Mort amb 67 anys a causa d'una malaltia, Cornet deixa una gran petjada a la UB, on era catedràtic d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica, i a diverses entitats de cultura popular i esportiva de la vila
El castellarenc Albert Cornet, catedràtic del departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, ha mort aquesta matinada a conseqüència d’una malaltia que havia estat patit en els darrers mesos. Al llarg del divendres tindrà lloc la vetlla al tanatori de la vila i l’enterrament serà dissabte a les 12 del migdia. Amb 67 anys, Cornet deixa un gran buit a Castellar com persona vinculada a la cultura popular i esportiva de la vila, però també com a home de ciència i a la seva universitat de tota la vida, la UB, on portava gairebé 40 anys exercint docència i investigació.
De fet, tot just fa poc més d’un any, el castellarenc va rebre una distinció a la qualitat docent per part del Consell Social de la UB i va ser l’encarregat d’obrir el curs amb una lliçó magistral. Posteriorment, en una entrevista a L’ACTUAL, va confessar la satisfacció tant important que li suposava la distinció “perquè és el reconeixement d’una tasca continuada de professor, molt entusiasta de la meva feina, i per tant, que t’ho reconeguin, satisfà”. La seva trajectòria es va orientar en la millora constant dels aprenentatges introduint canvis metodològics, ús d’eines TIC o mètodes innovadors en pràctiques de laboratori. Des de 2005 era director del Departament d’Electrònica i també havia estat delegat del rector de la UB.
Com a veí de Castellar va tenir sempre una forta implicació amb la vida cultural i esportiva –sense anar més lluny, fa uns mesos va fer una xerrada a L’Aula universitària de la gent gran en una de les seves darreres aparicions públiques-. A la UE Castellar i a la Penya de Lahiguera, on va ser jugador dels dos clubs i on va exercir de directiu i d’entrenador. També va participar en la comissió organitzadora dels actes del centenari de la UE Castellar on va ser l'ànima d'aquella celebració. Però, sense dubte, la seva dedicació al Ball de Gitanes, que va presidir, segurament és una de les empremtes més fortes del seu llegat com a castellarenc.
