Albert Cornet: “Des dels 16 anys estic implicat en l’ensenyament”

· Li han atorgat una distinció a la qualitat docent, per valorar la importància central de l’activitat docent en la transmissió de coneixement. Com se sent?
Una satisfacció molt important perquè és el reconeixement d’una tasca continuada de professor, molt entusiasta de la seva feina, i per tant, que t’ho reconeguin, satisfà.

· Quants anys ha estat vinculat a la docència universitària. 
A la UB he estat 38 anys. Quan vaig acabar la carrera a Barcelona, vaig anar a França 5 anys a fer la tesi, allà compaginava la investigació en el laboratori per fer la tesi amb tasques de professor ajudant de les pràctiques de laboratori. Així que la meva carrera docent universitària va començar a França, la qual cosa em va donar molt valor afegit, perquè vaig aprendre metodologia, maneres de treballar i després quan vaig tornar a Barcelona ja em vaig incorporar com a professor. 

· Des que va acabar la carrera ha estat vinculat a la docència universitària i a la investigació. 
Sí. Durant la carrera també em vaig implicar en departaments, a fer col·laboracions, fins i tot feia classes al Col·legi El Casal quan es va fundar. Compaginava els estudis universitaris amb tasques de suport quan hi havia baixes. És a dir que des dels 16 anys ja estic implicat en el món de l’ensenyament. 

· Tenint en compte totes les tasques que ha de fer a la universitat... No ha pensat mai a deixar les classes presencials?
La vida universitària té tres potes: la docència, la recerca i transferència tecnològica i la gestió de tots els recursos. Jo soc professor, tinc càrrecs de coordinació de grups de recerca, ara mateix soc director de departament, he estat delegat del rector per innovació docent... però malgrat que he ocupat càrrecs importants de gestió i que encara coordino, la docència no l’he abandonada mai i d’aquí el reconeixement que he obtingut. 

· L’empenta de continuar any rere any i innovar en la pedagogia, com va dir al seu discurs d’agraïment, se la proporcionen els alumnes.
Pel meu tarannà no m’agrada gens la rutina. M’agrada molt el contacte amb el jovent perquè aporta idees noves, fa que t’impliquis, et dona forces i per a mi els alumnes són com les anyades de vi, que cada any és diferent i ho hem vist especialment en els darrers mesos amb la pandèmia. Hem hagut d’adaptar-nos al teletreball, a la docència telemàtica. Però independent de la pandèmia, cada any, quan entres a l’aula i et trobes  amb els alumnes, per intervencions, quan expliques una cosa o demanes un treball ja veus com es mou aquella generació i te n’has d’adaptar per treure el màxim profit. 

· Vostè diu que l’objectiu és que els alumnes aprenguin.
Sí, en el sentit que jo no soc ningú que haig d’imposar l’aprenentatge. Si l’alumne ha triat Física i ha triat la meva assignatura  és perquè creu que serà important pel seu futur. El meu objectiu és transmetre que és l’estudiant qui  té el seu procés d’aprenentatge, cada estudiant és diferent. Els professors, l’únic que hem de fer és, amb les eines que tenim i els recursos, facilitar, quasi de manera individual, l’adaptació de cada alumne al seu entorn i a la manera en què ell pot treure el màxim rendiment. 

· Aquest curs ja l’encareu amb normalitat?
Sí, aquest any, donada la vacunació massiva hem pogut començar les classes amb presencialitat. Però continuem potenciant els recursos tecnològics.  L’ensenyament ha de ser mixt, utilitzar els recursos de l’aula i els de les eines tecnològiques. Adaptes la teva metodologia i utilitzes, en cada cas, el recurs que creus que és més important per a l’objectiu de l’aprenentatge.  

Cerimònia històrica

Albert Cornet va rebre la distinció a la qualitat docent per part del Consell Social de la UB al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. El lliurament es va fer a l’acte d’inauguració de curs que se celebra a la UB des del segle XVI i és la cerimònia solemne més antiga que s’organitza a la Universitat. En el discurs que va fer, Cornet va agrair el premi i va voler reconèixer els alumnes  “que any rere any m’han donat impuls per renovar l’aspecte pedagògic”, als companys i “professors il·lusionats que han apostat pel treball en equip” i, és clar, a la família: “Sense l’empenta de la meva família, la dona i les filles, jo no estaria rebent la distinció”.