el seu pare. L'escola els proporciona les tasques perquè els petits puguin seguir l'aprenentatge. La temporada d'aquesta tercera temporada al Ferm va començar al desembre. L'Oriol va portar el barco tot sol des de Guatemala cap a Guna Yala. "Van ser 14 dies de travessa complicada", recorda el patró. Un cop arribat, va fer la temporada treballant força, fent ple tot el Nadal i mig gener, quan a les illes és temporada alta. El vaixell, doncs, va estar a ple rendiment fins al febrer. Vam organitzar-ho tot perquè "els petits i ma mare vinguessin cap aquí un mes, ja que feia més de dos mesos que no els veia". Es van conxorxar amb l'escola perquè els infants no perdessin les classes, que seguirien fent d'una altra manera, a distància, i durant un mes.

^{L'Oriol Lázaro i els seus dos fills, l'Uma i el Jan. ||CEDIDA}

L'arribada del Coronavirus

Va ser aleshores, al febrer, que el coronavirus capgirar-ho tot. "El dia que volíem volar cap a casa ens van tancar l'aeroport als nassos, literalment", recorda l'Oriol. Panamà va tancar fronteres abans que Espanya i, tot i que els petits i l'àvia van estar en una llista de vols de repatriació, no van poder voler. Tornar a les illes va ser una epopeia. Primer els van confinar a la Marina de l'Ambaixada espanyola, "que ens ha deixat a l'estacada", i després es van escapar i van tornar a les illes. Van fer quarentena i  van estar ben sols durant 15 dies en una de les illes. "Menjàvem el que pescàvem, i ho vam superar". Van tornar, passat aquest temps, al grup de velers que treballen fent xàrters a la zona. A l'abril, a la família castellarenca els van tornar a cancel·lar el vol, i al maig altra vegada. Ara han de buscar una nova data per volar, de cara al mes de juny. "Però necessitem un salvoconducte perquè ens deixin travessar Panamà amb taxi fins a l'aeroport", explica Lázaro. Els esperen quasi 4 hores fins a l'aeroport.

Mentrestant, a les illes, la situació s'ha enrarit. Amb el coronavirus s'han tancat les fronteres i ara no entren vegetals frescos. S'hauran d'alimentar a base d'arròs, pasta i el peix que pesquin. "Les restriccions ja hi eren, en subministres, però ara hi són a diari". L'Oriol afegeix que hi ha molta solidaritat entres els vaixells però quan arriba una barca amb quatre vegetals s'hi viu un veritable abordatge. "I és que estem a un lloc on no hi ha res, no hi ha botigues, i la ciutat de Panamà està tancada, i fins i tot hi ha llei seca". La pandèmia ja s'ha estès a les illes principals, i hi ha infectats. "I aquí el problema és que la població és molt envellida". La família catalana té mascaretes, que ha fet la Glòria, ella mateixa.

En tot cas, són optimistes. A les illes hi estan molt bé, "Guna Yala és l'últim racó verge del Carib i els petits ho gaudeixen molt i són molt autònoms". L'Uma, que ara té 9 anys, i el Jan, que en farà 11, han après a viure amb poc, sense tablet ni mòbil, amb pocs diners, a relacionar-se amb gent de tot el món, a nedar amb taurons, a navegar, a fer-se les seves cabanes. Al vaixell hi han tingut casaments, professors amb alumnes, amics, nuvis, gent de tot el món "que t'explica les seves creences i el que pensen".

Però tot paradís té el seu costat negre i el de les illes de San Blas arriba d'aquí a 5 setmanes, quan comencen les èpoques d'huracans. "Les pluges i, sobretot els llamps i trons, són els més forts del món". Per això, l'esperança de l'Oriol és que els seus fills i la seva mare, de 72 anys, puguin tornar a Catalunya, i ell pugui marxar per deixar a recer el veler en un altre país. "No vull trigar gaire a tornar a Catalunya, jo tampoc, perquè vull ajudar a ma mare, que té un hotel a Llers, Mas Oliveres, i caldrà fer front a la temporada d'estiu".Té intenció d'arrencar la nova temporada de xàrters de cara al novembre que ve. "Tot i que aquí són pessimistes, diuen que l'any que ve no es treballarà". En tot cas, ell pensa que si hi ha gent que té diners i pot viatjar "això té molt potencial, és un punt molt atractiu i li queda poc per estar així de verge". Ha vist com els indis han passat de treballar en la producció de cocos a començar a bascular cap al turisme, tot i que com que no tenen formació, "no ho estan fent bé i s'ho poden carregar".

Reconeix que l'actuació davant la pandèmia es veu de manera molt diferent des de la distància. "No tentenc com aquí la gent no s'està revolucionant". En aquest sentit,  Lázaro està molt descontent amb l'ambaixada espanyola que, reconeix, no ha fet res per ajudar els espanyols que s'han trobat amb els vols anul·lats per poder tornar a casa. "Quan parlem amb els nostres amics francesos, americans, italians, tenen un punt de vista molt diferent al que es dona a Catalunya i a Espanya". Ja fa setmanes que, diu, intenta no fer gaire cas de les notícies que es donen a casa nostra i "seguim el dia a dia i no pensar en més enllà".

Podeu seguir l'actualitat del Ferm a l'Instagram @sailingferm

^{El veler Ferm, amb la família Lázaro a bord, a Guna Yala. || CEDIDA}

^{L'Uma, dalt del Ferm, a l'arxipèlag de San Blas, a Panamà. ||CEDIDA}