La periodista Mònica Terribas va moderar el debat sobre el decret d'Inclusió i la diversitat a les aules, organitzat per Suma+ Castellar per inaugurar la 3a Marató per la Diversitat
El tret de sortida de la 3a Marató per la Diversitat de Suma+ Castellar, va tenir lloc la tarda de dijous amb la posada de llarg la secció dels més menuts de la Coral Pas a Pas. Grans i petits van compartir escenari amb un repertori variat i enèrgic que incloïa cançons de Txarango o de la banda sonora de la pel·lícula d'animació 'Encanto'. Un començament emotiu, acollidor i simbòlic, per obrir boca, abans del debat sobre la inclusió i la diversitat a les aules que va tenir lloc tot seguit a l'Auditori Miquel Pont.
La periodista Mònica Terribas va ser l'encarregada de conduir la conversa oberta. Terribas coneix en primera persona la situació en l'àmbit educatiu perquè forma part del col·lectiu de pares i mares amb infants que necessiten un suport afegit a les aules. La taula rodona va comptar amb Mercè Esteve, psicopedagoga de l'EAP i una de les peces claus per tirar endavant el decret d'Inclusió, Jordi Sunyol, director de l'Escola Educació Especial Joan XXIII, Toni Sebrià, mestre i psicopedagog de suport inclusiu en una escola i membre del grup Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva al Garraf, i Rat Basterretxea, presidenta de Suma Castellar, en representació de les famílies i de Suma+.
Una representació de la coral Pas a Pas en el concert de l'Auditori d'aquest dijous - R.GÓMEZ
Cloenda del concert de la coral Pas a Pas en el tret de sotida de la 3a Marató de Suma+ Castellar - R.GÓMEZ
El diàleg sobre el repte pendent de la inclusió a les aules es va articular com un calidoscopi d'experiències a través de l'expertesa i reflexions dels participants. Tots cinc van coincidir que per desencallar la situació i continuar avançant, és indispensable un canvi de mirada en tots els àmbits de la societat: la ciutadania, l'administració, l'esfera política i la comunitat educativa, entre altres col·lectius. La lluita perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, per trencar amb les etiquetes i la segregació, comença, segons va reconèixer Basterretxea, com una revolució ciutadana "que farà moure i canviar" la resta del sistema. "Quan tu ho veus diferent no hi ha marxa enrera", va dir.
Ara bé, des del col·lectiu de docents van constatar una evolució positiva en l'àmbit de la diversitat a les aules, perquè el debat és present i a poc a poc s'obre el camí per transformar els centres en escoles inclusives. Tanmateix, els recursos per part del departament d'Educació no són suficients per implementar el decret d'Inclusió, van subratllar els ponents, i, per tant, professors i famílies fan un esforç per cobrir els forats que l'administració no segella. Tot i això, Sebrià va reconèixer que "no tot són els recursos, perquè sense una mirada inclusiva no anem enlloc". I va afegir que el sistema educatiu és segregador i que quan en un centre educatiu ordinari es crea un grup per a persones amb diversitat "s'ensenya que hi ha gent que no té lloc en aquest món".
De fet, des de l'EAP, Mercè Esteve va remarcar que la inclusió "va de construir mirades des d'una aula, des de l'escola però també de país". D'altra banda, Sunyol va detallar que s'han posat en marxa noves estratègies d'acompanyament, amb la col·laboració de docents experts en la matèria, tant per als professors com per als alumnes, per a la transformació dels centres ordinaris. Esteve va remarcar que aquest treball en xarxa entre els centres ordinaris i els d'educació especial, per compartir experiències i expertesa, és fonamental per posar fil a l'agulla i millorar l'atenció dels infants que necessiten un suport afegit.