Exemple de l'arquitectura industrial

Dimarts 26 de setembre, els Bombers van rebre l'avís de l'incendi a la nau industrial de Can Barba. Una àmplia columna de fum negre, visible des de bona part del municipi, va encendre totes les alarmes fent que diversos vilatans alertessin els serveis d'emergències tan bon punt van albirar l'espiral de fum. La nau, de 400 m2 i de quatre plantes, està situada al carrer Josep Maria Valls, a una zona aïllada, sense possibilitat que les flames es propaguessin a cap habitatge. Afortunadament, el foc només va afectar un sector de la tercera planta de l'edifici i van cremar unes restes de bobines de moqueta que estaven a l'antiga zona d'oficines. La fàbrica i el molí de Can Barba està inclòs dins del Pla especial del catàleg de béns a protegir de Castellar. El recinte és propietat de Construccions Ribas.
La creació de l'empresa Viuda de Tolrà a mitjans del segle XIX, va provocar la desaparició de l'antic molí, així com la creació d'un conjunt de naus de diverses èpoques, despatxos i diverses cases. Can Barba havia estat una fàbrica de draps de llana el 1560, al 1620 un molí polvorer, al segle XVIII es va convertir en un molí draper fins que a 1863 va ser llogat per Josep Tolrà que hi va instal·lar la filatura i telers de cotó.
A la fitxa dels béns a protegir, de la fàbrica de Can Barba destaca el despatx. Pel que sembla, va ser obra del mestre d'obres local Josep Perich i Fruitós, de planta baixa i pis amb coberta a 4 aigües amb ràfecs prominents, aquest comunica per dintre i directament amb les naus de la filatura. El pati del davant resta tancat per un mur de pedra amb una porta de ferro. Un dels pilars d'aquest mur està coronat per un fanal de ferro forjat. Avui encara es conserva un rètol amb les lletres Vda. J. Tolrà. A la planta baixa del despatx hi havia el caixer de l'empresa amb la caixa forta i una petita centraleta amb oficinistes i al fons hi havia les màquines de repassar. La planta superior, era l'antic despatx del director i també és on es comptaven els setmanals.
El més destacable del conjunt és la típica arquitectura industrial d'extenses naus sostingudes per fines columnes de ferro colat que aguanten voltes de quatre punts o de mocador amb lluernes superiors. També destaca l'edifici més antic, disposat en planta basilical, per aconseguir més il·luminació. El material utilitzat és la pedra barrejada amb morter. Aquest tipus arquitectònic basilical no és el més freqüent en les indústries de l'època a Castellar del Vallès, sent més habitual la nau de planta rectangular i teulada de doble vessant amb diverses plantes ( tres o quatre) i gran nombre de petites finestres, així com la disposició desordenada de diversos cossos.
A la sala de turbines es conserven les que funcionaven amb la força hidràulica del Salt de can Barba, provinent del rec lateral del riu Ripoll. Les turbines havien fet funcionar tots els embarrats del tissatge de la fàbrica. Sota aquesta sala de turbines es conserva l'antiga construcció del nucli medieval amb el cubícul on anava la roda de fusta que, per mediació de l'aigua, feia funcionar els embarrats del tissatge.
A la Farga hi havia les màquines de vapor que van arribar a la fàbrica provinents d'un vaixell. També hi havia un motor dièsel per quan a la fàbrica marxava el corrent elèctric. La part superior de la Farga era un dipòsit d'aigua que s'emprava per a refrigerar l'aigua de la màquina de vapor. L'aigua provenia de Fontscalents, anava a Can Barba i també arribava al Molí d'en Busquets. Un altre element característic de Can Barba era el sistema de refrigeració. A la part superior, al sostre, hi ha unes voltes amb unes claraboies que servien per donar llum i, també, a l'estiu, a la part inferior, a la volta, s'omplia d'aigua perquè el sostre no s'escalfés. El sistema s'emprava perquè els telers necessiten treballar amb un 80% d'humitat perquè sinó el fil es trenca.

LES RIUADES DE 1962
Les riuades de 1962 van afectar greument les instal·lacions, tant de Can Barba com el Molí d'en Busquets. Els desperfectes materials ocasionats per l'aiguat que van afectar la maquinària es van solventar gràcies a l'esforç de tot el personal i a la direcció de l'empresa, que de seguida va posar tots els esforços per reobrir.
La fatídica nit del 25 de setembre, un treballador, Antoni Casanovas, va ser sorprès pel gran aiguat quan estava buscant serradures al magatzem perquè l'aigua no entrés a les naus. Una porta que normalment estava oberta, aquell dia estava tancada i és la que va obstaculitzar la seva fugida.
El matrimoni format per Fidel Guasch i Anna Maria Pagès, van passar una hora i mitja penjats d'uns embarrats d'uns telers a més de tres metres d'alçada molt a prop de les voltes de la nau de la fàbrica de Can Barba. Al novembre hi va haver nous aiguats. El 20 de novembre, Antoni Sellarès, treballador del molí d'en Busquets, va morir quan feia unes obres de reparació al Molí.
Can Barba va estar obert fins al 1994, any en què també va tancar la nau que l'empresa Viuda Tolrà va inaugurar el 1956, l'anomenada Fàbrica Nova, situada a la zona dels Pedrissos, en els antics camps del Casé.

ÀMBIT DE PROTECCIÓ
De tot el recinte de Can Barba es protegeix la volumetria general de les construccions més rellevants: l'edifici de les filatures amb el despatx, l'edifici dels telers amb les naus amb voltes de mocador, l'edifici de planta basilical i el de les turbines, així com la composició de les seves façanes i cobertes, incloses el ritme d'obertures i les característiques formals més rellevants. També es protegeix el mur de pedra amb una porta de ferro amb el pilar coronat per un fanal de ferro forjat. També es protegeixen tots aquells elements interiors que facin referència al passat industrial del bé. El regidor de Planificació, Pepe González, ha explicat que hi va haver l'intent amb el nou pla urbanístic de canviar els usos de les instal·lacions però "al final es va deixar tal qual com està, un ús industrial". També s'havia parlat amb els actuals propietaris de convertir la part central del recinte "en una zona amb ús comercial i industrial, però no hi va haver més converses".

A més del recinte de la fàbrica, també estan protegides altres construccions civils. És el cas del Conjunt Torre del Director, Bàscula i Pontet de Can Barba. aquests dos últims elements ja desapareguts. La torre del director, construïda el 1912, tocant el camí que baixa del carrer Sant Jaume, està sota la
xemeneia de can Barba. A l'interior de la casa trobem un refugi de la Guerra Civil que en l'actualitat està tapiat. Al cantó esquerre del jardí de la casa hi ha un garatge que entra a l'interior de la muntanya. La bàscula estava davant de la torre del majordom dels telers. El Pontet de Can Barba, que unia la
torre del director amb la Farga, era modernista, fet amb trencadís de ceràmica a les baranes. També és objecte de protecció la torre del pont, al costat del pont de la carretera de Terrassa.