José Luis Tordesillas, Metge de capçalera al CAP de Torre-romeu de Sabadell_617x412
José Luis Tordesillas, Metge de capçalera al CAP de Torre-romeu de Sabadell - R. Gómez
22/06/2017 Actualitat
"Des de ben petit tenia la vocació de ser metge de poble"
Metge per vocació i cantaire per afició, en José Luis (62 anys), aragonès de naixement i castellarenc d'adopció, posa el cor en tot allò que fa. El 2009 i a proposta dels seus pacients, va rebre la Medalla d'Honor de Sabadell.
Rocío Gómez
· Quan vas saber que volies dedicar-te a la professió de metge?
Des de ben petit tenia la vocació de ser metge de poble, com els metges que vaig conèixer al poble on vivia de petit amb la meva família, a Urriés. Quan estudiava a Saragossa passava per davant de la facultat de Medicina que es troba al centre de la ciutat i m'imaginava estudiant a les aules on va impartir classe Ramón y Cajal. Després d'acabar els estudis de medicina a Saragossa, vaig fer l'especialitat a Vitòria. Vam ser la primera promoció de medicina familiar i comunitària.


· De quina forma vas acabar exercint a Catalunya?

La meva dona, que és professora, va aprovar les oposicions i va demanar el trasllat a Catalunya i la vaig acompanyar. Treballo al consultori de Poblenou del CAP de Torre-romeu de Sabadell des del 15 de novembre del 1987. Em jubilaré a l'octubre, 15 dies abans d'arribar als 30 anys de ser-hi.


· Què és el que més t'agrada de la teva professió?

Durant uns anys, vaig ser director del CAP però hi vaig renunciar perquè el que veritablement m'agrada és passar consulta. Em vaig fer metge per poder ajudar la gent a solucionar els seus problemes de salut. Em molesta moltíssim quan ve algú a la consulta i no trobo una sortida per ajudar-lo, per fer que no pateixi. Em genera intranquil·litat perquè és la meva responsabilitat.


· En un consultori petit com el de Poblenou, el contacte amb el pacient deu ser encara més directe.

I tant! És un nucli molt petit i els 1.400 pacients són meus. Els conec a tots, sóc com el metge del poble però sense un sentiment de jerarquia perquè soc un més. Soc el metge de tota la família: dels avis, dels pares, dels fills... De fet, estic començant a visitar els fills de nois i noies als quals vaig fer la revisió escolar. Aquesta sensació de pertinença és molt agradable.


· M'imagino que d'alguna manera també us toca de vegades fer una mica de psicòlegs...

Sí, és una altra de les nostres tasques. De fet, rebem formació específica en aquest àmbit. No només ens preocupem per la salut física dels nostres pacients. Els escoltem, els preguntem com estan, els fem un seguiment. La salut mental és molt important. Un bon estat d'ànim i d'autoestima són fonamentals per fer front d'una manera millor a qualsevol malaltia. A hores d'ara, encara cal treballar contra l'estigma que envolta la salut mental. Si per la diabetis ens hem de medicar, no ens ha d'avergonyir si hem de prendre una píndola per la depressió.

· A nivell assistencial com us han afectat les retallades?
Sobretot en les llistes d'espera a l'hora de demanar una prova o una operació que no és urgent, perquè són més llargues, hi ha més temps d'espera. En l'àmbit del consultori, el nostre CAP sempre ha complert amb els objectius. El director que teníem va fer una gran feina. Va saber gestionar l'equip i escoltar els professionals del centre.


· Alguna vegada has hagut de socórrer algú després d'un "hi ha algun metge a la sala"?

D'anècdotes n'hi ha moltes. Recordo especialment un partit de futbol entre l'equip d'Ainsa i el Boltaña, que és el meu poble de referència, de la meva adolescència. Un dels jugadors de l'equip rival va rebre un cop i va quedar inconscient. El vaig atendre a peu de camp. També a Boltaña, la meva filla em va trucar perquè un home es trobava malament al carrer Major. L'home havia patit una aturada cardíaca. Amb un altre metge i una infermera que també estaven allà, ens vam organitzar tots tres per ventilar-lo i fer-li el massatge cardíac. Mentre el remuntàvem, vam trucar al centre de salut perquè ens portessin un desfibril·lador. El vam mantenir amb vida els 20 minuts que va trigar en arribar l'aparell. Vam desfibril·lar el pacient allà i va sortir endavant.


· A més de metge ets cantaire a la coral Xiribec i l'Orfeó de Sabadell. Què representen per a tu?

Costa d'explicar. Sento una gran satisfacció i autoestima quan un concert surt bé. M'agrada cantar. Tant a la coral Xiribec com a l'Orfeó de Sabadell hi he trobat grans amics. Formar part de la coral Xiribec m'ha permès conèixer més profundament Castellar, relacionar-me d'una altra manera amb la vila. Quan treballes fora és difícil conèixer gent de la vila.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?

Compromís

Un defecte que no pots dominar?
La mandra

Una persona que admires?
El meu pare

Quin plat t'agrada més?
L'arròs de tots els tipus

Un descobriment científic?
La penicil·lina i les vacunes

Un animal?
El gos. Bé, el meu gos: en Taxi

Un grup de música?
Queen

Una pel·lícula?
'La vida de Brian', dels Monty Python

Un llibre?
'Ética para Amador', de Fernando Savater

Una ciutat?
Barcelona

Un lloc per viure?
Castellar del Vallès

Comparteix
M'agrada
Comentaris