Les 5es Jornades d’Infància se centren en el desplegament de la nova llei
La violència que s’exerceix envers els infants i els adolescents ha estat l’eix temàtic de les cinquenes jornades d’infància i l’adolescència, que s'està celebrant aquest dimarts. I s'ha abordat des de diferents vessants, des del marc jurídic existent -potser el més novedós ja que hi ha una llei orgànica aprovada el juny de 2021 que s’està ara desplegant- fins a l’estat actual de la violència a Catalunya, les funcions bàsiques dels Serveis Socials municipals o el model d’atenció Barnahus.
En paraules de la regidora d’Educació, Anna Riera, que ha inaugurat les jornades, “es tracta de veure des de diferents perspectives els mecanismes de gestió coordinada que existeixen o els recursos que hi ha per abordar aquesta problemàtica”.
La coordinadora de la Clínica Jurídica per a la Protecció de la Infància i Adolescència a la Universitat de Barcelona, Almudena González, ha protagonitzat la ponència inicial on va analitzar el marc jurídic actual de protecció pública a la infància i adolescència. González va començar a repassar la Convenció Internacional dels Drets dels Infants, que Espanya va ratificar el 30 de novembre de 1990, “que té valor de norma vinculant i forma part de l’ordenament jurídic propi”.
En funció d’aquest marc jurídic internacional, els infants i adolescents “tenen dret a la salut, no tan sols a tenir un diagnòstic sinó a tenir una cura. Ells són titulars de drets , que han de garantir tots els poders públics”, apunta González.
Sota aquest paraigües arriba el juny del 2021 amb l’aprovació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència (Lopivi). En el moment que va ser aprovada “sortíem de la pandèmia en un moment que era molt difícil accedir als infants i adolescents ja que estaven a les seves cases i de vegades els progenitors no volien posar-los al telèfon”, ha assegurat la jurista .
La Lopivi garanteix “els drets fonamentals de nens, nenes i adolescents a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral davant de qualsevol forma de violència”.
La nova llei atorga “el caràcter d’autoritat pública dels professionals que intervenen en el seguiment dels casos de violència” i això els atorga la possibilitat de “demanar dades dels seus historials”, apunta González. La Lopivi “prohibeix tota mena de violència dins de la família” i la jurista ha posat el cas d’una mutilació genital que se li volia practicar a una nena de pocs mesos. El resultat va ser la ràpida actuació dels Serveis Socials i l’obligatorietat dels progenitors a assistir a cursos.
Les jornades van comptar amb la presència de tècniques de Serveis Socials de l’Ajuntament, de representants de l’EAIA i la DGAIA i del model d’atenció integral Barnahus pera infants i adolescents que han patit abusos sexuals.
