Els conflictes colonials no ens queden tan lluny

Arran de l'estrena de la pel·lícula de Salvador Calvo 1898. Los últimos de Filipinas moltes persones han pres contacte amb un dels episodis més increïbles de la història militar espanyola: el setge de Baler a l'illa filipina de Luzón que va durar 337 dies, des del 30 de juny de 1898 al 2 de juny de 1899 i on 50 soldats van resistir els atacs i el setge de més de 1.500 tagals i que va concloure amb 17 soldats morts: 15 van morir de beri-beri o disenteria i 2 per ferides en combat, 6 van desertar i 2 soldats foren afusellats per ordre del tinent Martín Cerezo, cap del destacament, després de ser declarats culpables d'intent de deserció mentre que per part filipina hi va haver més de 700 baixes.
La pel·lícula es basa en diferents textos sobre el setge de Baler i, sobre tot, en els del propi tinent Saturnino Martín Cerezo que va comandar la unitat a la mort del capità d'infanteria Enrique de las Morenas y Fossi. El tinent Martín Cerezo i els seus 50 homes van resistir gairebé un any tancats dins l'església del poble de Baler lluitant pel que ells creien que seguia essent la colònia de Filipines sense saber que l'illa ja havia estat entregada als Estats Units en el Tractat de París el 10 de desembre de 1898. Durant 337 dies els soldats espanyols van lluitar i van sobreviure en pèssimes condicions de vida: van menjar rates, serps, arrels i cansalada podrida a més de les malalties que van minvar les forces i les vides de molts d'aquests soldats, com fou el beri-beri, la disenteria, la fam i la set; uns soldats que van morir per quelcom que ja no existia, però demostrant honor i orgull patriòtic que el país va manifestar fins l'any 1898 quan es perden els darrers vestigis de l'Imperi. Ara fa cinquanta-tres anys va morir l'últim dels últims de Filipines, Eustaquio Gopar que va finir l'any 1963 al seu poble natal, Tuineje, a l'illa de Fuerteventura després de ser-ne jutge de pau i alcalde.
Dels soldats que formaven la guarnició de Baler quatre eren catalans: Ramon Mir Brills de Guissona; Pedro Planas Basagañas de Sant Joan de les Abadesses; Pedro Vila Garganté de Taltaüll i, finalment, el soldat José Pineda Turán de Sant Feliu de Codines.
Pel que fa a l'altre teatre colonial, el del Carib, es detecta la presència de convilatans que van participar a la guerra a Cuba; en serien exemple:
Pedro Gamell Busqueta que havia nascut a Sant Feliu del Racó i era jornaler. Va ingressar al Batallón Peninsular de Chiclana número 5 i va començar a servir als 19 anys. Filiat com a quinto amb el número 219 del reemplazo de 1892, ingressa al Batalló l'1 d'abril de 1895 i el 1897 és soldat de la Tercera Companyia i l'1 d'abril de 1897 es trobava d'operació en la zona de Ciego de Àvila.
Torna a Sant Esteve de Castellar per malaltia i en un informe elaborat a Terrassa el 28 de febrer de 1899 els metges diagnostiquen que Pedro Gamell Busqueta pateix d'anèmia crònica produïda pel paludisme i la disenteria soferta durant molts mesos a Cuba la qual cosa fa que pateixi arítmies quan fa qualsevol petit esforç. La malaltia té caràcter crònic i els metges el consideren impedit per a treballar, atendre la seva pròpia subsistència i també la de la família.
José Ventura Vilatersana era natural de San Esteban de Castellar. Vivia al Passeig, 66, havia nascut el 18 de maig de 1877 i era adroguer. Ingressa al Batallón del Regimiento de Infantería de la Princesa, número 4 essent expedicionari a Cuba. Embarca des del port d'Alacant el 13 de febrer de 1896 en el vapor San Agustín de la Compañía Transatlántica de Barcelona que va salpar a les dotze del migdia amb destinació a l'illa de Cuba.
La seva defunció té lloc a Cienfuegos, Cuba on, com a soldat de la 4a Compañía del Batallón Expedicionario de la Princesa, número 4. Va morir a l'Hospital Militar de Cienfuegos, segons un certificat de defunció emès pel capellà castrense del 2º Batallón del Regimiento de Infantería de la Princesa número 4, quan els supervivents arriben a Alacant el 24 de febrer de 1899.
Pau Bernadet Llongarriu neix el 19 de març de 1870 a Capellades i resideix a la vila des de 1901. El 6 d'abril de 1891 embarca cap a Cuba en el vapor Montevideo on arriba el 26 d'abril i és destinat al 1r Batallón de Tarragona de Puerto Príncipe; posteriorment s'incorpora a l'Instituto de la Guardia Civil de la mateixa ciutat. El 1896 és traslladat a la II Compañía de La Habana. Del 4 d'agost al 15 de setembre de 1898 ingressa a l'Hospital Militar de Madera (La Habana) per paludisme i a causa d'aquesta malaltia crònica és llicenciat i retornat a la península.
Així doncs, esdeveniments clau en la fi de l'imperi colonial ens afecten molt més de prop del que creiem des d'un àmbit de la història local.