"Ens agrada ser nosaltres mateixos, amb el que això comporta, sense prejudicis"

.- Us presenteu com "som uns tius, podríem ser ties (...) cada dia farem el que puguem fent el que volem (...) T'estimem". Us considereu una mica gamberros?
Home... més aviat espontanis! Som a l'escenari com som en realitat. Som espontanis i fem el que ens ve de gust en cada moment, ens agrada passar-nos-ho bé. No ens marquem un guió establert quan fem un concert, no fem cap paper. Ens
agrada ser nosaltres mateixos, amb el que això comporta, sense prejudicis. Potser hi ha gent que li agrada i gent que no.

.- De què parlen les Oques Grasses a les cançons?
Les lletres les fa el cantant, Josep Montero, i després els altres ens anem afegint. Fem un brou on cadascú hi posa el seu ingredient. En Josep és un 'tiu' molt místic, que viu perdut a la muntanya, i fa les lletres al seu gust. Parlant de les coses que li passen, de nosaltres o de la vida en general. Som un grup curiós.

.- Del primer disc "Un dia no sé com", al segon, "Digue-n'hi com vulguis", la qualitat del so va millorar substancialment, i vau donar més importància als vents. Què ens espera pel tercer disc?
Més barreja. No ens cenyim a un únic estil o instrumentació sinó que els que ens agrada és investigar amb el so, deixar-nos portar per les nostres influències, però partint sempre des de la base del reggae. De fet, estem enregistrant a casa les cançons que formaran el disc. Fins a final d'any anirem presentant 5 de les 10 cançons, i quan es publiqui el disc a la primavera, afegirem les 5 noves. De moment ja es pot escoltar i descarregar al nostre web oquesgrasses.com el primer avançament, la cançó "Amiga de ningú".

.- Hi grups reticents a que la seva música es pugui descarregar. Oques Grasses té a la seva web tota la discografia oberta i disponible per descarregar. És part de la filosofia del grup?
I tant! En el món en què vivim la indústria discogràfica cada cop va a menys, i es queda enrere. Pots prohibir el que vulguis però si penges el teu disc a una plataforma sense opció de descàrrega, on has de pagar cada cançó, la gent se l'acabarà 'baixant' en pitjor qualitat. El que volem és que la gent escolti bé les cançons i que vingui als concerts a passar-ho bé. Volem que la música els arribi i el disc és el vehicle i per tant, com més facilitats, millor. Tots sobrevivim del grup, i la clau està justament en les actuacions. Tal i com està el panorama musical, el que hem de fer és tocar i demostrar a la gent en directe allò que hem creat.

.- En el últims mesos heu estat presents a molts festivals, en una gira que us portat fins als EUA. Us imaginàveu que la vostra música creuaria fronteres?
Fa dos anys, o fins i tot un any, per nosaltres era impensable fer tot el que hem arribat a fer. A principis de l'estiu vam tocar al Central Park de Nova York, en el festival Summer Stage. En aquest viatge vam tenir l'oportunitat de tocar al festival més llarg del món que es fa a Milwakee on vam compartir cartell amb els Rolling Stones, The Kooks, Stevie Wonder o Esperanza Spalding. També hem tocat aquesta primavera al festival de Londres, Lechlade, el mateix dia que tocava Status Quo. Imagina't! Nosaltres encara estem 'flipats' amb tot el que hem fet, com per exemple, tocar al Canet Rock davant de 15.000 persones o al Festival de Guitarra de Barcelona. Als concerts cada cop ve més gent que se sap les cançons. Ara el nostre repte és fer un bon disc, mantenir-nos, i continuar donat a la gent allò que els agrada, l'essència de les Oques Grasses.