Especial d'Ones de Crom dedicat al col·lectiu d'anti-música dels 70, Los Angeles Free Music Society

Amb motiu d'una nova caixa amb 13 vinils publicada a l'estiu del 2021, el programa de música experimental de Ràdio Castellar, l’ONES DE CROM d'Emili Miró, ha dedicat una emissió a Los Angeles Free Music Society, col·lectiu creat a meitat dels anys 70 a Pasadena, California, al voltant de diversos grups i artistes. La premissa de fer “la més baixa forma de música”, com es va titular a un dels seus recopilatoris, dona idea del que feien. El menys important era saber tocar, el que més, les idees i la manca de complexes posats en fer música.

Bevent del que d'altres abans havien fet musicalment, com l'inventor d'instruments Harry Partch, les teories musicals de John Cage, el deliris de bandes com els Mothers of Invention de Frank Zappa, les atonalitats de Captain Beefheart, els desvariaments de Sun Ra, The Residents o els alemanys Faust o la improvisació i free-jazz nord-americans i europeus, aquest col·lectiu es va fundar en un concert en una abandonada botiga de discos, Poo-Bah, on hi van actuar els grups The Forte Four, Doo-Dooettes i Ace & Duce. Després vindrien d'altres artistes i bandes que s'unirien al col·lectiu.

Concerts entre maniquins i locals atrotinats, utilització d'objectes per crear sons, electrònica i la invenció i transformació d'instruments musicals van ser els entorns i pautes d'aquesta música. De resultat, brillants idees consagrades en cintes de casset i vinils auto-editats que amb el pas del temps han sigut reivindicades com una de les formes més lliures i autèntiques dutes a terme musicalment, fora de tot mercat i tota moda, a contracorrent de tot i tothom. De fet, poc públic de llavors els va entendre, però ells van tirar endavant força anys. No va ser fins que bandes de rock triturat i electrònica sorollosa com Butthole Surfers, Sonic Youth, l'escena radical de soroll japonès o grups de fa uns anys cap aquí com Wolf Eyes, Burning Star Core, Sissy Spacek, Blood Stereo o Jazzkamer els han reivindicat fins la devoció...i la seva voluntat no era pas per menys.

Els noms que hi havia darrera de la creació del col·lectiu eren els aficionats a música “diferent” Joe Potts, Rick Potts, Chip Chapman i Tom Recchion que en solitari o en diverses formacions compartides utilitzaven samplers de sons i veus extretes de cassets i anuncis televisius i els manipulaven en forma de collages sonors o es valien d'instruments inventats, com és el cas del disc “Dennis Duck Goes Disco” on juga a manipular sons de vinils sobreposats, modificant-ne les revolucions, afegint-hi objectes i trastejant els comandaments del toca-discos.

Un dels grups que va perdurar fins l'actualitat van ser els Smegma. Utilitzaven en la seva música improvisada i lliure varis instruments de vent, de corda i de percussió molt sovint manipulats i auto-fabricats. A banda del nombrosos treballs propis, van fer un disc amb l'esbojarrat cantant Larry “Wild Man” Fischer (apadrinat de Frank Zappa) i, entre d'altres, amb el sorollós japonès Merzbow o el llaütista holandès Jozef Van Wissem.

Una repàs de temes de diversos volums recopilatoris dona constància en l'emissió del programa de com eren aquests grups i artistes i com van assolir aquesta manera de fer música lluny dels convencionalismes.

Pots recuperar aquesta emissió de l’Ones de Crom en els següent enllaç:

http://onesdecrom.podomatic.com/

També pots recuperar els programes anteriors a la secció de Ràdio a la Carta d'Ones de Crom puntxant aquí